Travel: Llac Biwa

Escric això des de la meva habitació de la casa de Palau... Les últimes setmanes han sigut molt mogudes, i a més de viatjar per un trosset de Japó, amb la Laura hem tornat a passar uns dies aquí. Encara se'm fa estrany haver tornat a casa, i hi ha algunes coses que no porto bé, com ara les escales mecàniques...

Sigui com sigui, en els propers dies/setmanes em dedicaré a explicar una mica què vaig fer durant la segona meitat del mes de febrer. 

El meu viatge es pot descriure com un ampli cercle al voltant del llac Biwa, el llac més gran del Japó, que queda força a prop de Kyoto. Vaig sortir de casa el dia 11 pel matí, però no suficientment de matí; per tan sols un quart d'hora de temps vaig perdre un ferri. Això em va fer canviar els plans que tenia per aquell dia i l'endemà. També cal dir que no havia pogut trobar per internet quins eren els limitats horaris d'hivern abans d'arribar a lloc...

A Hiroshima ja ho havíem notat, però tornava a quedar clar que febrer és un mal mes per viatjar per Japó. És temporada massa baixa.

Com que em vaig quedar a terra, vaig decidir visitar la ciutat on era: Hikone, coneguda pel seu castell. Per 1000¥ es pot comprar un tiquet que inclou l'entrada al castell, al museu del castell i a uns jardins que hi ha al costat, Genkyuen. En primer lloc vaig visitar el museu, que tenia alguns objectes interessants i una reconstrucció del palau del castell. Després vaig pujar turó amunt per visitar el castell en si, que no és visible des d'abaix. 

Estandard suposadament utilitzat en el setge d'Osaka (1614-1615)

Resulta que febrer és dolent per una altra cosa: l'Any Nou Xinès. El castell estava ple de turistes xinesos. Vaig haver de fer cua des de la planta baixa del castell fins a dalt... cosa que li treu encant, clar.

Vistes des de l'altiplà del castell; llac Biwa i l'illa de Chikubu al mig

El castell és bonic de fora, però avorrit per dintre (malgrat ser dels pocs que es conserven originals). A més de l'edifici principal hi ha diverses construccions més, però és una llàstima perquè no hi ha gaires explicacions en anglès... La part més pesada és treure's i posar-se les sabates cada vegada.

En quant al jardins Genkyuen... estaven drenant l'estany. Febrer. 

I de totes formes, com a persona que comença a haver vist alguns jardins ja, no n'hi havia per tant :/

A baix del turó del castell hi ha una esplanada amb pruners

Genkyuen

Drenant l'estany...

Castell de Hikone des dels jardins

En sortir del Genkyuen encara tenia una estona fins a agafar el tren cap a la ciutat de Nagahama, de manera que vaig voler donar una volta pels carrers... que estaven deserts. Més tard vaig descobrir que aquell dia era festa nacional, cosa que explicava el perquè de les botigues tancades. De totes formes, la impressió general de Hikone no va ser molt bona, probablement en part degut a una sèrie de males coincidències...

Vaig trobar-me amb la que seria la meva hoste de Couchsurfing a una zona rural al nord de Nagahama, l'Alicia, una noia americana d'ascendència xinesa que està a Japó fent d'ALT (Assistant Language Teacher) en el programa JET (Japan Exchange and Teaching Programme). Vam anar al seu apartament on em va cuinar uns fideus vegetarians, vam tocar la guitarra i em va ensenyar un reality japonès.

Al dia següent, molt de matí, vaig donar una volta per una Nagahama que encara no s'havia despertat, tot fent temps pel ferri cap a Chikubushima, una illa enmig del llac Biwa.

Al costat del llac Biwa, per la ciutat hi ha alguns canals

Hi havia tallers per fer vidre, però els llocs on es feien no obrien fins les 10, i el meu ferri sortia a les 10:15... Així que tan sols vaig passar per davant de les botigues tancades.

L'anomenat Kurokabe (paret negra), antigament un banc... que no té més que estava pintat fosc :/

El llac Biwa és impressionant. 670,4 km² de superfície, 27.5 km³ d'aigua. Té onades i tot. La platja era un lloc molt tranquil on vaig deixar passar l'estona. Gairebé faig tard al ferri...

L'enorme Biwako

Vale, explico. Em vaig encapritxar d'anar a una illa que hi ha enmig del llac Biwa, per la gràcia de navegar pel llac i perquè en aquesta illa hi ha un complex de temples força important, tot i que em dóna la impressió que avui en dia està una mica oblidat. 

La història diu que fa 1300 anys la deessa més important del shinto japonès, Amaterasu, se li va aparèixer a l'emperador Shomu, dient-li que la deitat Benzaiten (deitat sincrètica, budista i shinto al mateix temps) havia descendit a una petita illa del llac Biwa. Així doncs, l'emperador va enviar-hi un monjo per establir-hi un temple. Degut a terratrèmols, foc i canvis polítics les estructures originals no s'han conservat, però el complex s'ha mantingut actiu al llarg de tots aquests segles.

Si llences dues peces de ceràmica sota el tori, es compleix un desig. Atenció amb el vent!

El ferri per arribar-hi surt dels ports de Nagahama i Hikone a la riba est i d'Imazu a la riba oest. Els preus són molt cars per un trajecte que dura mitja hora, deixan-te 90 minuts per explorar l'illa. A més, un cop arribes a l'illa encara has de pagar 400¥ extra per entrar-hi...! (i jo encara vaig gastar-me uns altres 300¥ per fer la gracieta de llençar unes peces de ceràmica cap al tori... amb una mala punteria espectacular).

Hi ha alguns edificis transportats des de llocs diversos, com ara la tomba de Toyotomi Hideyoshi (1536/1537-1598), considerats patrimoni cultural de gran importància. Però quan vaig anar-hi jo, hi havia algunes zones amb andamis i tal... Febrer?

Sigui com sigui, és un lloc bonic, un conjunt de temples en un lloc diferent i amb una història interessant, però si val la pena o no fer l'esforç monetari de venir fins aquí ja depèn de cadascú... Potser seria més interessant fer el trajecte des del port de Nagahama a Imazu (o a la inversa). És lleugerament més car, però si ho fas servir com a desplaçament a més de turisme, i t'estalvies els diners del tren. Clar que si ets turista i vas amb el JR Pass aquestes coses no importen massa... ;_; (he mencionat ja que el transport a Japó costa un ull de la cara i que és injust que no hi hagi descomptes decents per a residents?)

Adéu a Chikubushima

En tornar a port vaig donar un volt pel parc del castell de Nagahama (el qual estava tancat) camí de l'estació. Tren cap a Nagoya, amb un objectiu que em feia molta il·lusió: els rotlles del Genji Monogatari, del segle XII, alguns dels quals estan en possessió del Tokugawa Art Museum de Nagoya (els altres que queden estan al Gotoh Museum de Tokyo). Innocent de mi.
Que els tinguin no vol dir que els exposin. Almenys no sempre. No sempre vol dir només una setmana al novembre.

I què tenen exposat normalment? Una còpia impresa cutre dels rotlles. Tal qual. Ni tan sols s'han dignat a fer una imitació de l'original. Per altra banda, no és que el museu tingui una col·lecció espectacular... (almenys exposada ¬¬) Fora d'aquesta setmana del novembre, no puc recomanar-lo a no ser que no sabeu què fer a Nagoya.
L'entrada que vaig comprar jo m'incloia la visita als Jardins Tokugawa, així que vaig donar-hi un cop d'ull. No és que siguin uns jardins súper bonics, però tenen un encant especial: tenen com un munt de mini caminets mig amagats que et creen la il·lusió de que t'estàs sortint del camí marcat. Evidentment no, però s'agraeix aquesta sensació quan estàs ja farta que els japonesos hi posin valles a tot.

Cascades al Tokugawa Koen

Vaig sortir dels jardins quan tancaven i vaig decidir anar caminant fins el castell de Nagoya per veure'l des de fora. No va ser gaire bona idea, perquè des de fora del recinte els arbres impedeixen una bona vista i només vaig aconseguir cansar-me. Així doncs, vaig agafar el metro cap a l'hostal. Tampoc va ser una gran idea. Dono fe que vaig fer un transbord més llarg que el de Passeig de Gràcia.

Nova decepció a l'hostal: no tenia una càpsula com jo pensava, sinó un futon en una sala de tatami on un parell d'homes roncarien com si els hi anés la vida durant la nit. No puc recomanar el Wasabi Guesthouse, encara que sigui una percepció molt subjectiva meva. Ara, si voleu llogar per una nit un yukata o un vestit de miko, aquest és el lloc.

Algú vol vestir-se de miko? =D

Vaig anar a sopar en un restaurant "espanyol-italià" (això sabia que era un error... però jo volia olives...) i després a donar un volt fins a trobar Otohaya-bessou, l'hostal on havia estat l'altra vegada. Em va costar moltíssim, però quan el vaig trobar vaig pensar que hauria d'haver reservat allà. 

Otohaya-bessou

Després de passar pel parc del museu de ciència vaig tornar cap a l'hostal on només els auriculars em salvarien d'una nit infernal.

Per sort, la sort em somriuria el dia següent.