Una mica més i la torno a cagar amb el norikaeru (canvi de bus) però aquest cop ha funcionat molt bé. Arribar a Toyota ha sigut fàcil, l'home de l'estació crec que no m'ha vist, i he arribat a la parada de Fushimi. M'he adonat que en realitat m'havia passat de parada, i he tornat cap a Osu Kannon.
He hagut de demanar ajuda en un Family Mart (supermercat) però a part d'això ha sigut fàcil arribar a l'hostal. Entrar-hi ha sigut més difícil, però una noia que s'hi allotja m'ha obert. Encara no podia fer el checkin, i plovia bastant, de forma que m'he quedat una estona a la sala comú mirant la guia. He conegut la Yuki, una noia de Hokkaido que busca fina per Nagoya, i després he anat a veure el temple d'Osu Kannon.
M'he passat tooota la tarda als Shoutengai del costat del temple. Són carrers coberts, tot botigues. Realment, al Japó no et sents malament per anar de botigues. És tot tant diferent que és com si fessis turisme. Hi ha coses que flipes. I A més, en aquest cas, anava trobant temples petitons.
M'he gastat un dineral en menjar. Tot el dia he estat menjant coses poc saludables... He començat descobrint el Nikuman, i he decidit posar final a la gola amb un mochi. Dios, Merche, tenies raó amb les maduixes. Deuen ser trangèniques o alguna cosa. El mochi s'ha acabat tant ràpid T_T
(ni tu, Merlin, et podries acabar els instruments d'aquesta botiga. Hi havia trompetes de colors)
He comprat molt poquet... Pro és que se m'ha acabat la pasta! Demà hauré de treure okane del banc. Hi ha hagut un moment en el que s'ha posat a ploure molt. Realment, era un tifó, però clar, no se li pot dir tifó, perquè els tifons són al setembre (m'ha dit una dona que m'he trobat més tard i que parlava anglès). En un moment en què no estava en el shoutengai, m'he refugiat en una botiga de manga.
La meva primera experiència en una botiga d'aquestes; m'ha explotat el cap. Tres pisos: manga, dvd, i cosplay. Tot especialitzat en manga de noies (gràcies Dani per haver-me introduït en Lucky Star, almenys coneixia algu). He aŀlucinat amb els vestits de cosplay i els seus preus. N'hi havia un de 55.000 i pico iens. Au. I els més simples de coŀlegiala eren d'uns 11.000. Havia d'enrecordar-me de tancar la boca de tant en tant. Sí: a Akihabara fliparé.
Quan la cosa s'ha calmat una mica, he sortit al carrer i he fet realitat un dels somnis que he tingut des de petita: caminar sota un paraigües transparent mentre plou. Sembla una tonteria, però sempre ho havia volgut fer i mai havia tingut un paraigua transparent a mà (aquest era de l'hostal).
Ja em podeu imaginar, una gaijin caminant feliç amb el seu paraigua sota la pluja.
Després d'això m'he comprat el mochi, i llavors he anat a una botiga per comprar-me complements pel kimono. A continuació m'ha passat una cosa de la que s'aprèn que sempre, en sortir de casa, s'han de dur mocadors a sobre. Però no crec que un paquet de mocadors hagues sigut suficient per aturar l'hemorràgia del meu nariu dret. Sort n'he tingut de la capsa de mocadors i del labavo de la dona de la botiga de kimonos. Dios, quina situació més surrealista i vergonyosa. No és la primera vegada que m'ha sangrat el nas aquests dies, però havia sigut poca cosa; avui era una font. Total, que he comprat unes sabates japes.
En sortir de la botiga, ja no plovia. Quan he deixat enrere el shoutengai he pogut veure el sol de la tarda, iŀluminant el temple. He anat a un parc de la vora i he fet bastantes fotos, perquè hi havia obres d'art de vells coneguts, com Calder :) (dins del parc hi ha el museu d'Art de Nagoya, i també el de Ciència). Ja fosc, he tornat a l'hostal, i m'he desposseït del meu últim bitllet de 5000 iens.
Estic molt contenta de ser aquí. Ha valgut la pena venir, he vist coses que m'hauria perdut d'altra forma, i la gent d'aquí l'hostal (Otohaya Guesthouse) és molt maja. Hi ha dos americans que aniran a la Universitat de Nagoya, un tio que parla una mica d'anglès i que actua de cohesionador, un coreà, una taiwanesa, i més gent.
En fi, me'n vaig a dormir, bona nit :)
Jo Marina, no sabia que et fes tanta il·lusió tenir un paraigües transparent i veure la pluja caient-li al damunt.S'haurà de trobar una solució, no? Però clar que aquí ja no serà pluja japonesa.
ResponEliminaMe n'alegro que et sentis tant feliç però vigila amb el menjar, la pasta i la sang!
PETONÀS