La setmana passada la vam passar a Hiroshima amb la Judit i la Isabel :)
Dilluns a la nit vam agafar un autobús nocturn direcció sud-oest. La veritat és que, en part perquè no paraven de donar instruccions en diferents idiomes, no vaig poder dormir gaire. Vam arribar a l'estació de Hiroshima a les 7 i ens vam afincar en un café fins que van arribar les altres dues.
El primer que vam fer va ser anar a veure el Dome, l'únic edifici de l'epicentre de la bomba nuclear que va resistir l'embat i que han conservat en peu.
També vam passar pel parc per veure el memorial pels nens afectats per la bomba, famós per l'enorme quantitat de grues de paper que s'hi reuneixen.
Vam visitar el Peace Memorial Museum, i segueixo tenint una pending business amb aquest lloc. Resulta que una meitat està de reformes i no vam poder anar-hi, i no sé fins a quin punt la part que vam veure aquest cop era la que no vaig poder veure l'altra vegada per falta de temps.
La veritat és que en els tres anys que fa que vaig ser en aquest museu, amb més coneixement d'Història i suposo que una mica més de maduresa, la meva perspectiva d'aquest museu ha canviat una mica. Serveix el seu propòsit, que és que no torni a passar mai més una cosa així, però a l'hora d'explicar els fets es queda molt en la superfície. Es volca en la tragèdia humana i personal, però no ho acompanya de gaires explicacions de la situació històrica que va portar a allò.
Passant a coses més alegres, després de la visita al museu, que se'ns va fer molt curta, vam anar a dinar i després ens vam passar pel Pokèmon Center de Hiroshima.
 |
| Perquè no sóc fan, però m'hauria comprat aquest pikachu en kotatsu per la seva cara de relax. |
El següent va ser anar al castell de la ciutat. El castell va quedar destruït per la bomba, i el que hi ha ara és una reconstrucció, però és una visita entretinguda.
 |
| Ninomaru, o ciutadella exterior. |
Bàsicament molt entretinguda perquè ens vam dedicar a fer de gaijins emprovant-nos els kimonos que hi havia per turistes. Vam abusar una mica, però who cares xD
 |
| Judit agenollant-se davant la seva dama. |
 |
| La Laura sempre tan digna xD |
L'hostal va ser una mica mneh. Estava lluny del centre però la cosa és que era un lloc força estrany. Per la nit ens vam assabentar de que la noia que treballava allà dormia a la nostra habitació. No ben bé a la nostra habitació, però en una espècie d'habitació dins de l'habitació. Total, que entrava i sortia quan li donava la gana. Entre això i un sol bany per tot l'hostal les coses no sempre eren fàcils. Això sí, era molt barat ^^'
El dimecres vam fer una visita a un temple de muntanya, el Mitaki-dera, o el temple de les tres cascades. No gaire lluny de la ciutat, és un lloc molt bonic, i que hauria donat per molt més si haguéssim fet l'excursió fins a dalt de la muntanya. La veritat és que m'agradaria fer-la en algun punt.
Vam enganxar uns pelegrins (resulta que a la regió de Chûgoku també hi ha un pelegrinatge de temples com a Shikoku) i els hi estàven preparant sake i mochi. Per desgràcia a nosaltres no ens va caure res :(
 |
| Al foc hi cremaven les ofrenes que havien comprat els pelegrins. |
Enriu-te'n d'Arashiyama, això sí que és un bosc de bambú pel que pots caminar. Vam fer només l'inici de la ruta, perquè no anàvem mentalitzades, però hauria estat molt bé. Cal anar-hi preparat amb bones sabates.
Després d'això vam anar al centre de Hiroshima, vam dinar okonomiyaki Hiroshima-style com Déu mana a un lloc que es diu Okonomi-mura (hi ha un edifici amb pisos i pisos de parades d'okonomiyaki; ignorants, vam quedar-nos a la primera), i vam visitar els jardins Shukkeien, construïts per al senyor feudal de la zona al segle XVII. Com la major part de la ciutat, va haver de ser restaurat després de 1945.
 |
| Carpes a punt per menjar una nena. |
Són uns jardins força més petits que els que vam veure a Takamatsu, però vam visitar-los amb la calma i ens van portar la seva hora i mitja.
Després d'axò vam anar a les arcades comercials del centre on vam indulgir en crêpes i vam gastar masses diners intentant aconseguir uns ferrero rochers d'una màquina recreativa. També vam trobar un centre comercial amb una planta plena de vestits de lolita, steampunk, gòtica, com volguessis. I una botiga de manga de segona mà on vaig trobar un dels números nous d'Hetalia. Una obsessió que t'ajuda a aprendre japonès és una bona obsessió (?).
I dijous... Miyajima!!
El primer que vam fer va ser visitar el temple d'Itsukushima i anar a dinar, fent temps per veure la màxima marea baixa.
Ens va captar completament un cafè hipster que tenia coses vegetarianes i "crema catalana". També ens vam entretenir bastant començant una cosa d'aquestes tan japonesa de "trobar tots els segells", repartits per les atraccions de l'illa.
 |
| La mencionada "crema catalana". Ehm. El sucre cremat sí que el tenia... |
Malgrat la marea baixa, no vam poder passar per sota l'Ootori... I després de fer-nos la foto ens vam encaminar cap a la muntanya.
