Travel: Kanazawa i Shirakawa-go

Per fi reprenc el blog! Tinc moltes coses a explicar encara... Pensava que ara que és festa nacional a Japó, la Golden Week, tindria més temps per actualitzar el blog, però al final dubto que pugui fer gaire. Per ara, tornem a Nagano, a Azumino...

Aquest cop va ser l'Akio-san qui em va acompanyar a l'estació de tren. Em sap greu, perquè em vaig acomiadar de tothom però no del Hide-san :( de totes formes, en aquesta ocasió no el vaig veure pas tant com fa quatre anys...

De nou en ruta, vaig començar a encadenar trens un rere l'altre per arribar a Kanazawa de forma assequible (segueix sense ser barata). Va ser un dels cops que més trens he agafat en un dia, però he de dir que va ser un viatge molt bonic. El tren va passar entremig de les muntanyes nevades, per les estacions d'esquí (en un moment donat vaig pujar en un tren i em vaig trobar rodejada quasi exclusivament de gent de pinta occidental. Va ser molt estrany), i vaig poder veure paisatges espectaculars. Lamento no haver fet més fotos, però la veritat és que entre el moviment del tren i el vidre tampoc farien justícia.

A Kanazawa vaig allotjar-me a un hostal aprop de l'estació que es diu Good Neighbours. Hi havia un hostal més barat a la ciutat, però havent llegit les bones crítiques que tenia el Good Neoghbours a HostelWorld i després de la decepció d'hostal de Nagoya, vaig decidir invertir en un bon lloc per passar les nits. Va ser una bona decisió!

Després d'instal·lar-me em va venir a recollir en Lluís, un company de la UAB que també està de Programa Propi, en el seu cas a la Universitat de Kanazawa. Això era ja per la tarda, de forma que ens vam posar en marxa per poder veure alguna cosa abans que se n'anés la llum.

Vam visitar la Higashi Chaya, el districte d'entreteniment de l'est de la ciutat. És un barri amb algunes cases de te encara operatives, amb força encant. Tot pujant la muntanya, hi ha un munt de temples i bones vistes sobre la ciutat.

Vam passar pel centre i vaig tenir el plaer de provar "el segon millor ice-melonpan del Japó". El segon. I el primer on és, doncs? Crec que no existeix, ho he buscat per internet. És simplement una cadena, que també està a Kyoto :/

Vam sopar en una izakaya i prendre un latte de sakura, de forma que a el Lluís ja se li arribava l'hora d'agafar el bus cap a la seva casa enmig de la muntanya, com la seva uni. De tornada a l'hostal, vaig gaudir del free umeshu (vi de prunes, gratiss!) i de veure una partida d'un joc de taula de geometria que estaven jugant quatre hostes quan vaig arribar.

L'Oyama-jinja és gratis i té un jardinet molt mono

Al dia següent vam fer el tour típic per Kanazawa amb el Lluís. Vam fer una visita al temple shinto d'Oyama, vam veure també el parc del castell, i després el famós Kenrokuen.

Jardins del castell

Vam visitar el parc del castell, però no el castell en sí, que la majoria de gent diu que no val la pena.

Multitud fent-se una foto davant del castell

Després vam anar als que diuen que són els jardins més bonics del Japó, el Kenrokuen. Sincerament, tot i que no dubto que siguin molt bonics en altres èpoques de l'any, crec que l'hivern sense neu no els afavoreix gaire.

Vista més famosa del Kenrokuen

Vam dinar en un restaurant d'onigiris i després vam visitar l'exterior del 21st Century Museum, el museu d'art contemporani de Kanazawa. No vam entrar a l'exposició, perquè al Lluís no li va venir de gust pagar, cosa que trobo perfectament raonable tenint en compte el preu i el seu poc interès per l'art contemporani.

Als voltants del Museu d'Art Contemporani

Així doncs, vam anar al districte samurai i vam visitar la casa Nomura, amb un mini jardí japonès que em va encantar. Les escales al segon pis, de pedra, eren també molt curioses.

Casa Nomura

En sortir de la casa samurai, estava plovent. El Lluís portava dient-me ja temps que portés paraigües, i coses perquè Kanazawa tenia un clima terrible. Enganxar dies en què no plogués com vaig fer jo era molta sort. Però aquella tarda vam tenir un tastet de clima típic de Kanazawa.

Així doncs, vam visitar unes quantes coses més que hi havia per la zona i eren gratis i després ens vam refugiar en una cafeteria. 

De tornada a l'hostal, de nou va ser nit de jocs amb umeshu gratis :) La veritat és que m'agrada molt l'ambient d'aquest hostal. Un noi indonesi es va esforçar moltíssim en explicar-nos les regles d'un joc de cartes en una barreja d'anglès i japonès, i tinc l'explicació encara guardada en alguna banda...

