Tres mesos... i escaig

Ehm... sí, fa molt que no escric... Novembre i el que portem de desembre ha sigut un mes i mig d'alts i baixos importants. Massa coses per explicar-les totes...! Així que us deixo unes quantes fotografies de tot plegat, de les coses que han valgut la pena.

Ja sé que estem pràcticament a Nadal, però en l'última entrada just comentava que aniria a una festa de Halloween a Sen, on viu la Lexi :) Va haver-hi concurs de disfresses i tot, i, com no costa gaire d'entendre, va guanyar l'Alex, la canadenca que es va currar la disfressa de la Princesa Mononoke.

Vam menjar nabe (lit. "olla", és el que veieu a la foto), fins i tot vegetariana :3 molts vegetarians en aquella festa. 

Al dia següent teniem la 2a part de la boda d'en Yusuke i la Mariko. Molt més informal que l'altra, es va celebrar a l'hostal que està en construcció, a Rozan i al teulat de Kou.

En Yusuke es va posar a plorar de forma molt adorable mentre la Mariko li llegia el discurs que tenia preparat. Els de primera fila també :)

Que macos ells, sembla la portada d'un CD.

Vam poder menjar la primera pizza decent (i no només decent, molt bona en realitat) en molt de temps :_D

Ja he dit que era informal :3

La foto de rigor amb els nuvis :)

Entremig de tot això, donat que els professors són conscients de com de difícil que és fer amics japonesos estant en aquest país, ens van dur estudiants voluntaris a classe per fer-nos parlar. Va ser millor del que pensàvem, certament. 

Fent christingles amb mandarines a Taishôgun, la residència de l'Emily.

I entre aquestes dues imatges van passar uns quants dies... Fem el que podem per no estressar-nos i estar bé, i guess xD

A l'assignatura de ceràmica, ens van dur un dissabte a fer una cerimònia del te en una casa propera al temple Daitokuji. Va ser molt útil que la Laura em donés quatre nocions del que havia de fer la nit abans... perquè és força complex! Però sincerament, aquí el nostre sensei tampoc és que se'n preocupés massa de res al cap i a la fi ^^' És un home molt graciós.

La casa era realment preciosa. 

El mateix dia, vam anar amb l'Emily, la Lexi i en Sabo a "veure el momiji"(les fulles vermelles de l'auró japonès) de forma força optimista. Aquest any ha sigut força horrorós pel momiji, perquè va fer fred, després calor... total, que hi havia arbres verds mentre que altres s'estaven quedant sense fulles ja. Hmh.

Tanukiiis

El filtre taronja afavoria en Sabo mentre tornava radioactiva la dessuadora de la Lexi.

L'aqüeducte random de Nanzen-ji

La setmana anterior havia arribat a Jurack un amic de la Maud, en Mathieu, un viatger que està fent la volta al món... I que em dóna molta, molta enveja. Amb tot l'estrès i tal, vaig decidir anar a Nara amb ell un dimecres, a veure els cèrvols àvids de galetes. Aquest cop no vam comprar-ne pas xD

Els bitxos són molt macos... quan volen

I sincerament, el momiji estava molt més bonic a Nara... Ens va ploure força, però res que ens impedís veure els temples, i altres coses menys turístiques.

Todaaaaiji :) vaig tornar a passar per la columna!

Nara Dreamland... abandonat des del 2006

L'escapada va ser curta, la veritat.

El dissabte següent va ser l'aniversari de la Lexi, i després de ceràmica vam anar els quatre a donar una volta pel centre. Vaig tenir la meva primera experiència als purikura, que són com el concepte de fotomaton dut a l'extrem, per descriure-ho d'alguna forma. Va tenir la seva gràcia :)

A base de jugar a l'Smash Bros i a Mario Kart a la Wii, en Mathieu es va fer estimar i odiar per tots els membres de la casa. Tothom maleïa en el seu propi idioma, era fantàstic. Va arribar un punt on fins i tot el Kenta deixava anar "putain!", i l'expressió kao yao va esdevenir mítica... vam aprendre molts insults en xinès. 

En Mathieu va marxar el diumenge, després d'una sessió intensa d'insultar-se amb la Emiri amb lluita inclosa. Hi ha fotos, però ella no em deixa publicar-les...!

I see what you were trying to do there.

Jo per la meva banda vaig anar el dimarts al Tojiin en un intent zen de restablir la meva pau interior, així per dir-ho d'alguna forma xD Aquest temple és preciós, no em cansaré de dir-ho.

*-*

Però fins i tot el Tojiin no va aconseguir impedir que decidís fugir a la capital el cap de setmana. En Mathieu era allà i vam fer una mica de turisme plegats.

Sip... Yasukuni.

El monsieur em va fer preguntar-li a un noi (que va resultar ser amabilíssim) per quin motiu van els japonesos a pregar en un temple com Yasukuni, que salvaguarda les ànimes de certs criminals de guerra, i causa molts conflictes amb Xina i Corea. I la resposta va ser interessant: no només són els criminals de guerra els que hi ha aquí, també és el temple de la resta de gent que va morir durant la guerra...

Cal destacar que en Mathieu em va ensenyar un forn a Roppongi, un lloc on fan pà. Pà DE VERITAT. No l'engany aquest de crosta com goma i amb molla de xiclet. Pà, deliciós pà, després de tres mesos... Quasi ploro. 

Els pijos de Roppongi en saben, s'ha de reconèixer.

Tokyo Midtown, el lloc on anar a comprar pà a Tokyo

Tokyo Tawa~ de Nadal

Després que en Mathieu desaparegués cap a l'aeroport amb Chile com a destinació, vaig trobar-me amb la Judit i la Isabel. Les vaig il·luminar amb el forn de Roppongi i després de passar per la seva cafeteria anarquista de Shinjuku (que estava plena de gent escoltant poesia basca... sí, basca) vam anar a un bar dels molts de Golden Gai. Gai de 街, que vol dir "carrer, districte", no malinterpreteu... ¬¬ 

És un lloc on es concentren un munt de bars en molt poc espai, cadascun amb capacitat per unes 8 persones aproximadament. Després de donar unes quantes voltes i dubtar molt, ens vam decidir pel bar rocker.

No va ser tanta interacció amb la resta de la gent com esperàvem, però vam estar parlant de les nostres coses mentre sonava Red Hot i Metallica.

De tornada a Kyoto i a la Ritsu, estic intentant posar-me al dia de totes les coses que he descuidat darrerament, al meu ritme. La família de la Laura va arribar quan jo no hi era, i aquesta setmana els he anat veient mentre descobrien Kyoto i cert vegà que els ha agradat molt :) També va ser l'aniversari de la Laura, i va rebre una ovella fluffy adequada als seus anys i horòscop xinès :3

Dijous vam anar a Osaka per ensenyar-li a la Júlia la zona friki... i va tenir recompensa: vam descobrir que Hetalia té una nova temporada! I que per tant, hi ha merchandising... felicitat.

Oh, la Ritsu havia de tenir alguna cosa bona al capdavall... momiji vermell com déu mana.

Ahir vam anar amb Laura's family al Heian Jingû i al mercadillo d'artesania que hi havia al parc d'Okazaki. Jo m'hi vaig quedar més temps mentre ells anaven a Fushimi Inari, i va valdre la pena, perquè vaig entaular conversa amb diversos venedors i va ser interessant.

Van insistir molt en què el Heian Jingû era un temple molt més xinès que altres... no puc jutjar.

Després vaig decidir fer la visita obligada de tardor al temple Kyomizu que havia estat posposant últimament. Van sortir algunes fotos maques, tot i que ja hi ha massa fulles que han caigut...

