Who

Els plans que he fet per avui eren, principalment, una cursa contra rellotge que no m'ha sortit bé. Camden s'haurà d'esperar a demà.

He començat malament, allargant l'estona d'esmorzar per estar parlant amb en Broney, l'australià que ja no està a la meva habitació. La seva idea és trobar feina com a fisioterapeuta en algun lloc del Regne Unit en la propera setmana, ara que ja porta sis mesos viatjant per Europa. Persones com aquestes et mostren que realment només ets una principiant...

Segon error: visitar la Tate Modern. "Només mitja horeta". Hahaha. És clar. Al cap de mitja horeta estava dibuixant la dona que apareixia en un dels quadres a l'oli de la galeria del primer pis. M'hi he passat molta més estona. Me n'alegro de que de tant en tant em surti la part d'artista que tinc descuidada. La Tate és com un caramel a la boca, art modern i contemporani molt reconegut i que no és difícil de comprendre. Rothko, Dalí, Brancusi, Giacometti...

Al final, doncs, no he arribat al Globe fins passades les 11:30. El Globe Theatre és una rèplica el més exacte possible del teatre pel què Shakespeare va escriure la majoria de les seves obres. El tour de les 12 l'ha fet una guia molt bona, Vanessa es deia, que ens tenia a tots encantats amb el seu accent i les seves bromes enginyoses sobre el que anava explicant. Realment m'he quedat molt amb les ganes de veure una obra de teatre allà. No me l'imaginava d'aquesta forma: les columnes de fusta pintades com si fossin marbre vermell, els daurats, el sostre de blau lapislàtzuli amb el zodíac... També m'he quedat atrapadíssima per l'exposició sobre tot el que té a veure amb aquest teatre i amb l'exhibició de com eren els vestits d'època.

Quan he reunit la voluntat per sortir d'allà he passat pel mercat de Borough, de menjar :3 eren ja les dues i tenia gana però tot estava molt tancat... I hi havia una botiga de dolços alemanys. Amb pretzels. I m'he comprat un pretzel ._.

De camí a London Bridge se m'ha presentat la distracció de The Shard. Resulta que estava allà. Aquest gratacels que jo no tenia computat fins que en un capítol vaig veure el Doctor pujar-hi per la paret amb la seva moto antigravetat. És força impressionant. L'edifici. El Doctor i la seva moto també, és clar.

Finalment he posat rumb a la distant The Who Shop, a prop d'Upton Park. Ha sigut una bona estona de metro... Tot veient Canary Wharf en la distància :'( Doomsday...

De veritat, quan he arribat al barri he pensat que m'havia equivocat. No em quadrava, i no em quadra encara, què hi fa una botiga tan summament friki com aquella en un lloc com aquell. Es veia un barri més aviat humil, amb molta immigració, a l'ombra d'un estadi de futbol. M'anava acostant al lloc i em deia, ja veuràs, no serà aquí, Google Maps menteix de vegades, hauràs gastat 2.70£ inútilment... Fins que he vist un cartell amb una Tardis. I allà estava.

No és una botiga gaire gran, però tenen de tot o_o no sabia on mirar primer. He començat pels llibres i m'he estressat. Així que m'he posat a mirar el merchandising i històries... Samarretes... Vestits de dalek... Bufanda increiblement cara de Tom Baker que m'he de fer jo mateixa algun dia... 

L'Abric, oficial de la BBC. Amb el Plec. 300£. Not kidding. Hauré de seguir buscant.

He pagat 3£ més per veure el museu, i han valgut la pena només pel moment en què el noi de la botiga - un tipus callat, com molt tranquil i apàtic però que te'l mires i saps que és un pou de sabiesa, almenys de Doctor Who - m'ha dit "so I'm going to give you a TARDIS key..."

M'ha fet una foto mentre jo obria la Tardis que tenen allà com a entrada al museu. De veritat, sensació èpica. La clau l'he hagut de tornar, però ja me l'hauria quedat per sempre... I llavors:

Noi: "Amy's gonna be there if you've any questions." 

Jo: "Amy?" o_o

Noi: "Yes."

Wtf.

Resulta que l'Amy no era cap pèl-roja compulsiva-agressiva, sinó la noia de la botiga xD m'he sentit molt incòmoda mirant totes les coses que jo desconeixia d'Old Who amb ella controlant... Però m'ha fet una foto amb el vestit d'en Vincent :') i hem parlat de l'últim especial i de la nostra poca confiança en en Capaldi...

Pfff, m'estic enrotllant molt. És que m'he passat molt temps allà pels dos imants que he comprat xD volia un diari com el de la River, però sabeu quan costava? 70£. Amb el llacet vermell i tot. Total, que he marxat, mirant també les cosetes que tenien de Sherlock :3 Wholock, wholock (?) 

(també tenien algun merchandising de Twilight i això no és gens maco, però no m'he atrevit a preguntar >.< Imagino que d'alguna manera han de quadrar dins del barri...)

Tornada cap al centre de Londres, directa cap a Forbidden Planet a per més frikisme. M'he tornat a saturar. M'he col·lapsat definitivament. Allò ja és frikisme a lo grande. Tenen molt de tot, no només de Doctor Who. Al cap de tres quarts d'hora (tancaven) he sortit sentint-me petita i insignificant i amb moltes coses per llegir i veure encara... Això i massa pobra i amb manca d'espai per poder comprar en aquests llocs.

He sortit d'allà cual zombie. He admirat les vistes del Tàmesis des de Waterloo Bridge i he tornat cap aquí, concedint-me el que ha estat com un gran premi: una tassa de Police Box en una botiga de souvenirs (localitzada aquest matí prop de l'hostal). En definitiva, una Tardis no oficial, o sigui, assequible :')