Havia escrit gairebé tota l'entrada, i se m'ha esborrat, i em fa ràbia perquè havia escrit molt... La meva intenció era explicar amb calma les meves impressions sobre Oxford i sobre el dia d'avui, i cregueu-me o no m'estava quedant molt bé...
Tornaré a començar.
Oxford. Oxford no és una ciutat qualsevol. Té una aura diferent: és una universitat que absorveix la ciutat. Les tensions entre els estudiants de casa bona i la gent humil del poble han marcat la seva història; és al que fa referència l'expressió Town and Gown.
La Universitat d'Oxford no s'organitza per facultats. Seria massa normal per una gent que fan competicions amb tortugues i cada 100 anys escenifiquen que persegueixen un ànec per l'edifici d'All Souls. Dins de la Universitat hi ha molts Colleges, cadascun dels quals és com una petita universitat. Estan repartits per la ciutat, cadascun amb el seu edifici d'arquitectura elaborada i imponent. En caminar per Oxford no es té la sensació de veure de tant en tant algun edifici que destaqui sobre la resta. Al contrari: es miri on es miri s'alça alguna les agulles de les torres i campanars d'algun College.
És una ciutat amb encant, molt peatonal (una s'oblida de vigilar no ser atropellada per autobusos i està més pendent de les bicicletes), i que probablement seria encara millor si hi haguessin menys turistes... Per Oxford han passat diversos personatges il·lustres, i destaco entre ells els escriptors J. R. R. Tolkien, Lewis Carrol (de fet l'Alice era la filla del degà de Christ Church) i... Com a amic de Tolkien que era, també corria per allà C. S. Lewis.
Sobre Tolkien voldria parlar. La meva missió d'avui després d'un bon esmorzar i d'acomiadar-me de la Sara ha consistit en la recerca de la casa de Tolkien i del lloc on està enterrat. La primera ha sigut fàcil (després d'una cerca a intenet), però com que no se m'ha passat pel cap mirar la localització del cementiri, doncs, aquesta part ha sigut més interessant.
Tornaré a començar.
Oxford. Oxford no és una ciutat qualsevol. Té una aura diferent: és una universitat que absorveix la ciutat. Les tensions entre els estudiants de casa bona i la gent humil del poble han marcat la seva història; és al que fa referència l'expressió Town and Gown.
La Universitat d'Oxford no s'organitza per facultats. Seria massa normal per una gent que fan competicions amb tortugues i cada 100 anys escenifiquen que persegueixen un ànec per l'edifici d'All Souls. Dins de la Universitat hi ha molts Colleges, cadascun dels quals és com una petita universitat. Estan repartits per la ciutat, cadascun amb el seu edifici d'arquitectura elaborada i imponent. En caminar per Oxford no es té la sensació de veure de tant en tant algun edifici que destaqui sobre la resta. Al contrari: es miri on es miri s'alça alguna les agulles de les torres i campanars d'algun College.
És una ciutat amb encant, molt peatonal (una s'oblida de vigilar no ser atropellada per autobusos i està més pendent de les bicicletes), i que probablement seria encara millor si hi haguessin menys turistes... Per Oxford han passat diversos personatges il·lustres, i destaco entre ells els escriptors J. R. R. Tolkien, Lewis Carrol (de fet l'Alice era la filla del degà de Christ Church) i... Com a amic de Tolkien que era, també corria per allà C. S. Lewis.
Sobre Tolkien voldria parlar. La meva missió d'avui després d'un bon esmorzar i d'acomiadar-me de la Sara ha consistit en la recerca de la casa de Tolkien i del lloc on està enterrat. La primera ha sigut fàcil (després d'una cerca a intenet), però com que no se m'ha passat pel cap mirar la localització del cementiri, doncs, aquesta part ha sigut més interessant.
He hagut de preguntar uns quants cops, fins que un senyor molt amable m'ha dibuixat unes indicacions per arribar a una esglèsia de Wolvercote. Després de passejar entre làpides plenes de molsa he descobert un paper discret al portal de l'esglèsia, el qual advertia a visitants despistats com jo que Tolkien no jeia allà. Adjunt, un mapa assenyalava el camí a seguir en subratllador taronja.
Un cop he arribat al cementiri municipal de Wolvercote només calia seguir les indicacions cap a la tomba que se succeïen cada pocs metres. I allà estava, la tomba d'ell i la seva dona Edith, coberta per ofrenes dels admiradors que ens hem arribat fins allà.
He passat al cementiri força més temps del que tenia planejat. Un home ha vingut, ha netejat una làpida i ha marxat. Després una parella s'ha posat a arreglar una mena de fanalet. A prop, una tomba amb àngels i una bandera irlandesa gravada, estava coberta de flors roses i uns globus d'aniversari flotaven sobre la pedra. Al final crec que he pres la decisió correcta, i he marxat.
He agafat un bus de tornada al centre, ja que havia fet una bona caminada per arribar fins allà. He decidit anar al University Museum, al mateix lloc que el Pitt Rivers Museum. Història Natural i Antropologia respectivament, m'han agradat molt més del que esperava.
La part central del museu estava tancada, però tot i així... M'ha encantat el sostre. Els dinosaures tampoc estaven malament :)
El museu d'antropologia era un caos. Però un caos al que li acabes agafant carinyo. No sóc partidària de col·leccions d'aquest tipus, adquirides bàsicament robant i enganyant a altres pobles, però he de reconèixer que aquesta tenia el seu punt: no es tractava només d'elements exòtics, hi havia objectes tan particulars com implants de pit com a exemple d'un objecte que els humans utilitzem curiosament per canviar la forma del cos.
I bé, després he donat una volta pel riu desbordat (aquest llac en realitat és una plana), he visitat una botiga temàtica d'Alícia i poc més a mencionar.
De tornada a casa l'Svenja a buscar la motxilla gran, m'he trobat amb els dos surfers que està acollint avui, una parella de músics de Londres. Hem parlat de Japó i Nepal, i s'han ofert davant la meva sorpresa a trobar-nos algun dia d'aquesta setmana :)
El bus aviat arribarà a la parada de l'estació de Victoria, i començarà la nova etapa del viatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada