Tres mesos... i escaig

Ehm... sí, fa molt que no escric... Novembre i el que portem de desembre ha sigut un mes i mig d'alts i baixos importants. Massa coses per explicar-les totes...! Així que us deixo unes quantes fotografies de tot plegat, de les coses que han valgut la pena.

Ja sé que estem pràcticament a Nadal, però en l'última entrada just comentava que aniria a una festa de Halloween a Sen, on viu la Lexi :) Va haver-hi concurs de disfresses i tot, i, com no costa gaire d'entendre, va guanyar l'Alex, la canadenca que es va currar la disfressa de la Princesa Mononoke.

Vam menjar nabe (lit. "olla", és el que veieu a la foto), fins i tot vegetariana :3 molts vegetarians en aquella festa. 

Al dia següent teniem la 2a part de la boda d'en Yusuke i la Mariko. Molt més informal que l'altra, es va celebrar a l'hostal que està en construcció, a Rozan i al teulat de Kou.

En Yusuke es va posar a plorar de forma molt adorable mentre la Mariko li llegia el discurs que tenia preparat. Els de primera fila també :)

Que macos ells, sembla la portada d'un CD.

Vam poder menjar la primera pizza decent (i no només decent, molt bona en realitat) en molt de temps :_D

Ja he dit que era informal :3

La foto de rigor amb els nuvis :)

Entremig de tot això, donat que els professors són conscients de com de difícil que és fer amics japonesos estant en aquest país, ens van dur estudiants voluntaris a classe per fer-nos parlar. Va ser millor del que pensàvem, certament. 

Fent christingles amb mandarines a Taishôgun, la residència de l'Emily.

I entre aquestes dues imatges van passar uns quants dies... Fem el que podem per no estressar-nos i estar bé, i guess xD

A l'assignatura de ceràmica, ens van dur un dissabte a fer una cerimònia del te en una casa propera al temple Daitokuji. Va ser molt útil que la Laura em donés quatre nocions del que havia de fer la nit abans... perquè és força complex! Però sincerament, aquí el nostre sensei tampoc és que se'n preocupés massa de res al cap i a la fi ^^' És un home molt graciós.

La casa era realment preciosa. 

El mateix dia, vam anar amb l'Emily, la Lexi i en Sabo a "veure el momiji"(les fulles vermelles de l'auró japonès) de forma força optimista. Aquest any ha sigut força horrorós pel momiji, perquè va fer fred, després calor... total, que hi havia arbres verds mentre que altres s'estaven quedant sense fulles ja. Hmh.

Tanukiiis

El filtre taronja afavoria en Sabo mentre tornava radioactiva la dessuadora de la Lexi.

L'aqüeducte random de Nanzen-ji

La setmana anterior havia arribat a Jurack un amic de la Maud, en Mathieu, un viatger que està fent la volta al món... I que em dóna molta, molta enveja. Amb tot l'estrès i tal, vaig decidir anar a Nara amb ell un dimecres, a veure els cèrvols àvids de galetes. Aquest cop no vam comprar-ne pas xD

Els bitxos són molt macos... quan volen

I sincerament, el momiji estava molt més bonic a Nara... Ens va ploure força, però res que ens impedís veure els temples, i altres coses menys turístiques.

Todaaaaiji :) vaig tornar a passar per la columna!

Nara Dreamland... abandonat des del 2006

L'escapada va ser curta, la veritat.

El dissabte següent va ser l'aniversari de la Lexi, i després de ceràmica vam anar els quatre a donar una volta pel centre. Vaig tenir la meva primera experiència als purikura, que són com el concepte de fotomaton dut a l'extrem, per descriure-ho d'alguna forma. Va tenir la seva gràcia :)

A base de jugar a l'Smash Bros i a Mario Kart a la Wii, en Mathieu es va fer estimar i odiar per tots els membres de la casa. Tothom maleïa en el seu propi idioma, era fantàstic. Va arribar un punt on fins i tot el Kenta deixava anar "putain!", i l'expressió kao yao va esdevenir mítica... vam aprendre molts insults en xinès. 

En Mathieu va marxar el diumenge, després d'una sessió intensa d'insultar-se amb la Emiri amb lluita inclosa. Hi ha fotos, però ella no em deixa publicar-les...!

I see what you were trying to do there.

