Portava temps amb síndrome d'abstinència, i per fi m'he decidit a marxar. Després de mirar preus (i d'una obsessió whovian aguda, les coses com són) aquí em teniu, a Anglaterra.
Ara sóc a Oxford, on m'acullen una noia de Couchsurfing. És la meva primera experiència amb aquest sistema :)
Rellegint els meus posts anteriors de Japó m'han entrat ganes d'esborrar-los o reescriure'ls per complet... Suposo que el millor seria que l'escriptura durant el viatge es quedés en el meu diari i ja està, però vaja, em fa il·lusió seguir aquest bloc i espero millorar algun dia ^^' intentaré compensar la meva prosa avorrida amb fotografies... Sí, m'he d'enrecordar de fotografiar coses >_<
Què explicar del primer dia?
Per començar que he dormit una hora. Perquè sóc un ésser intel·ligent que es va deixar els dos últims especials de Doctor Who molt pel final. Però ja està, ja visc lliure del perill constant d'spoilers, per fi :D
He dormit a l'avió i al primer bus cap a Londres, que ens ha fet tot un tour i una mica més i em fa arribar tard a l'autobús cap a Oxford. Pel que he vist d'aquesta ciutat, que no és gaire - limitada com estava per la meva motxilla gran - sembla un lloc encantador.
^ Aquell moment en què arribes a Oxford i et compres un falafel per dinar, i mentre camines per un mercat ple de coses random et trobes una parada de gyoza... I nikuman.
He acabat anant a fer temps a l'Ashmolean Museum -primer museu públic de Gran Bretanya - on he quedat amb l'Svenja. Apunt he estat d'adormir-me dreta mentre escoltava la història de Medea contada per una guia. He decidit que necessitava un cafè amb urgència.
Resulta que August era del Barça...
Tant l'Svenja com l'altra surfer que també ha arribat avui són persones molt maques :) L'Svenja treballa en l'arxiu de la Bodleian Library reconstruint el passat d'un personatge relacionat amb la Universitat, i la Sara és literalment una artista que es dedica a instal·lacions i altres formes d'art contemporani. Te, amanida, pizza i una bona conversa :)
La reproducció de l'August policromat és sublim, vam riure tant a classe l'any passat quan ho vam veure... i roba per mi això de la tetera, que va de conjunt amb el meu gorro!!! Molts petons nena
ResponElimina