Hahah, quasi m'havia oblidat que tinc un bloc.
Mm, l'últim mes i mig ha sigut mogudet. Vaig aconseguir sortir del pou de mitjans de semestre i a partir d'aquí passar molt de temps a la biblioteca per forçar-me a fer feina. No tot va ser això, però. Vaja, les dues últimes setmanes del semestre sí. Abans hi va haver altres coses.
Cosa Important: descobrir el Torijiro, una izakaya (=taberna) on la cervesa té un preu acceptable! M'hi va portar la gent de la foto després de la festa de Nadal organitzada per als estudiants d'intercanvi.
 |
| Primera nit al Torijiro per moi |
Els dies 24 i 25 eren lectius. El 24 vaig anar a classe, tot i que el Hirai-sensei, en la seva línia de profe enrollat i despreocupat, es va deixar convèncer molt fàcilment per "fer classe" a la cafeteria de la uni. No vam fer classe, ens va convidar, i va marxar com 45 minuts abans de l'hora que tocaria.
Aquella nit era la festa de Nadal d'Expo House, vaig poder tornar a parlar amb el Toshi en molt de temps (així pensant-ho avui... si el Toshi s'hagués quedat a Jurack, hauria millorat tant ja el meu japonès x_x) i vam fer un concurs de parfaits.
 |
| El parfait de la Lexi i meu. No va quedar molt maco xD |
Però de tornada a Jurack m'esperava la festa grossa amb els companys de casa: vam fer cagar el tió tots plegats. La gent d'aquí s'ho va passar de conya, l'esdeveniment està àmpliament fotografiat i gravat. La Laura i jo vam fer les preparacions, i ens vam dedicar a ensenyar-los una cançó de caga tió (la versió de la Laura) amb esmer. Ho van fer molt bé, i el tió va cagar encantat :3
 |
El dia 25 ja tenia bastant decidit que aniria a la Ritsu sa mare, així que amb la Laura vam aprofitar el matí per anar al mercadillo del Kitano Tenmangu. Aquest cop era més gran que de costum, rodejant completament el temple, i no me'n vaig estar de comprar un parell de kimonos de segona mà amb alguns complements.
També va ser el dia que vaig ensenyar-li a la Laura la botiga de coses frikis/llibreria de segona mà que hi ha aprop de casa, i va ser el descobriment: edició especial de Yuyu Hakusho, cada volum tirat de preu. En japonès, per descomptat. Ella els volia tots.
Per la nit vaig anar a donar un volt amb la Yukie i la Maud, que em van ensenyar l'arbre de Nadal il·luminat de la Doshisha, la segona de les tres unis més importants de Kyoto (juntament amb la Kyoto Uni i la Ritsu). L'arbre en sí era més aviat hortera, però el campus de la Doshisha és maquíssim. És un estil molt europeu vell, degut a que té un origen cristià. A part d'un campus maco, sembla ser que la Doshisha és l'únic lloc on sé que els estudiants d'intercanvi estan satisfets. Llàstima que no tingués conveni amb la UAB.
 |
| És Hogwarts. Jo vull anar a Hogwarts :_D |
Al dia següent van arribar la Judit i la Isabel, vam anar al vegà, i amb elles també vam fer cagar el tió i vam jugar al Sushi Go, que el pobre està veient pobra acció. Tenint en ment anar a Ise el dilluns següent, vam dedicar l'endemà a visitar Arashiyama i descobrir un altre vegetarià bo (i car).
Això sí, aquell dia se me'n va anar l'objectiu de la càmera a la merda. Sense motiu aparent, de cop i volta el zoom va quedar bloquejat i des de llavors es pot sentir alguna cosa dins de l'objectiu en sacsejar-lo. Seguia podent fer fotos, però ja no era el mateix.
 |
| The Birds. |
 |
| La granota del Tenryûji, com oblidar-la. |
 |
| Bambú! |
 |
| La Laura amb la seva càmera i guants nous. |
El dia següent vam utilitzar el seishun kippu, un tipus de bitllet combinat molt molt restrictiu, per fer la matada de viatge fins a Ise, on hi ha el temple més important en honor a Amaterasu (deessa del Sol, la més important dins la mitologia japonesa) i també on es situen algunes històries dels Contes d'Ise.
