Se m'està fent molt tard per escriure avui, però de totes formes demà fins la una del migdia no he de ser a la uni :D Em podré aixecar tard i esmorzar tard. El que per ells seria pràcticament dinar, vaja (a la Ritsumeikan les classes de tarda comencen a la una. L'horari de dinar és de 12 a 13). Ah, i torna a ploure :_D
Després de l'examen als ordinadors del dilluns, vaig tenir un "written exam" el dimarts. Per written crec que la majoria pensàvem que ens farien escriure una redacció o algu, però va ser multichoice un altre cop... Estava dividit en tres parts, la primera molt fàcil, la segona més o menys, i la tercera mortal en molts sentits. Però vaig aconseguir mig entendre el reading de la tercera, so...
Això d'aquí és la paperassa que ens van donar després d'unes quantes llargues hores de presentacions sobre diversos temes de la uni. Algunes coses més importants que altres, però vam acabar tots fins el gorro, perquè es van allargar molt més del que posava als horaris...
Vaig conèixer una mica de tot, però tampoc vaig parlar molt amb ningú. Vaig anar a dinar amb un grup de xinesos, que resulta que no estan al meu programa (SKP-IJL), sinó que estan aquí per quatre anys fent un grau. Estaven molt contents de relacionar-se amb una occidental, diuen que tenim tendància a fer grups tancats molt ràpid i que els xinesos es queden sols xD Vaig acabar randomly amb un grup de franceses (n'hi ha moltes), una italiana, i una noia d'Alicante que no sap res de japonès... I una canadenca, molt maca. També vaig conèixer un noi txec, un grup d'americanes rosses i una italiana, i vaig parlar més amb el Carson, l'americà del dia anterior, i la Marie, la francesa. La majoria d'aquesta gent està a la Tokiwa (International House I), una residència on tenen una tortuga per mascota... resulta que fa dos anys la companya de pis, la Yurie, vivia allà també!
 |
| Els de la Ritsu es preocupen massa per naltros, crec. |
Ahir va ser de nou un llarg dia de presentacions. Per mi menys, ja que em vaig adormir molt indignament, i no vaig arribar a la uni fins les 11:30, el que en teoria era la pausa per dinar. Que no ho era, perquè tornaven anar tard. Res de puntualitat japonesa aquí.
Vaig tenir sort de ser trobada per una de les coordinadores (Shimamoto-san), que em va acompanyar molt amablement on eren els altres :)
Em vaig ajuntar amb la Marie, i els Buddies (més aviat "les") ens van ensenyar el campus. Després d'això la Marie estava molt freda, i vaig acabar anant amb la Margherita, la italiana. Després de la xerrada sobre les normes de trànsit i la bici (el més important del dia, perquè si me l'hagués perdut no tindria un certificat d'assistència, i sense això no puc registrar la bici a la Ritsu, i si no la tinc registrada no la puc aparcar al recinte D:) els Buddies ens van muntar una festa de benvinguda, sobre la qual tenia expectatives 0, però va estar prou bé. Les noies són molt amables i es van preocupar molt perquè tots estiguéssim bé. Ens donaven conversa (vaig ser testimoni un cop més de com de bé parlen el japonès alguns i patir per com de malament el parlo jo) i menjar, i vam estar fent un quizz sobre la uni i figures d'origami xD
Vaig tornar amb la Margherita cap a casa, passant per un temple en direcció al seu apartament...
I per un altre direcció a casa, el Kita no Tenmangû, que és el que té el torii que vaig posar l'altre dia. És estrany com aquests llocs són ara llocs quotidians per a mi...
La veritat és que ahir estava una mica frustrada, perquè m'estic trobant que les coses són una mica diferents a com esperava. Però de camí cap a casa em vaig trobar un lloc de taiyakis que em va donar la felicitat. Crec que a la Laura el taiyaki de moniato la va fer feliç també :3
La Laura resulta que es va agafar aquest mòbil, però la veritat és que la tarifa seva és bastant caca i ara estem mirant què fem, perquè tot hauria sigut millor si no se l'hagués pillat. Surt molt millor agafar una targeta sim enlloc d'un mòbil, pel que estem sentint... jo encara no m'he decidit per res, però és una cosa que he de solucionar aviat.
