日本語 Japonès

Fa tres estius, se'm va ficar al cap la idea d'estudiar un idioma raro. Estava entre el rus i el japonès, però de les diverses escoles d'idiomes que vaig mirar, la de japonès era la més prometedora. Ja havia intentat estudiar japonès abans pel meu compte, però no vaig passar del llindar del sil·labari hiragana... Conscient que era un idioma difícil, volia aprendre'n una mica a veure què tal.

Ja. Ingènua de mi. No sabia on em ficava.

Total, que vaig començar a anar a Japonia. Vuit persones vam començar en aquella classe del primer curs. Del grup original dels dijous a la tarda, en quedem tres.

Amb la nostra professora, la Sanae, hem anat avançant a un ritme cada cop més ràpid per les pàgines del Minna no Nihongo.

Ells ja han estat al Japó... algun més d'un cop ¬¬

Preteníem anar-hi junts la tardor passada, però després del tsunami ens vam precipitar a cancelar i a posposar-ho un any.

En fi...

Jo no tenia intenció d'anar sola al Japó sense ells, però la meva cosina Irene em va convèncer. Ella parla amb coneixement de causa, ha estat vivint a Xina de forma intermitent els últims anys. Em va dir que si no tenia clar si volia fer Estudis d'Àsia Oriental, cosa que implicaria passar llargues temporades al Japó en un futur, primer anés a conèixer el país.

Això precipitava les coses. Hi havia d'anar abans de tornar a matricular-me a la Universitat. De forma que vaig anar mirant com podia fer una estada allà...

Fa un parell de setmanes, pel meu aniversari, els meus amics japonesiles em van regalar un equip de supervivència per al meu viatge. Una capsa amb material indispensable! :)

A canvi, haig d'indagar com ho han de fer uns estrangers per muntar un bar de tapes al Japó...