Primer joc de la nit

El dia següent era finalment el dia de visitar Shirakawa-go, el famós poble entre les muntanyes amb cases tradicionals, que és molt conegut pels seus paisatges nevats. És força car arribar allà, hi ha diverses rutes. Probablement el millor que es pot fer és arribar-hi des de Takayama, fer nit, i després anar a Kanazawa des d'allà. Tot això s'ha de reservar amb molt de temps.
Sigui com sigui, com que no sortia cap allà fins el migdia, vaig aprofitar el matí per explorar una mica més la Higashi Chaya, i en especial el turó amb temples i parcs.

Després d'un dinar apressat a l'hostal, vaig agafar el bus cap a Shirakawa-go. El dia que vaig anar-hi jo, malgrat que hi havia neu, no n'hi havia gaire a les teulades. Feia un dia assoleiat molt agradable, i vaig passejar per la zona del museu a l'aire lliure molt a gust.

Forat del gat

Després del museu a l'aire lliure vaig passejar pel poble, que sí, és bonic, però estava pres pels turistes. Des de dalt d'un turó, es poden veure bones vistes del poble i també tenir un moment de tranquil·litat amb la neu.

De tornada a Kanazawa vaig anar a sopar amb en Lluís i una amiga seva com a comiat, ja que aquella mateixa nit agafàven un bus direcció a l'aeroport per anar a Corea. A l'hostal, jocs i umeshu. Vaig estar parlant amb una noia de Taiwan que es diu Cindy, i quan va marxar a dormir vaig conèixer unes noies que estan d'intercanvi com jo a Kyoto, però elles estan molt bé... a la Doshisha.

El meu últim dia a Kanazawa va començar amb una visita a l'anomenat Ninja-dera, un temple construït amb un munt de trampes concebudes com a defensa en cas d'atac, ja que el senyor feudal de la zona que havia manat construir-lo tenia les seves diferències amb la casa imperial. 

No tinc fotos del lloc perquè està prohibit fer-ne, però he de dir que és una visita curiosa i entretinguda. L'entrada és cara, però val la pena per veure una cosa diferent. 

En sortir del temple vaig donar un volt per Nishi Chaya, que amb prou feines és un carrer amb alguna casa de te encara operativa. No em va portar gaire temps, i vaig començar a caminar direcció el 21st Century Museum.

Blue Planet Sky

M'ho vaig passar molt bé; feia massa temps que no anava a un museu. He de dir, però que em van agradar més les exposicions permanents i les gratuïtes que no pas les itinerants. Em van agradar molt Blue Planet Sky, de James Turrell; The Swimming Pool, de Leandro Erlich; i L'Origine du monde d'Anish Kapoor. També em va impressionar força, no sabria dir del tot per què, una de les projeccions: Visible Breath, de Sakano Mitsunori. 

The Swimming Pool

En quant a les itinerants, una de les coses que em va agradar més de l'exhibició del cal·ligrafista Inoue Yuichi va ser la seva catifa, feta pols. No és que no hi haguessin obres que sí que em van agradar molt d'aquest artista, però així en conjunt em va deixar una mica freda.

La vida d'una catifa pot ser molt dura

En quant a l'altra exposició itinerant, Ghost in the Cell, he de dir que era una fumada impressionant :/ Però sí, trobava a faltar un museu d'art contemporani. Em van agradar molt més altres obres que hi havia exposades.

Tronc tallat en làmines minúscules

Des de dins de The Swimming Pool

La cosa és que també hi havia una exhibició, força gran, dels treballs dels alumnes de Belles Arts i de Disseny de la Universitat de Kanazawa. No puc dir que m'agradessin tots, però em fa l'efecte que hi havia coses força bones.

Cookies, galetes en augment

Vaig tornar a passar per l'Oyama-jinja perquè volia fer una bona foto de la peculiar arquitectura de la seva porta, i després de beure el millor cafè moccha que he probat mai a una cafeteria del costat, vaig tornar a Higashi Chaya per fer-hi fotos de nit.

Vaig tornar a pujar a dalt del turó per fer algunes fotos de la ciutat, començant-me a acomiadar d'ella. Amb una mica de recansa, vaig enfilar el camí de tornada.

Aquella nit tocava takoyaki party a l'hostal. Aquest cop vaig menjar takoyaki de formatge i de tofu, però no de xocolata :( Hi havia la Cindy, com el dia anterior, i un noi parisenc molt parisenc al que va costar arrencar-li conversa. Tristament, no recordo el nom de la noia que treballava a l'hostal, que era un encant de persona.

Va ser una bona manera de posar punt i final a la meva estada allà, una experiència que recomano a tothom.