Jo per la meva banda vaig anar el dimarts al Tojiin en un intent zen de restablir la meva pau interior, així per dir-ho d'alguna forma xD Aquest temple és preciós, no em cansaré de dir-ho.

*-*

Però fins i tot el Tojiin no va aconseguir impedir que decidís fugir a la capital el cap de setmana. En Mathieu era allà i vam fer una mica de turisme plegats.

Sip... Yasukuni.

El monsieur em va fer preguntar-li a un noi (que va resultar ser amabilíssim) per quin motiu van els japonesos a pregar en un temple com Yasukuni, que salvaguarda les ànimes de certs criminals de guerra, i causa molts conflictes amb Xina i Corea. I la resposta va ser interessant: no només són els criminals de guerra els que hi ha aquí, també és el temple de la resta de gent que va morir durant la guerra...

Cal destacar que en Mathieu em va ensenyar un forn a Roppongi, un lloc on fan pà. Pà DE VERITAT. No l'engany aquest de crosta com goma i amb molla de xiclet. Pà, deliciós pà, després de tres mesos... Quasi ploro. 

Els pijos de Roppongi en saben, s'ha de reconèixer.

Tokyo Midtown, el lloc on anar a comprar pà a Tokyo

Tokyo Tawa~ de Nadal

Després que en Mathieu desaparegués cap a l'aeroport amb Chile com a destinació, vaig trobar-me amb la Judit i la Isabel. Les vaig il·luminar amb el forn de Roppongi i després de passar per la seva cafeteria anarquista de Shinjuku (que estava plena de gent escoltant poesia basca... sí, basca) vam anar a un bar dels molts de Golden Gai. Gai de 街, que vol dir "carrer, districte", no malinterpreteu... ¬¬ 

És un lloc on es concentren un munt de bars en molt poc espai, cadascun amb capacitat per unes 8 persones aproximadament. Després de donar unes quantes voltes i dubtar molt, ens vam decidir pel bar rocker.

No va ser tanta interacció amb la resta de la gent com esperàvem, però vam estar parlant de les nostres coses mentre sonava Red Hot i Metallica.

De tornada a Kyoto i a la Ritsu, estic intentant posar-me al dia de totes les coses que he descuidat darrerament, al meu ritme. La família de la Laura va arribar quan jo no hi era, i aquesta setmana els he anat veient mentre descobrien Kyoto i cert vegà que els ha agradat molt :) També va ser l'aniversari de la Laura, i va rebre una ovella fluffy adequada als seus anys i horòscop xinès :3

Dijous vam anar a Osaka per ensenyar-li a la Júlia la zona friki... i va tenir recompensa: vam descobrir que Hetalia té una nova temporada! I que per tant, hi ha merchandising... felicitat.

Oh, la Ritsu havia de tenir alguna cosa bona al capdavall... momiji vermell com déu mana.

Ahir vam anar amb Laura's family al Heian Jingû i al mercadillo d'artesania que hi havia al parc d'Okazaki. Jo m'hi vaig quedar més temps mentre ells anaven a Fushimi Inari, i va valdre la pena, perquè vaig entaular conversa amb diversos venedors i va ser interessant.

Van insistir molt en què el Heian Jingû era un temple molt més xinès que altres... no puc jutjar.

Després vaig decidir fer la visita obligada de tardor al temple Kyomizu que havia estat posposant últimament. Van sortir algunes fotos maques, tot i que ja hi ha massa fulles que han caigut...

Ah, i crec que després d'això, en un altre barri direcció al carrer Shijô, vaig poder veure la meva primera geisha mentre apretava el pas per fugir de la meva vista. No estic 100% segura, però després de molts avistaments de maikos, és una petita victòria!

Ens queda poc més d'un mes de classes, el semestre es va acabant. Tinc ganes que arribin les vacances de Nadal, encara que això vulgui dir també exàmens després. Ens vindran a visitar la Isabel i la Judit i el plan és fer cagar el tió.

PD: per algun motiu blogger decideix no col·laborar (ho fa a vegades, de fet hauria fet aquesta entrada abans si no se m'hagués posat rebel amb les fotos) i tots els paràgrafs surten malament. Potser algun dia ho podré arreglar...

Edit: pel que sembla cal tenir nocions d'html en aquesta vida, ho he aconseguit arreglar.