Ah, i crec que després d'això, en un altre barri direcció al carrer Shijô, vaig poder veure la meva primera geisha mentre apretava el pas per fugir de la meva vista. No estic 100% segura, però després de molts avistaments de maikos, és una petita victòria!

Ens queda poc més d'un mes de classes, el semestre es va acabant. Tinc ganes que arribin les vacances de Nadal, encara que això vulgui dir també exàmens després. Ens vindran a visitar la Isabel i la Judit i el plan és fer cagar el tió.

PD: per algun motiu blogger decideix no col·laborar (ho fa a vegades, de fet hauria fet aquesta entrada abans si no se m'hagués posat rebel amb les fotos) i tots els paràgrafs surten malament. Potser algun dia ho podré arreglar...

Edit: pel que sembla cal tenir nocions d'html en aquesta vida, ho he aconseguit arreglar.

お母さんが日本へ来た時、大阪の海遊館と結婚式 (Quan la meva mare va venir a Japó, l'aquari d'Osaka i una boda)

Com es veu al títol, tinc moltes coses a explicar, i és que fa temps que no escric...!

A veure. El dia després de l'última entrada, vaig anar a la uni com sempre, però mentrestant la mare va aterrar al Kansai International i va anar al seu hostal a Sanjô. Ens vam trobar per la tarda, a la parada de bus de Horikawa-Nakadachiuri. 

I bé, a partir d'aquí, amunt i avall en la mesura que es va poder... La Daisy li va deixar la bicicleta a ma mare durant les dues setmanes que va passar aquí, el qual va ser molt útil (la Daisy és un amor).

Els primers dos dies estava molt cansada, però després es va deixar acompanyar fins al Ginkakuji i va donar volts per Kyoto mentre jo era a classe. Vam anar al Morpho Café, aquell restaurant vegà al qual encara no m'havia atrevit a entrar, i va ser genial.

A tot això jo estava estressadíssima per la feina de la uni i en concret perquè tenia una presentació el dijous següent, que la veritat és que em va fotre aquests dies una mica en l'aire. Després també va estar el tema de que ma mare no va passar tots els dies a Sanjô, perquè estava molt lluny, de forma que algunes nits les va poder passar al nou ExpoHostel davant la casa d'en Yusuke.

Fos com fos, vam anar a Tokyo el cap de setmana, i vam veure un munt de coses en un dia i mig.

La Tokyo Sky Tree no es volia deixar veure dissabte al matí...

Els melonpans d'Asakusa :3

;_; El vull... i mira que és lleig...

Entrant als Jardins Imperials de l'Est

Vorejant els Jardins Imperials

Sincerament, estàvem buscant l'entrada al que és el Palau Imperial en sí. Vam donar tota la volta per res. I els Jardins Imperials no són petits. Al final ens vam cansar i vam anar a la Tokyo Tower xD

Tokyo Tawa~

Les vistes des de la Tokyo Tower

Botiga molt interessant de la Tokyo Tower. Hi he de tornar >_<

El problema aquí va ser que fèiem tard perquè havíem quedat amb la Judit i la Isabel a Akihabara. Però elles van fer més tard ^^' Podria haver mirat coses de One Piece amb calma....

A Akihabara vaig comprar-me finalment un denshi jisho! De segona mà, va sortir força més barat. L'únic és que és un ExWord Dataplus 4 del 2009 i encara no tinc clar si és prou bo o no... Sincerament, no he tingut temps d'asseure'm i mirar-me tutorials amb calma encara.

Després d'Akiba vam anar a Shinjuku.

Vam encertar molt el lloc de sopar: Okonomiyakis a Kabukichô

I vaig convèncer-les d'anar a la 45a planta del Tokyo Metropolitan Government

Vam tornar a l'hostal en l'últim metro, força cansades. El dia següent també el vam aprofitar.

Evidentment no podíem marxar sense passar pel creuament de Shibuya, i saludar en Hachiko.

Vam tornar-nos a trobar amb la Isabel i la Judit a Harajuku, on vam anar al Meiji-jingu, enganxant un parell de bodes i molts crios vestits pel ShichiGoSan.

No hi havia cosplayers, però sí rockabilis al parc de Yoyogi.

I res, tornada a casa en un meravellós i molt-car-si-no-tens-JRPass shinkansen.

El dilluns vam convèncer la Laura, carnívora natural, d'acompanyar-nos al vegà. I LI VA AGRADAR.

I això és un lloc molt guai a prop de la uni que es diu Café Bianco i hi fan el millor te chai del món.

La setmana va ser força infernal fins que no em vaig treure la presentació de sobre el dijous. De fet va ser molt estressant perquè em vaig confondre d'hora de classes, i vaig arribar tard, però al final no perquè encara no havien començat, i el cas és que vaig haver de fer la presentació amb menys recursos dels que pensava que comptaria al principi. En conseqüencia podria haver anat millor. Per altra banda, la professora que tenim els dijous és així com força tancada de mires i no li entrava gaire al cap que les persones agènere (el tema que havia triat jo) existissin. Vaig com haver de tornar a explicar la presentació en el torn de preguntes x_x

Sigui com sigui, però, em vaig quedar molt alleugerida després, i a més vam aprofitar molt la tarda anant a veure el Festival del Foc a Kurama. Va ser espectacular. En comparació, els correfocs semblen com molt segurs.

Molt per casualitat, a l'estació d'anada ens vam trobar l'Ester, la noia de la UAB que va a la uni de la Laura, amb una altra noia. Per fi la vaig conèixer ^^

Hi havia moltíssima gent i a ratos va ser agobiant, però va valdre la pena.

Els homes s'estaven cremant amb les espurnes tota l'estona, i es protegien el cos llençant-se aigua per sobre. Anaven amb molta pell descoberta...

Totes les torxes enceses al final del turó...

... i al davant la gran foguera.

Ja de tornada a l'estació, et feien rodejar el poble.

Hi havia tengus per tot arreu.

Vam arribar tardíssim a casa, i ma mare encara va haver de pedalejar fins a Sanjô després de sopar... Però havia sigut molt guai. 

El dia següent va ser l'últim dia a Kyoto per ma mare. Va venir per la tarda a casa i vaig portar pastissets que vam menjar al kotatsu. Després vam anar a comprar xocolata per la gent de casa (se'ls ha guanyat a tots aquests dies, estan encantat amb ella) i juntament amb la Laura a fer la compra.

Ella i jo vam anar per tercer cop en dues setmanes al restaurant vegà, i després a un sento (banys públics) d'aquí a la vora. Va ser una experiència. 

Vam tornar netes i relaxades a casa, i encara vam estar una estona conversant amb els meus companys de casa abans d'anar a dormir a la meva habitació. 

El taxi-limousine va passar a buscar a ma mare a les 5 del matí. La vaig acompanyar a la parada i ens vam acomiadar allà... Em sap molt greu no haver pogut estar més per ella aquests dies, i haver estat tan estressada amb la feina de la uni.

El dissabte vaig tenir classe de tôgei, vam fer tasses i plats de cafè. Per la tarda tenia intenció d'escriure aquí, però vaig anar a Teramachi amb l'Emily, i em vaig acabar comprant la dessuadora-hippy-xaxi i el gorro que havia volgut des del primer cop que vaig entrar a la Hippy-shop quan estaven aquí la Judit i la Isabel.

I el diumenge, vam anar a Ôsaka! ^^ A veure en Masa, que després de 5 anys vivint a Sasayama amb la família Nishimura, s'ha decidit a anar a veure món, començant per Àsia i en concret Taiwan. 

Mirant enrere, sembla mentida que només passés poc més d'una setmana en aquella casa. Ho recordo com si hi hagués passat una temporada... I com si conegués en Masa millor. Pensava que ara que parla millor l'anglès es comunicaria més, però segueix igual de reservat que sempre. 

