divendres, 30 d’octubre del 2015

お母さんが日本へ来た時、大阪の海遊館と結婚式 (Quan la meva mare va venir a Japó, l'aquari d'Osaka i una boda)

Com es veu al títol, tinc moltes coses a explicar, i és que fa temps que no escric...!

A veure. El dia després de l'última entrada, vaig anar a la uni com sempre, però mentrestant la mare va aterrar al Kansai International i va anar al seu hostal a Sanjô. Ens vam trobar per la tarda, a la parada de bus de Horikawa-Nakadachiuri. 
I bé, a partir d'aquí, amunt i avall en la mesura que es va poder... La Daisy li va deixar la bicicleta a ma mare durant les dues setmanes que va passar aquí, el qual va ser molt útil (la Daisy és un amor).
Els primers dos dies estava molt cansada, però després es va deixar acompanyar fins al Ginkakuji i va donar volts per Kyoto mentre jo era a classe. Vam anar al Morpho Café, aquell restaurant vegà al qual encara no m'havia atrevit a entrar, i va ser genial.
A tot això jo estava estressadíssima per la feina de la uni i en concret perquè tenia una presentació el dijous següent, que la veritat és que em va fotre aquests dies una mica en l'aire. Després també va estar el tema de que ma mare no va passar tots els dies a Sanjô, perquè estava molt lluny, de forma que algunes nits les va poder passar al nou ExpoHostel davant la casa d'en Yusuke.
Fos com fos, vam anar a Tokyo el cap de setmana, i vam veure un munt de coses en un dia i mig.

La Tokyo Sky Tree no es volia deixar veure dissabte al matí...
Els melonpans d'Asakusa :3
;_; El vull... i mira que és lleig...

Entrant als Jardins Imperials de l'Est

Vorejant els Jardins Imperials
Sincerament, estàvem buscant l'entrada al que és el Palau Imperial en sí. Vam donar tota la volta per res. I els Jardins Imperials no són petits. Al final ens vam cansar i vam anar a la Tokyo Tower xD

Tokyo Tawa~

Les vistes des de la Tokyo Tower


Botiga molt interessant de la Tokyo Tower. Hi he de tornar >_<
El problema aquí va ser que fèiem tard perquè havíem quedat amb la Judit i la Isabel a Akihabara. Però elles van fer més tard ^^' Podria haver mirat coses de One Piece amb calma....


A Akihabara vaig comprar-me finalment un denshi jisho! De segona mà, va sortir força més barat. L'únic és que és un ExWord Dataplus 4 del 2009 i encara no tinc clar si és prou bo o no... Sincerament, no he tingut temps d'asseure'm i mirar-me tutorials amb calma encara.
Després d'Akiba vam anar a Shinjuku.

Vam encertar molt el lloc de sopar: Okonomiyakis a Kabukichô

I vaig convèncer-les d'anar a la 45a planta del Tokyo Metropolitan Government
Vam tornar a l'hostal en l'últim metro, força cansades. El dia següent també el vam aprofitar.


Evidentment no podíem marxar sense passar pel creuament de Shibuya, i saludar en Hachiko.


Vam tornar-nos a trobar amb la Isabel i la Judit a Harajuku, on vam anar al Meiji-jingu, enganxant un parell de bodes i molts crios vestits pel ShichiGoSan.




No hi havia cosplayers, però sí rockabilis al parc de Yoyogi.



I res, tornada a casa en un meravellós i molt-car-si-no-tens-JRPass shinkansen.


El dilluns vam convèncer la Laura, carnívora natural, d'acompanyar-nos al vegà. I LI VA AGRADAR.
I això és un lloc molt guai a prop de la uni que es diu Café Bianco i hi fan el millor te chai del món.

La setmana va ser força infernal fins que no em vaig treure la presentació de sobre el dijous. De fet va ser molt estressant perquè em vaig confondre d'hora de classes, i vaig arribar tard, però al final no perquè encara no havien començat, i el cas és que vaig haver de fer la presentació amb menys recursos dels que pensava que comptaria al principi. En conseqüencia podria haver anat millor. Per altra banda, la professora que tenim els dijous és així com força tancada de mires i no li entrava gaire al cap que les persones agènere (el tema que havia triat jo) existissin. Vaig com haver de tornar a explicar la presentació en el torn de preguntes x_x

Sigui com sigui, però, em vaig quedar molt alleugerida després, i a més vam aprofitar molt la tarda anant a veure el Festival del Foc a Kurama. Va ser espectacular. En comparació, els correfocs semblen com molt segurs.
Molt per casualitat, a l'estació d'anada ens vam trobar l'Ester, la noia de la UAB que va a la uni de la Laura, amb una altra noia. Per fi la vaig conèixer ^^
Hi havia moltíssima gent i a ratos va ser agobiant, però va valdre la pena.


Els homes s'estaven cremant amb les espurnes tota l'estona, i es protegien el cos llençant-se aigua per sobre. Anaven amb molta pell descoberta...

Totes les torxes enceses al final del turó...

... i al davant la gran foguera.

Ja de tornada a l'estació, et feien rodejar el poble.
Hi havia tengus per tot arreu.
Vam arribar tardíssim a casa, i ma mare encara va haver de pedalejar fins a Sanjô després de sopar... Però havia sigut molt guai. 


El dia següent va ser l'últim dia a Kyoto per ma mare. Va venir per la tarda a casa i vaig portar pastissets que vam menjar al kotatsu. Després vam anar a comprar xocolata per la gent de casa (se'ls ha guanyat a tots aquests dies, estan encantat amb ella) i juntament amb la Laura a fer la compra.
Ella i jo vam anar per tercer cop en dues setmanes al restaurant vegà, i després a un sento (banys públics) d'aquí a la vora. Va ser una experiència. 