Ahir havent sopat ho vam estar parlant molt amb la Yurie i el Toshi (que marxa la setmana que ve a una altra casa i no vull D: és molt molt amable i ens cau molt bé) i ens van ajudar molt. També va venir en Yusuke i ens va donar llums d'estudi noves :D
Avui també he hagut d'anar a la Ritsumeikan, per una xerrada de mitja hora, el qual és una mica frustrant. Per sort, la Margherita i jo hem aprofitat molt la tarda. Li hem donat a en Rayson-san (un altre dels coordinadors, un amor també) els papers de la nostres unis respectives que necessitem firmats, i després ens hem fet membres del Co-op, la cooperativa obligatòria de la uni. Tenen un supermercat de preus un pèl més barats, i ens hem fet l'assegurança per cobrir els danys a tercers, sobretot de cara la bici.
Tant la Margherita com jo tenim beques i necessitem una compta bancària a Japó, i per fer-la sol ser necessari un inkan o hanko, el segell que els japonesos fan servir com a firma. Però són cars i tarden en fer-se. Hem preguntat al Co-op i costaven entre 1.000 i 1.400 iens, segons el tamany, i una setmana en fer-se. Una mica just. La Margherita té molts contactes aquí a Japó (també té un Noken 1 -el Proficiency del japonès-, tot s'ha de dir) i li havien parlat de l'existència de màquines on et fan inkans en centres comercials i tal. Així doncs, hem anat a l'altra punta de la ciutat, a l'estació de Kyoto, on jo sabia d'un centre comercial on hi ha una botiga d'esports que també volia visitar.
Malgrat que no hi havia tal màquina en aquest lloc, ens han indicat on podíem anar, no molt lluny de l'estació. Tan fàcil i obvi com haver buscat "Hankoya" al Google (que vindria a ser "botiga de segells" tal qual). Abans d'anar-hi he comprat per fi una esterilla de ioga i ens hem agenciat dos matcha latte cars i deliciosos.
I resulta que, on estava la Hankoya? Alguns que jo em sé coneixen el següent restaurant il·luminat com "El Antro" o "El Tugurio", lloc llegendari que s'havia de probar però mai s'ha fet, a prop del Towa, mític ryokan de Kyoto :) Qui m'havia de dir a mi que al cap de tres anys m'estaria fent el meu propi inkan aquí...
Ens ha sortit molt barat, ràpid i kawaii. Ens han traduït els noms en kanji; la pronunciació no té res a veure, però queda molt maco: a la Margherita hi han posat el nom de la flor, i en el meu el kanji de mar i el de naixement i vida.
I ja ho tenim, així que quan puguem anirem al banc. Estic contenta també perquè la Yurie s'ha ofert a acompanyar-nos :) Ja per rematar el dia, ha vingut la noia nova a Jurack 3, una taiwanesa que es fa dir Daisy (la coincidència és graciosa) i sembla molt maca. En Yusuke ha portat cadires d'estudi noves també (algunes habitacions no en tenien, la de la Laura era horrible) i les hem muntat entre ell, en Toshi, la Yurie, la Laura i jo. Ha sigut divertit ^^
El noi txec (Artur) va comentar ahir que la Ritsumeikan devia haver causat la tala d'un bosc només per nosaltres, i la veritat és que no li falta raó. A aquesta pila de papers li falten coses, perquè us feu una idea, i s'ha de multiplicar per unes 100 persones! Tots estem ja una mica farts de l'Orientation, però ja s'acaba. Demà sabrem finalment a quin grup de japonès va cadascú, i podrem escollir les nostres classes en anglès i els cursos d'Art Tradicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada