dimarts, 13 d’octubre del 2015

Un mes (i una setmana)

Ja he superat el temps màxim d'estar fora de casa! Entenent casa per, vaja, casa. Però això també és casa ara.

Porto uns dies volent actualitzar i en la meva defensa he de dir que la culpa és de Blogger, que m'ha estat donant guerra per pujar fotos. D'altra banda, tampoc és que tingui molt a explicar de nou.

El dissabte passat vam tenir la primera classe de ceràmica. El sensei és un home molt amable, i la veritat és que les classes estan molt bé, tot i que ocupin bona part del dissabte. Més de la que està en el programa, en realitat xD


Després de classe de ceràmica vam anar al Sanjûsangendô, on l'Artur em va estar explicant coses de les deitats budistes. I després ens vam endur una decepció al Kyomizu, perquè pensàvem que l'il·luminarien de rosa pel càncer de mama, però resulta que era el dia anterior D:


El diumenge va ser dia tranquil. Em va arribar finalment la targeta del Coop de la Ritsu (es una prepaid card per utilitzar a la uni, és genial) i la de B-mobile. Sort en vaig tenir del Toshi per fer-la funcionar, per això. No hi havia manera, i ell va trucar a la companyia i va configurar bé el meu mòbil <3 aix="" ara="" barata.="" i="" internet="" ja="" missatges="" molt="" ni="" no="" p="" puc="" que="" rebre="" s="" tarifa="" tinc="" tot="" trucades="" una="">
El Toshi va marxar el dilluns, i es nota molt la seva absència. La Laura i jo li vam comprar un pastís de comiat per donar-li les gràcies per tot  >_< Però se'l troba a faltar.

He decidit que em compraré un denshi jisho, un diccionari electrònic. El dijous vam anar al Yodobashi a mirar, però no em vaig comprar res perquè, a part que no hi havia cap que em convencés, els preus estaven molt inflats. Així que ens vam passar una hora a les butaques de massatge.


També he de dir que vaig recuperar una mica la meva fe en els japonesos l'altre dia quan em vaig trobar la meva pinça del cabell, la qual havia perdut dos o tres dies abans, enganxada en una valla del parking de bicis. Vaig ser molt feliç.


Però la lògica dels japonesos segueix sent curiosa en molts casos. Buenu, almenys en aquest cas en japonès té sentit xD

I això, molta feina, molt estrès, deures cada dia, tests, presentacions que s'apropen. 

El divendres vam fer una Takoyaki Party amb els de casa, i va estar molt bé :3 fer takoyakis requereix molta més maestria del que pensàvem, la veritat. Respect. El Toshi, que va venir per la festa, me'n va ensenyar, i ara puc fer-ne més o menys. Vam fer també takoyakis vegetarians, de mochi i konyaku, però he de dir que no em van agradar massa... els millors van resultar ser els de xocolata xDD

(Aquestes fotos les va fer totes la Daisy)


La Maud es va encarregar de la massa dels takoyakis
Takoyakis de tako i de konyaku
Girar-los no és fàcil...
Si es fa bé queden així de monos

Kanpai! (amb cervesa japa u_u)
Moar and moar takoyakis
A la Kiki li agraden molt els de xocolata :)
En Yusuke va venir de visita també
En Kenta va arribar més tard. La veritat és que l'únic de casa que no hi era al final era en Tomu-san...

La Mariko, la soon-to-be-wife d'en Yusuke, també va venir. Em recorda a la Nere ._.

Així parlant de cervesa la Laura i jo vam acabar nostàlgiques dels anuncis d'Estrella Damm i els hi vam ensenyar a la Daisy i la Yukie xD

El dissabte vam tenir classe de ceràmica altre cop. Això d'aquí és el Kamo-gawa i el passeig que em ve de camí. I les escales de l'estudi, amagat rere el "Café Santiago", que és també una guesthouse.




Després de classe vam anar de compres amb l'Emily a Teramachi. Vaig gastar-me diners en mitjons i coses del Lush. So, not bad :) 
I res, diumenge dia tranquil de nou... vam fer una compra enorme i cara, que espero que ens duri... i avui ha començat una altra setmana. Que serà diferent, perquè demà arriba ma mare! Què li semblarà Japó...?



1 comentari:

  1. Molts records per tu I ta mare! Fes-li pujar totes les escales de fushimi inari.

    PD: volem takoyakis artesans quan vinguis.

    ResponElimina