I a veure... No és que els dos complexes de temples (Gekû i Naikû) estiguin malament, però... no ens els imaginàvem així. Per res.
Resulta que els construeixen de nou cada 30 anys. En serio. Tots i cada un dels temples tenen un tros de terreny al costat on es construirà el nou temple. Llavors es realitza un ritual per traslladar la deïtat. Què vol dir això? Són tot edificis nous, res (o gairebé res) és vell aquí. Paradoxalment, és un dels millors llocs per veure arquitectura tradicional japonesa, sense influències xineses, pure Yamato. Ens va agradar? Per mi, el problema és que era molt repetitiu tot. La Laura deia directament que els temples semblaven edificis de labavos ^^'
Això sí, el lloc i l'entorn eren molt bonics... Enmig del bosc, amb grans arbres.
 |
| Foto a un lloc on estava prohibit fer-ne =D |
 |
| Foto ninja. |
Sigui com sigui, ens les vam arreglar per perdre el tren que volíem agafar (culpa del bus, en part... busos locals a Japó, són el pitjor), resultant en haver-nos d'esperar com una hora i mitja a l'estació i arribar 3 hores més tard del que volíem a casa. El seishun kippu no és una meravella.
El dia següent ens el vam prendre amb la calma. Les vaig dur al Tojiin, després d'un frustrat intent d'anar al Café Bianco. Per Any Nou un munt de llocs tanquen.
Vam prendre'ns un te matcha al temple mateix, i va ser genial. Calma i tranquil·litat.
El dia 30 vam anar a un altre dels events d'Expo House, que consistia en fer mochi a l'estil tradicional, que és una cosa que es fa molt a aquesta època de l'any.
En tornar a casa, després de dinar ens va agafar una vagància absoluta i ens vam quedar pilladíssimes al kotatsu mirant un culebrón japonès a la tele, d'una parella, ell japo i ella escocesa, que vivien en una fàbrica de whisky durant la 2a Guerra Mundial. Un drama tot.
I el dia 31 vam anar a celebrar el Cap d'Any amb Expo House. Aquest cop, a fer soba. Va ser molt divertit.
 |
| Una renovada adquisició a Expo: la Robin, aquí amb el gat del Yusuke i la Mariko |
Vam anar a l'Imamiya-jinja, un temple sintoísta, per fer la primera pregària de l'any (just uns segons després del canvi, perquè ens vam posar a la cua quan tocava :3) i agafar la nostra sort per l'any. A mi em va tocar "la més gran sort" però encara no he pogut desxifrar tot el que posa al paper...
Aquesta foto va ser a dalt del turó d'un altre temple moments abans que les dues de la dreta es perdessin per quedar-se fent fotos. Mira que...
Després de perdre el grup d'Expo i que costés molt retrobar-nos les quatre, ens vam trobar les mandarines i els mochis que es posen per Cap d'Any a tot arreu; els havia deixat la Daisy.
El dia 1 va ser força de relax. Amb tot tancat, tampoc hi havia molt a fer. Vam anar a passejar pel riu Kamo, senzillament.
 |
| I al vespre vam fer nabe (lit. olla) vegetariana! :3 |
El dia 2 volíem anar a fer la primera cal·ligrafia de l'any al Kitano Tenman-gu, però al final ens vam quedar sense fer-la perquè el preu del pinzell ens va semblar prohibitiu. La majoria de gent era intel·ligent i es duia els seus de casa.
Però vam veure els primers brots... de pruneres, creiem.
La Judit i la Isabel es van quedar un dia més perquè el dia 3 hi havia un concurs de Karuta (un joc que consisteix en identificar la carta corresponent a un poema que es llegeix en veu alta) al Yasaka-jinja. I el volien veure de totes totes xD
Abans d'assistir-hi vam passar pel mercadillo del Tôji, en teoria el més gran de Kyoto... sincerament, crec que el del Kitano Tenman-gu és força més gran. I satisfactori en general.
Hi havia un munt de gent al Yasaka-jinja, i més que una competició era una exhibició, amb gent molt jove vestits d'època Heian. Va ser curiós de veure.
