Angel of Music

La ruta d'avui la patento.

Comencem amb un passeig pels Kensington Gardens, tot fent temps per l'obertura de la Serpentine Gallery. També visitem la seva germana, la Serpentine Sackler Gallery. Caminem per Hyde Park en direcció a Speaker's Corner, sortim del parc per Marble Arch i seguim Oxford Street per trobar-nos amb Baker Street, que pujarem fins al Sherlock Holmes Museum. Una lleugera desviació en la ruta ens fa passar per Daunt, una llibreria preciosa especialitzada en viatges. Després de visitar el museu, entrem a Regent's Park i el creuem en direcció nord fins a arribar a Primrose Hill, on després d'una pujada podrem admirar una gran vista de la ciutat. Descendim cercant el canal que uneix el parc amb Camden, i ens perdem pels seus mercats durant el temps que calgui. Quan ens haguem cansat, o se'ns faci tard, baixem per Camden High Street en una caminata fins a King's Cross, a la cafeteria Drink, Shop and Do. Bastant pijeta, consultar el seu calendari d'activitats. I aquí a gust de cada u, jo he anat en direcció al centre per gaudir d'una representació de The Phantom Of The Opera. I si us sentiu tacanyos, com jo, després d'haver gastat moltes lliures entre Camden i la cafeteria pija, i sou una mica bèsties a l'hora de caminar, com jo, és un recorregut que es pot fer a peu i a més es passa per davant de la magnífica estació de St Pancrass i la mítica British Library, a més del British Museum. Per no parlar de Forbidden Planet, again.

Fi de la guia turística. Realment avui ha sigut un dia aprofitat.

Me n'alegro d'haver fet cas de la Sara amb la Serpentine Gallery. La Sackler ha estat particularment interessant. Macabra i creepy, però interessant. Maniquís de Ku Klux Klan mirant l'exposició amb la gent. He estat tota l'estona pensant que en qualsevol moment algun es mouria (Nestene consciusness). I tot el detall que tenien les peces de l'exhibició. Quina ment tan malalta o_o

Pel que fa al Museu de Sherlock Holmes, no sé si es val el preu de la seva entrada, però és cert que és interessant i sobretot una curiositat pels fans. Segueixo alucinant amb el detall que hi ha, realment està molt ben fet.

Un plaer caminar per Regent's Park, com no :) i les vistes des de Primrose han sigut una gran sorpresa. Molt de vent, però m'he quedat a fer un esbós, o alguna cosa que pretenia ser-ho...

El passeig al costat del canal no l'he agafat en el lloc on hauria, crec. Ho he de mirar bé al mapa. Per altra banda, Camden... Camden. És enorme i de debó que el mercat és un laberint, que encara no entenc de cap manera. Mai m'havia passat caminar en línia recta i tornar a aparèixer al lloc on estava un moment enrere. Si Brick Lane era hipster, aquest era darks vs hippie (deixant de banda les típiques botigues amb samarretes totes amb el mateix estampat). És curiós com de vegades aquestes dues tendències tant oposades acaben situades al mateix espai...

No és que m'hagi agafat una febre consumista però sí que tinc alguns diners de menys a la compta ^^' però allò no s'acabava mai... He marxat abans que se'm fes tard, caminant a bon pas per arribar amb temps a la cafeteria de King's Cross. Estava força morta de gana i he menjat un tall d'un de la llarga llista de pastissos que tenien allà. És un lloc curiós, més que res per les activitats que organitzen. Sembla ser que també és un local per sortir de festa. No m'he quedat gaire estona, perquè he calculat més o menys 45 minuts de caminar entre allà i Her Majesty's Theatre.

He tingut una temptació molt gran pel camí de fer una parada a Forbidden Planet, però m'he contingut perquè realment no tenia gaire temps. 

Així que molt puntual jo, a les 7, he arribat al teatre on representen The Phantom Of The Opera :) a Londres fan molts musicals, fins i tot de coses que una no s'espera com The curious incident of the dog in the nightime, o Matilda. Però no hi havia cap altre que volgués veure tan com aquest. Quins nervis quan han apagat els llums... Ha sigut molt emocionant. La pell de gallina amb l'obertura. Els nois m'han encantat - i mira que a mi el Raoul mai m'havia agradat -, el Fantasma ha estat perfecte *_* el tio ha clavat el paper de psicòpata, i tenia una veu... En canvi la Christine... Prefereixo l'Emmy Rossum ._.

Nya, quan s'ha acabat l'hauria tornat a veure altre cop, i un altre. Però he hagut de sortir del teatre i m'he trobat amb què estava plovent i que els busos anaven plens degut a una vaga del metro... Però vaja, ha sigut un molt bon dia; fins i tot ara acabo de conèixer gent de l'hostal, per variar :D aquí tothom va molt a la seva bola.

Demà al matí deixo l'hostal (ja m'he aprovisionat d'entrepans) i tinc un dia una mica incert encara. A veure què tal :)