Abans de decidir-me a pagar la quota del WWOOFer Permit vaig estar mirant hostes i més hostes. Cadascun amb els seus pros i contres, amb fotos, sense fotos... Però fins que no vaig desembutxacar els 55 € no vaig tenir accés a saber quants membres hi havia en cada família ni a les seves ressenyes.
Al principi buscava casa per llocs com Okinawa i el sud (hehe, il·lusa... ). Però això volia dir bitllets més cars, molt de tren, i vaixell. Així que després, sent més realista, vaig cenyir-me a Kansai i a Chuubu, les regions de Kyoto i Tokyo.
Feia llistes, descartava, incorporava altres hostes, en descartava més... Per fi vaig atrevir-me a enviar un missatge a uns que diuen ser una parella jove amb una granja entre Osaka i Kyoto, amb bon nivell d'anglès. Em van contestar molt ràpid. Al dia següent vaig adonar-me de l'existència de les ressenyes. Error. Tenien molt bones puntuacions, però també unes altres on deia que allò era una olla a pressió on podien haver-hi fins a 22 WWOOFers, que tocava cuinar per a tots, compartir habitacions, i sobretot, que molta gent havia marxat al cap de 2 dies. Vaig estar a punt de cancelar, però al final vaig reflexionar que si hagués anat amb els campaments de Cocat la cosa hauria sigut més o menys així. De totes formes, en lloc de passar-hi 2 setmanes com volia al principi, vaig decidir quedar-m'hi 10 dies.
Això em deixava 20 dies per dues famílies més: una parella més gran a prop de Nagoya, pels volts de Toyota, amb camps i un restaurant; i una família amb 3 nens que viuen als Alps Japonesos, a la prefectura de Nagano. Abans d'enviar la sol·licitud a aquesta família vaig demanar-ho a una altra que tenia una pensió per la mateixa zona, però van ser els únics en dir-me que no.
En tot aquest procés em vaig angoixar molt. No volia comprar els bitllets fins a tenir les dates assegurades. I tenia por d'escollir malament els hostes (encara em preocupa això últim, clar). Quan la família Matsumura em va dir que sí, vaig respirar fons i em vaig posar a mirar vols.