La Laura ens va avançar molt ràpid i jo em vaig quedar amb les altres dues, que no estan entrenades a anar en bici cada dia i ho pateixen :P
Malgrat les abundants pauses, vam arribar a dalt en una hora aproximadament.
 |
| L'altra vegada que hi vaig ser els budes no eren tan modernillos. |
 |
| La Laura finalment amb un barret de palla de pelegrina, mira-la què feliç :3 |
 |
| Les vistes des de dalt del Mont Misen |
La Isabel i la Judit van baixar amb telefèric degut al genoll de la Isabel, i la Laura i jo vam baixar per la ruta del mig. Consell: no agafeu la ruta del mig, és avorrida i no val la pena. Ara que ja he passat per les tres, crec que el millor és pujar per la ruta més curta i baixar per la més llarga, ignorant la del mig. L'únic interessant que té és el temple Daishô-in, al qual es pot arribar des del poble d'abaix de la muntanya. És un temple budista amb molts racons i molt maco, a la Laura i a mi ens va agradar molt.
Vam retrobar-nos davant de l' Ootori per veure la posta de sol. S'ha de dir que és molt agraïda de fotografiar.
Després de tot, teníem segells suficients per reclamar el nostre premi en una de les moltes botigues que venen momiji manju. Ens van donar unes bossetes molt mones amb cinc momijis de sabors diferents for free ^^
 |
| El nostre esforç es va veure recompensat. |
El divendres va ser un dia una mica desaprofitat. Si haguessim dedicat el dimecres a fer l'excursió del Mitaki-dera encara hauríem tingut per veure els jardins, però la veritat és que arribats a aquell punt ja havíem vist tot el que s'havia de veure dins la ciutat segons internet. De forma que ens vam prendre el dia amb calma, vam marxar relativament tard del nostre hostal per anar al segon hostal que la Judit i la Isabel havien reservat degut a que teníem habitacions separades i preparaven una okonomiyaki party.
Vam omplir el temps d'abans de fer el check-in dinant i anant a una biblioteca de manga.
Aquest hostal tampoc va ser una gran font de la nostra devoció, però fer okonomiyakis va ser divertit.
Després vam anar al karaoke, que malgrat que ens va fallar en algunes coses (no tenien la ja típica cançó "Jojo action"), va estar, com sempre, molt bé :)
El matí-tarda de dissabte el vam dedicar doncs a anar a Iwakuni, un poble proper a Hiroshima que bàsicament té un pont i un castell. Vale, també té un petit temple shinto i pots veure-hi serps blanques en un terrari.
Val la pena anar-hi? Mneh. Ens van fer pagar per passar el pont, literalment, que ni tan sols és original, sinó una reconstrucció de la dècada passada.
Realment té una forma molt curiosa, i la menys pràctica que he vist mai, però potser no val la pena venir fins aquí per veure'l, tenint en compte que el castell tampoc és la gran cosa, a no ser que estigueu intentant completar els segells dels 100 castells japonesos ^^'
En general no va ser massa bon dia, i a més anàvem una mica amb la preocupació d'arribar bé de temps per anar a recollir les motxilles a l'hostal, ja que la Isabel i la Judit tenien l'autobús a les 19:40.
La Laura i jo vam haver de fer temps fins les 22:30, quan finalment ens vam deixar caure a l'autobús.
Hiroshima hauria estat millor si ens hi haguéssim estat un dia menys, i de totes formes Iwakuni també era prescindible :/ probablement hauria estat millor moure'ns i visitar alguna altra ciutat. Penso que anar a Himeji, per exemple, hauria sigut una bona idea... però què hi farem. Vam tenir els nostres alts i els nostres baixos, però Hiroshima i Miyajima segueixen sent llocs als quals els hi tinc molt de carinyo.
Diumenge vam comprar finalment els bitllets d'avió per tornar a Japó al març, i dilluns el vaig dedicar a compres pel meu propi viatge.
Ahir va ser el meu aniversari, i la veritat és que les coses van anar molt millor del que m'esperava! La Maud, la Yukie i la Daisy em van convidar a anar amb elles a una "wagashi experience" a Arashiyama, on podies fer un d'aquests dolços que acompanyen el matcha en la ceremònia del te.
Va ser molt divertit, i la Yukie em va convidar a matcha ^^
Abans de tornar a casa vam fer una mini passejada entre els bambús i vam visitar el petit temple shinto que hi ha.
De tornada a casa vam passar per una botiga on tenen licors d'importació, i vaig acabar comprant una Voll Damm xD Les meves companyes em van comprar un pa de pessic-pastís d'aniversari amb pocky com a espelmes ^^
 |
| Són fantàstiques ^^ |
Després va arribar l'Emily de la seva classe de japonès i més tard fins i tot el Kenta es va unir a nosaltres per jugar a karuta, un joc típic pels nens japonesos. La versió de la Yukie té a veure amb les prefectures i els seus productes emblemàtics, de forma que vam aprendre geografia i tot.
 |
| La intensitat en l'ambient... |
La gent va anar retirant-se i al final em vaig quedar parlant amb la Yukie mentre la Maud dormia al kotatsu. La veritat és que va ser un molt bon dia ^^