Vam tornar netes i relaxades a casa, i encara vam estar una estona conversant amb els meus companys de casa abans d'anar a dormir a la meva habitació. 
El taxi-limousine va passar a buscar a ma mare a les 5 del matí. La vaig acompanyar a la parada i ens vam acomiadar allà... Em sap molt greu no haver pogut estar més per ella aquests dies, i haver estat tan estressada amb la feina de la uni.



El dissabte vaig tenir classe de tôgei, vam fer tasses i plats de cafè. Per la tarda tenia intenció d'escriure aquí, però vaig anar a Teramachi amb l'Emily, i em vaig acabar comprant la dessuadora-hippy-xaxi i el gorro que havia volgut des del primer cop que vaig entrar a la Hippy-shop quan estaven aquí la Judit i la Isabel.


I el diumenge, vam anar a Ôsaka! ^^ A veure en Masa, que després de 5 anys vivint a Sasayama amb la família Nishimura, s'ha decidit a anar a veure món, començant per Àsia i en concret Taiwan. 
Mirant enrere, sembla mentida que només passés poc més d'una setmana en aquella casa. Ho recordo com si hi hagués passat una temporada... I com si conegués en Masa millor. Pensava que ara que parla millor l'anglès es comunicaria més, però segueix igual de reservat que sempre. 

La Laura ultrahappy al Pokémon Center
En totes les fotos que tinc d'en Masa, està d'esquena ^^'

Després de passar per el Pokémon Center d'Umeda, ens va proposar d'anar a l'aquari. No sé fins a quin punt va ser una bona idea: va ser car i, la veritat... els bitxos són molt macos però no em va agradar veure'ls en peixeres tan petites. No sé fins a quin punt pot ser feliç un animal en aquestes condicions... Sigui com sigui, és una de les atraccions més ben valorades d'Osaka. I vam poder olorar el mar ^^





Xi, és un tauró balena... n'hi havia dos, donant voltes, i voltes...



El dofí que volia jugar mentre el cuidador es dedicava a... rascar la merda del terra.

És que... tan poc espai >_<

Vam sortir de l'aquari afamadíssimes (no sé ell però nosaltres ens estàvem auto-digerint des de feia rato) i ens va dur a una hamburgueseria orgànica prop de Namba on feien hamburgueses vegetarianes : 3 ens va convidar a pancakes i patates.
La Laura va comprar-se un carregador pel seu portàtil a Bic Camera, però no li va funcionar després... (per sort això ho ha solucionat avui comprant un de nou a Amazon).

El Masa ens va acompanyar una estona en el tren, fins que es va baixar a Ibaraki-shi. Li vaig donar una abraçada, però aquesta gent no saben donar abraçades ;_; et rodegen amb els braços mentre et mantenen a distància...
Vam arribar a casa tard, vaig fer un realize de que tenia més feina del que pensava, i va ser un dia de dormir poc. Però no hauria pogut veure en Masa cap altre dia, perquè se'n va anar el dimarts cap a Taiwan, passant massa-mare de pà de contraband, pel que sembla xD 

Camí cap a casa el dilluns...

I aquesta setmana ha passat ràpid com totes les altres. Com a highlight, dimarts vaig conèixer una noia de la classe de Japanese Culture que em cau molt bé :) L'Ebba, d'Estocolm.
Intento portar les coses al dia, a dures penes. Anki m'està anant molt bé per memoritzar el vocabulari, i segueixo a full amb WaniKani. Habit RPG (Sorry, Habitica) ajuda a la motivació amb les seves mascotes xD

I avui per fer les coses més fàcils en quant a acumulació de feina i demés, m'he saltat classe per anar a una boda :3 En Yusuke, el meu landlord, s'ha casat amb la Mariko. I la veritat és que ha valgut la pena saltar-se classe. Hem vist com és una boda per l'esglèsia a la japonesa. I, sincerament, en saben.
Pel matí he acabat a tota pressa una redacció per enviar-la abans de dutxar-me i posar-nos maques amb la Laura, que ha decidit que la propera vegada acceptarà l'oferta materna d'ensenyança en matèria de maquillatge. Farà bé, jo tampoc és que en sàpiga gaire. Hem anat ultra tard amb la Kiki a agafar un taxi per Horikawa, però per sort no hem arribat malament. Ha sigut molt divertit quan ens hem trobat en Toshi mudat a l'entrada de la recepció i no ens l'esperàvem.
La cerimònia ha sigut una concisa, agradable, amb els familiars d'ells vestits amb kimonos preciosos. Ha inclós reverències al Kami-sama i cançons cristianes en japonès. I, com no, el Canon de Pachelbel. La Mariko estava súper emocionada, i en Yusuke exultant. 





A la sortida, ben posadets en fila, els hem llençat pètals de roses, i després ha vingut una bona tanda de fotografies. Ells ens han regalat samarretes d'Expo House molt kawaii, dolços també molt kawaii, i unes flors.



Avui nosaltres només hem assistit a la cerimònia, perquè la festa era per la family, i el diumenge anem a la festassa per tothom. Demà, a més de classes de recuperació perquè el dilluns és festa (veieu el problema aquí? x_x) tenim festa de Halloween a Sen (:D).

2 comentaris:

  1. Han estat uns dies molt especials per mi. M'ha agradat el teu país adoptiu, la teva gent, el teu mòn, ... però sobretot compartir-ho amb tu ha sigut meravellós. Hi ha hagut moments màgics. Cuida't molt. T'estimo.

    ResponElimina
  2. Ah! I vaig pujar totes les escales del Fushimi Inari i moltes més!

    ResponElimina