La Laura ultrahappy al Pokémon Center

En totes les fotos que tinc d'en Masa, està d'esquena ^^'

Després de passar per el Pokémon Center d'Umeda, ens va proposar d'anar a l'aquari. No sé fins a quin punt va ser una bona idea: va ser car i, la veritat... els bitxos són molt macos però no em va agradar veure'ls en peixeres tan petites. No sé fins a quin punt pot ser feliç un animal en aquestes condicions... Sigui com sigui, és una de les atraccions més ben valorades d'Osaka. I vam poder olorar el mar ^^

Xi, és un tauró balena... n'hi havia dos, donant voltes, i voltes...

El dofí que volia jugar mentre el cuidador es dedicava a... rascar la merda del terra.

És que... tan poc espai >_<

Vam sortir de l'aquari afamadíssimes (no sé ell però nosaltres ens estàvem auto-digerint des de feia rato) i ens va dur a una hamburgueseria orgànica prop de Namba on feien hamburgueses vegetarianes : 3 ens va convidar a pancakes i patates.

La Laura va comprar-se un carregador pel seu portàtil a Bic Camera, però no li va funcionar després... (per sort això ho ha solucionat avui comprant un de nou a Amazon).

El Masa ens va acompanyar una estona en el tren, fins que es va baixar a Ibaraki-shi. Li vaig donar una abraçada, però aquesta gent no saben donar abraçades ;_; et rodegen amb els braços mentre et mantenen a distància...

Vam arribar a casa tard, vaig fer un realize de que tenia més feina del que pensava, i va ser un dia de dormir poc. Però no hauria pogut veure en Masa cap altre dia, perquè se'n va anar el dimarts cap a Taiwan, passant massa-mare de pà de contraband, pel que sembla xD 

Camí cap a casa el dilluns...

I aquesta setmana ha passat ràpid com totes les altres. Com a highlight, dimarts vaig conèixer una noia de la classe de Japanese Culture que em cau molt bé :) L'Ebba, d'Estocolm.

Intento portar les coses al dia, a dures penes. Anki m'està anant molt bé per memoritzar el vocabulari, i segueixo a full amb WaniKani. Habit RPG (Sorry, Habitica) ajuda a la motivació amb les seves mascotes xD

I avui per fer les coses més fàcils en quant a acumulació de feina i demés, m'he saltat classe per anar a una boda :3 En Yusuke, el meu landlord, s'ha casat amb la Mariko. I la veritat és que ha valgut la pena saltar-se classe. Hem vist com és una boda per l'esglèsia a la japonesa. I, sincerament, en saben.

Pel matí he acabat a tota pressa una redacció per enviar-la abans de dutxar-me i posar-nos maques amb la Laura, que ha decidit que la propera vegada acceptarà l'oferta materna d'ensenyança en matèria de maquillatge. Farà bé, jo tampoc és que en sàpiga gaire. Hem anat ultra tard amb la Kiki a agafar un taxi per Horikawa, però per sort no hem arribat malament. Ha sigut molt divertit quan ens hem trobat en Toshi mudat a l'entrada de la recepció i no ens l'esperàvem.

La cerimònia ha sigut una concisa, agradable, amb els familiars d'ells vestits amb kimonos preciosos. Ha inclós reverències al Kami-sama i cançons cristianes en japonès. I, com no, el Canon de Pachelbel. La Mariko estava súper emocionada, i en Yusuke exultant. 

A la sortida, ben posadets en fila, els hem llençat pètals de roses, i després ha vingut una bona tanda de fotografies. Ells ens han regalat samarretes d'Expo House molt kawaii, dolços també molt kawaii, i unes flors.

Avui nosaltres només hem assistit a la cerimònia, perquè la festa era per la family, i el diumenge anem a la festassa per tothom. Demà, a més de classes de recuperació perquè el dilluns és festa (veieu el problema aquí? x_x) tenim festa de Halloween a Sen (:D).