Després de picar alguna cosa pel temple, vam anar a fer un te especial de primers d'any a l temple Rokuharamitsu-ji. Una experiència sensorial indeed.
 |
| Déu meu, era salat perquè tenia alga... i... umeboshi >_< |
 |
| Sostre impressionant. |
 |
| Sessió de fotos. |
 |
| Aquesta no és ninja :( |
Com fer la Laura feliç? Vídeos de hàmsters.
Aquelles dues van marxar i ens van deixar amb l'esperat i temut final de semestre.
 |
| Llum al Bianco's. Sempre hi ha un moment pel te chai. |
 |
| I aquesta va ser realment la primera cal·ligrafia de l'any. |
Va arribar el famós paquet que portava un mes esperant, semi-destruït, ple de formatge que vaig haver de llençar. Per sort també duia altres coses que van sobreviure al viatge, com ara roba, galets i molta, molta xocolata. Però el te em va fer tanta il·lusió! :D
I alguns no van ni dormir, perquè de cop i volta hi havia neu al carrer. Jo em vaig despertar tard i en desviar la mirada cap a la finestra estaven caient flocs enormes. Tot i així, quan vaig arribar al Kinkakuji ja s'havia fos molta neu.
 |
| El Kinkakuji amb neu és molt més bonic que amb sense, en la meva opinió. |
Camí del Toji-in, vaig passar per la Ritsu i me la vaig trobar així. Per les fotografies que he vist, pel matí havia estat realment molt més blanca.
Malgrat la poca neu que quedava, el Toji-in estava preciós. Vaja, com sempre. M'haurien de fer un carnet de descompte.
De tornada a casa vaig passar pel Hirano-jinja i després pel Kitano Tenman-gu, ja només amb neu a la teulada.
Dijous va ser el meravellós dia en què finalment em vaig comprar l'objectiu nou per a la càmera. Un Sigma 10-20mm 3.5f, un gran angular com feia temps que volia. Encara no he tingut l'oportunitat de fer moltes fotos, però el que he vist fins ara m'encanta. Les fotografies següents són la majoria fetes amb aquest objectiu.
El divendres la Lexi ens va regalar una sessió d'estampació tradicional a un lloc vora Nijô. Va ser molt guai, i és un lloc on també es poden tallar bastonets, ho recomano molt com a cosa diferent a fer a Kyoto.
Després vam anar a casa la Lexi i vam veure l'última pel·li de la trilogia del Senyor dels Anells. Feia temps que ho teníem pendent, i era l'última nit que estaríem els quatre. L'instax mini no ens va fer gaires fotografies decents, però...
El dia següent vaig anar a la resi de l'Emily per fer-li un scrapbook a la Lexi amb algunes de les fotografies que teníem dels moments que havíem passat juntes. Vam passar una bona estona fent-lo.
El dilluns 25 ens vam trobar al mercadillo del Kitano Tenmangu amb alguns de la gent de classe. El propòsit era acomiadar-se dels que marxaven, però d'aquests al final només estava el Göran :/ Vam anar a un restaurant hindú i després al pis d'en Göran, on ell i el seu amic Ali ens van endossar un munt de coses vàries que es volien treure de sobre perquè marxàven el dia següent.
Després de la sessió de venda agressiva vaig anar al Bianco a trobar-m'hi amb l'Emily, el Sabo i la Lexi. Li vam donar l'scrapbook. I li va encantar :)
Finalment ens vam fer fotografies al Café Bianco, i amb el Ma-kun.
Ens vam acomiadar d'ells, però ja estem planejant quan ens tornarem a veure. Se'ls tornarà a faltar al següent semestre. Per la meva banda, vaig anar al Torijiro per últim cop amb la gent que m'hi va portar al principi, tots els quals marxen/ja han marxat ara.
I ahir vaig quedar amb l'Ebba per dinar, perquè ella també se'n va, tot i que no tant lluny: farà una internship a l'ambaixada sueca de Tokyo els propers mesos.
 |
| Em va regalar això... i ella té l'altra meitat ^^ |
Després de tots aquests comiats, comença una nova etapa de la meva estada, que és el Descans de Primavera, altrament conegut com: dos mesos de vacances. Que es comencen a aprofitar per viatjar a partir de demà :3 més ben dit, d'aquí unes hores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada