Crawl

L'últim dia el vaig començar anant a fer una visita al Museu d'Història Natural, que em quedava molt a prop de l'hostal. És enoooorme, un edifici preciós amb molts detalls a les parets relacionats amb la fauna i la flora.

Només vaig visitar una petita part del que és el museu... en sortir a fora em vaig trobar amb pluja. No em puc queixar, però, perquè he de dir que vaig tenir molta sort amb el clima la major part del temps.

No em vaig saber estar d'anar a fer-li una altra visita a la TARDIS abans de marxar... així que vaig arribar-me altre cop fins a Earl's Court. Spot the TARDIS!

Vaig pillar un bus per anar al centre, però la veritat és que crec que caminant hauria anat a la mateixa velocitat. Vaig esgarrapar un moment per visitar una de les galeries que m'havia recomanat la Sara, però he de dir que aquesta em va deixar bastant indiferent...

Eren gairebé les 3 així que vaig anar tirant cap a Green Park per fer un Free Walking Tour i així visitar els llocs turístics dels que havia passat olímpicament fins el moment xD Plovisquejava encara i l'Eddie, el guia, no semblava gaire entusiasta. Però el temps va aguantar i l'Eddie va resultar ser un bon guia, malgrat que fred i que anava de hipster el noi, tenia una retirada al Rory que me'l feia mirar amb bons ulls d'entrada.

Vaig fer-me passar per una bona noia protestant que arribava tard a missa per poder veure Westminster per dins sense pagar una lliura. He de dir que no em va sortir molt bé el tema, i que la catedral em va decebre...

En sortir vaig anar ràpidament al lloc on havíem quedat uns quants del grup del tour i suposadament el guia - que va resultar que havia desaparegut sense dir ni adéu gairebé. Érem dues noies holandeses-irlandeses (no em feu dir el nom >_<) , un americà (Tim, crec) i jo. Vam estar parlant força estona fins que va arribar l'hora d'anar al Camden Pub Crawl, sortejant els problemes deguts a la vaga de metro.

La veritat és que em va decebre una mica. En primer lloc tothom que m'havia dit que hi aniria no hi va anar - els de l'hostal, les irlandeses i en Tim -, i després, que tot eren grupillos força tancats. Em vaig fer adoptar per un grup d'australians, i m'ho vaig passar prou bé al final, però la nit es va acabar a la 1 o_o

Em vaig trobar un grup de catalans indignats com jo i una hora i mitja de la meva vida va passar inexplicablement ràpid en combinació amb ells i un australià que havia quedat extraviat. Vaig retornar a l'hostal cap a les 2:20 per anar a recollir la maleta - aprofitant per mig fotre-li la bronca a en Víctor per no haver vingut - i vaig agafar un bus per anar a l'estació de Victoria, i d'allà a l'aeroport. Després de parlar amb uns italians em vaig quedar inconscient al bus ben bé fins al moment d'arribar a Stansted.

I res, a esperar fins la sortida del meu vol, reorganitzant les maletes per tal d'encabre-hi tot allò que m'he endut d'aquest petit viatge :)

Angel of Music

La ruta d'avui la patento.

Comencem amb un passeig pels Kensington Gardens, tot fent temps per l'obertura de la Serpentine Gallery. També visitem la seva germana, la Serpentine Sackler Gallery. Caminem per Hyde Park en direcció a Speaker's Corner, sortim del parc per Marble Arch i seguim Oxford Street per trobar-nos amb Baker Street, que pujarem fins al Sherlock Holmes Museum. Una lleugera desviació en la ruta ens fa passar per Daunt, una llibreria preciosa especialitzada en viatges. Després de visitar el museu, entrem a Regent's Park i el creuem en direcció nord fins a arribar a Primrose Hill, on després d'una pujada podrem admirar una gran vista de la ciutat. Descendim cercant el canal que uneix el parc amb Camden, i ens perdem pels seus mercats durant el temps que calgui. Quan ens haguem cansat, o se'ns faci tard, baixem per Camden High Street en una caminata fins a King's Cross, a la cafeteria Drink, Shop and Do. Bastant pijeta, consultar el seu calendari d'activitats. I aquí a gust de cada u, jo he anat en direcció al centre per gaudir d'una representació de The Phantom Of The Opera. I si us sentiu tacanyos, com jo, després d'haver gastat moltes lliures entre Camden i la cafeteria pija, i sou una mica bèsties a l'hora de caminar, com jo, és un recorregut que es pot fer a peu i a més es passa per davant de la magnífica estació de St Pancrass i la mítica British Library, a més del British Museum. Per no parlar de Forbidden Planet, again.

Fi de la guia turística. Realment avui ha sigut un dia aprofitat.

Me n'alegro d'haver fet cas de la Sara amb la Serpentine Gallery. La Sackler ha estat particularment interessant. Macabra i creepy, però interessant. Maniquís de Ku Klux Klan mirant l'exposició amb la gent. He estat tota l'estona pensant que en qualsevol moment algun es mouria (Nestene consciusness). I tot el detall que tenien les peces de l'exhibició. Quina ment tan malalta o_o

Pel que fa al Museu de Sherlock Holmes, no sé si es val el preu de la seva entrada, però és cert que és interessant i sobretot una curiositat pels fans. Segueixo alucinant amb el detall que hi ha, realment està molt ben fet.

Un plaer caminar per Regent's Park, com no :) i les vistes des de Primrose han sigut una gran sorpresa. Molt de vent, però m'he quedat a fer un esbós, o alguna cosa que pretenia ser-ho...

El passeig al costat del canal no l'he agafat en el lloc on hauria, crec. Ho he de mirar bé al mapa. Per altra banda, Camden... Camden. És enorme i de debó que el mercat és un laberint, que encara no entenc de cap manera. Mai m'havia passat caminar en línia recta i tornar a aparèixer al lloc on estava un moment enrere. Si Brick Lane era hipster, aquest era darks vs hippie (deixant de banda les típiques botigues amb samarretes totes amb el mateix estampat). És curiós com de vegades aquestes dues tendències tant oposades acaben situades al mateix espai...

No és que m'hagi agafat una febre consumista però sí que tinc alguns diners de menys a la compta ^^' però allò no s'acabava mai... He marxat abans que se'm fes tard, caminant a bon pas per arribar amb temps a la cafeteria de King's Cross. Estava força morta de gana i he menjat un tall d'un de la llarga llista de pastissos que tenien allà. És un lloc curiós, més que res per les activitats que organitzen. Sembla ser que també és un local per sortir de festa. No m'he quedat gaire estona, perquè he calculat més o menys 45 minuts de caminar entre allà i Her Majesty's Theatre.

He tingut una temptació molt gran pel camí de fer una parada a Forbidden Planet, però m'he contingut perquè realment no tenia gaire temps. 

Així que molt puntual jo, a les 7, he arribat al teatre on representen The Phantom Of The Opera :) a Londres fan molts musicals, fins i tot de coses que una no s'espera com The curious incident of the dog in the nightime, o Matilda. Però no hi havia cap altre que volgués veure tan com aquest. Quins nervis quan han apagat els llums... Ha sigut molt emocionant. La pell de gallina amb l'obertura. Els nois m'han encantat - i mira que a mi el Raoul mai m'havia agradat -, el Fantasma ha estat perfecte *_* el tio ha clavat el paper de psicòpata, i tenia una veu... En canvi la Christine... Prefereixo l'Emmy Rossum ._.

Nya, quan s'ha acabat l'hauria tornat a veure altre cop, i un altre. Però he hagut de sortir del teatre i m'he trobat amb què estava plovent i que els busos anaven plens degut a una vaga del metro... Però vaja, ha sigut un molt bon dia; fins i tot ara acabo de conèixer gent de l'hostal, per variar :D aquí tothom va molt a la seva bola.

Demà al matí deixo l'hostal (ja m'he aprovisionat d'entrepans) i tinc un dia una mica incert encara. A veure què tal :)

Who

Els plans que he fet per avui eren, principalment, una cursa contra rellotge que no m'ha sortit bé. Camden s'haurà d'esperar a demà.

He començat malament, allargant l'estona d'esmorzar per estar parlant amb en Broney, l'australià que ja no està a la meva habitació. La seva idea és trobar feina com a fisioterapeuta en algun lloc del Regne Unit en la propera setmana, ara que ja porta sis mesos viatjant per Europa. Persones com aquestes et mostren que realment només ets una principiant...

Segon error: visitar la Tate Modern. "Només mitja horeta". Hahaha. És clar. Al cap de mitja horeta estava dibuixant la dona que apareixia en un dels quadres a l'oli de la galeria del primer pis. M'hi he passat molta més estona. Me n'alegro de que de tant en tant em surti la part d'artista que tinc descuidada. La Tate és com un caramel a la boca, art modern i contemporani molt reconegut i que no és difícil de comprendre. Rothko, Dalí, Brancusi, Giacometti...

Al final, doncs, no he arribat al Globe fins passades les 11:30. El Globe Theatre és una rèplica el més exacte possible del teatre pel què Shakespeare va escriure la majoria de les seves obres. El tour de les 12 l'ha fet una guia molt bona, Vanessa es deia, que ens tenia a tots encantats amb el seu accent i les seves bromes enginyoses sobre el que anava explicant. Realment m'he quedat molt amb les ganes de veure una obra de teatre allà. No me l'imaginava d'aquesta forma: les columnes de fusta pintades com si fossin marbre vermell, els daurats, el sostre de blau lapislàtzuli amb el zodíac... També m'he quedat atrapadíssima per l'exposició sobre tot el que té a veure amb aquest teatre i amb l'exhibició de com eren els vestits d'època.

Quan he reunit la voluntat per sortir d'allà he passat pel mercat de Borough, de menjar :3 eren ja les dues i tenia gana però tot estava molt tancat... I hi havia una botiga de dolços alemanys. Amb pretzels. I m'he comprat un pretzel ._.

De camí a London Bridge se m'ha presentat la distracció de The Shard. Resulta que estava allà. Aquest gratacels que jo no tenia computat fins que en un capítol vaig veure el Doctor pujar-hi per la paret amb la seva moto antigravetat. És força impressionant. L'edifici. El Doctor i la seva moto també, és clar.

Finalment he posat rumb a la distant The Who Shop, a prop d'Upton Park. Ha sigut una bona estona de metro... Tot veient Canary Wharf en la distància :'( Doomsday...

De veritat, quan he arribat al barri he pensat que m'havia equivocat. No em quadrava, i no em quadra encara, què hi fa una botiga tan summament friki com aquella en un lloc com aquell. Es veia un barri més aviat humil, amb molta immigració, a l'ombra d'un estadi de futbol. M'anava acostant al lloc i em deia, ja veuràs, no serà aquí, Google Maps menteix de vegades, hauràs gastat 2.70£ inútilment... Fins que he vist un cartell amb una Tardis. I allà estava.

No és una botiga gaire gran, però tenen de tot o_o no sabia on mirar primer. He començat pels llibres i m'he estressat. Així que m'he posat a mirar el merchandising i històries... Samarretes... Vestits de dalek... Bufanda increiblement cara de Tom Baker que m'he de fer jo mateixa algun dia... 

L'Abric, oficial de la BBC. Amb el Plec. 300£. Not kidding. Hauré de seguir buscant.

He pagat 3£ més per veure el museu, i han valgut la pena només pel moment en què el noi de la botiga - un tipus callat, com molt tranquil i apàtic però que te'l mires i saps que és un pou de sabiesa, almenys de Doctor Who - m'ha dit "so I'm going to give you a TARDIS key..."

M'ha fet una foto mentre jo obria la Tardis que tenen allà com a entrada al museu. De veritat, sensació èpica. La clau l'he hagut de tornar, però ja me l'hauria quedat per sempre... I llavors:

Noi: "Amy's gonna be there if you've any questions." 

Jo: "Amy?" o_o

Noi: "Yes."

Wtf.

Resulta que l'Amy no era cap pèl-roja compulsiva-agressiva, sinó la noia de la botiga xD m'he sentit molt incòmoda mirant totes les coses que jo desconeixia d'Old Who amb ella controlant... Però m'ha fet una foto amb el vestit d'en Vincent :') i hem parlat de l'últim especial i de la nostra poca confiança en en Capaldi...

Pfff, m'estic enrotllant molt. És que m'he passat molt temps allà pels dos imants que he comprat xD volia un diari com el de la River, però sabeu quan costava? 70£. Amb el llacet vermell i tot. Total, que he marxat, mirant també les cosetes que tenien de Sherlock :3 Wholock, wholock (?) 

(també tenien algun merchandising de Twilight i això no és gens maco, però no m'he atrevit a preguntar >.< Imagino que d'alguna manera han de quadrar dins del barri...)

Tornada cap al centre de Londres, directa cap a Forbidden Planet a per més frikisme. M'he tornat a saturar. M'he col·lapsat definitivament. Allò ja és frikisme a lo grande. Tenen molt de tot, no només de Doctor Who. Al cap de tres quarts d'hora (tancaven) he sortit sentint-me petita i insignificant i amb moltes coses per llegir i veure encara... Això i massa pobra i amb manca d'espai per poder comprar en aquests llocs.

He sortit d'allà cual zombie. He admirat les vistes del Tàmesis des de Waterloo Bridge i he tornat cap aquí, concedint-me el que ha estat com un gran premi: una tassa de Police Box en una botiga de souvenirs (localitzada aquest matí prop de l'hostal). En definitiva, una Tardis no oficial, o sigui, assequible :')

Geek market

Estic força cansada avui, tot i que tinc la sensació d'haver desperdiciat el dia.

He sortit de l'hostal cap a les 9:30, hora en què tots els fiestukeros d'anit tot just esmorzaven. Tenia molt clar quin era el primer lloc de Londres que volia visitar: la sortida de l'estació d'Earl's Court. Arribant allà des d'un carrer lateral, l'he vista de cop i volta davant meu. Preciosa, blavíssima, de fusta. M'he contingut per no atravessar corrents el carrer ple de cotxes que em separava de la TARDIS... Dic la police box. Ha sigut fantastic :) li he fet un munt de fotos (per fi sé quina pinta té per dins una police box normal) i he escrit bad wolf a la pols de la part del darrere (està situada de forma que no és possible fer la clàssica volta prèvia a "it's bigger on the inside!)".

La sessió de fotos m'ha dut a conèixer un projecte de doctor americà, en James. Hem fet junts el viatge en metro i li he fotut la xapa sobre la independència de Catalunya al pobre, que no en tenia ni idea. Política apart, realment és increïble com de fàcil s'enganxa l'accent americà, mentre que amb el britànic és impossible >.<

He baixat a Aldgate East i he buscat el mercadillo de Brick Lane, anant a parar sense pretendre-ho al mercat d'Spitalfields ._. Moltes paradetes, i molt hipster tot... La temàtica hipster seguia al mercat de diumenge de Brick Lane. Pensant que allò era tot el que hi havia he perdut molt de temps allà, entre el subterrani ple de roba vintage i les parades de menjar d'arreu del món. He trobat un abric molt similar a l'Abric del Tennant, i he dubtat, he estat a punt seriosament de comprar-lo... Però no tenia el Plec de l'esquena >.< i l'he deixat allà...

En sortir del mercat cobert he descobert que el mercadillo seguia als carrers i a mi se m'estava fent tard per anar al Walking Tour de Shoreditch. Keep calm and drink mulled wine. That's what I did. He voltat una mica més i he fet la caminadeta fins a Shoreditch, que ha resultat una pèrdua de temps perquè la gent d'Unseen Tours no ha aparegut. I una de les galeries que em va dir la Sara, la Victoria Miro, estava tancada x_x Total, que he desfet el camí tot fent fotografies als murals de les parets del carrer, passant per una botiga d'estampació de samarretes amb una filosofia curiosa al darrere.

He tornat al mercat de Spitalfields per comprar un parell de coses que m'havia quedat amb les ganes de comprar, i he intentat aplacar el meu mono d'scones a la Whitechapel Gallery. No he pogut visitar la Galeria perquè ja tancaven... Cosa que he lamentat molt quan he vist això:

Avui era l'últim dia de les celebracions de l'Any Nou Xinès, així que m'he arribat fins a Chinatown per veure l'ambient. Crec que he arribat una mica tard, però de totes formes m'ha agradat caminar per aquests carrers surrealistes...

De tornada a l'hostal he descobert que resulta que estic al costat del Royal Albert Hall, literalment :') i del Royal College of Music. Se sentia algú tocar...

Estic molt cansada i les meves habilitats d'escriptura estan switched off, so crec que millor ho deixi aquí, perquè tampoc hi ha més a explicar. He probat d'agafar un bus per tornar a l'hostal (una mica més i em perdo =D ), m'he fet el sopar i l'entrepà per demà... I he parlat una mica per skype :)

There and back again

Havia escrit gairebé tota l'entrada, i se m'ha esborrat, i em fa ràbia perquè havia escrit molt... La meva intenció era explicar amb calma les meves impressions sobre Oxford i sobre el dia d'avui, i cregueu-me o no m'estava quedant molt bé...

Tornaré a començar.

Oxford. Oxford no és una ciutat qualsevol. Té una aura diferent: és una universitat que absorveix la ciutat. Les tensions entre els estudiants de casa bona i la gent humil del poble han marcat la seva història; és al que fa referència l'expressió Town and Gown.

La Universitat d'Oxford no s'organitza per facultats. Seria massa normal per una gent que fan competicions amb tortugues i cada 100 anys escenifiquen que persegueixen un ànec per l'edifici d'All Souls. Dins de la Universitat hi ha molts Colleges, cadascun dels quals és com una petita universitat. Estan repartits per la ciutat, cadascun amb el seu edifici d'arquitectura elaborada i imponent. En caminar per Oxford no es té la sensació de veure de tant en tant algun edifici que destaqui sobre la resta. Al contrari: es miri on es miri s'alça alguna les agulles de les torres i campanars d'algun College.

És una ciutat amb encant, molt peatonal (una s'oblida de vigilar no ser atropellada per autobusos i està més pendent de les bicicletes), i que probablement seria encara millor si hi haguessin menys turistes... Per Oxford han passat diversos personatges il·lustres, i destaco entre ells els escriptors J. R. R. Tolkien, Lewis Carrol (de fet l'Alice era la filla del degà de Christ Church) i... Com a amic de Tolkien que era, també corria per allà C. S. Lewis. 

Sobre Tolkien voldria parlar. La meva missió d'avui després d'un bon esmorzar i d'acomiadar-me de la Sara ha consistit en la recerca de la casa de Tolkien i del lloc on està enterrat. La primera ha sigut fàcil (després d'una cerca a intenet), però com que no se m'ha passat pel cap mirar la localització del cementiri, doncs, aquesta part ha sigut més interessant.

He hagut de preguntar uns quants cops, fins que un senyor molt amable m'ha dibuixat unes indicacions per arribar a una esglèsia de Wolvercote. Després de passejar entre làpides plenes de molsa he descobert un paper discret al portal de l'esglèsia, el qual advertia a visitants despistats com jo que Tolkien no jeia allà. Adjunt, un mapa assenyalava el camí a seguir en subratllador taronja.

Un cop he arribat al cementiri municipal de Wolvercote només calia seguir les indicacions cap a la tomba que se succeïen cada pocs metres. I allà estava, la tomba d'ell i la seva dona Edith, coberta per ofrenes dels admiradors que ens hem arribat fins allà.

He passat al cementiri força més temps del que tenia planejat. Un home ha vingut, ha netejat una làpida i ha marxat. Després una parella s'ha posat a arreglar una mena de fanalet. A prop, una tomba amb àngels i una bandera irlandesa gravada, estava coberta de flors roses i uns globus d'aniversari flotaven sobre la pedra. Al final crec que he pres la decisió correcta, i he marxat.

He agafat un bus de tornada al centre, ja que havia fet una bona caminada per arribar fins allà. He decidit anar al University Museum, al mateix lloc que el Pitt Rivers Museum. Història Natural i Antropologia respectivament, m'han agradat molt més del que esperava.

La part central del museu estava tancada, però tot i així... M'ha encantat el sostre. Els dinosaures tampoc estaven malament :)

El museu d'antropologia era un caos. Però un caos al que li acabes agafant carinyo. No sóc partidària de col·leccions d'aquest tipus, adquirides bàsicament robant i enganyant a altres pobles, però he de reconèixer que aquesta tenia el seu punt: no es tractava només d'elements exòtics, hi havia objectes tan particulars com implants de pit com a exemple d'un objecte que els humans utilitzem curiosament per canviar la forma del cos.

I bé, després he donat una volta pel riu desbordat (aquest llac en realitat és una plana), he visitat una botiga temàtica d'Alícia i poc més a mencionar.

De tornada a casa l'Svenja a buscar la motxilla gran, m'he trobat amb els dos surfers que està acollint avui, una parella de músics de Londres. Hem parlat de Japó i Nepal, i s'han ofert davant la meva sorpresa a trobar-nos algun dia d'aquesta setmana :) 

El bus aviat arribarà a la parada de l'estació de Victoria, i començarà la nova etapa del viatge...

Rainy Oxford

Dormir en el sofà més gran que he vist en la meva vida m'ha sentat de meravella.

Després d'esmorzar he intentat infructuosament trobar la vella casa de Tolkien, que teòricament cau per aquí a prop, però al final m'he rendit per poder arribar al Walking Tour de les 11. 

(Cementiri de St. Magdalene enmig dels carrers i monument als màrtirs protestants de la ciutat)

Turns out que el que m'havien anunciat ahir era una falsificació de l'"original tour". Total, que en Tom, el guia, ens ha dut de passeig només a mi i a dues noies més. El tour ha estat bé, tot i que la majoria de llocs només els hem vist des de fora. En Tom no parava de fer acudits sobre la vida a Oxford. Estic molt d'acord amb ell sobre com els ciclistes d'aquesta ciutat són "deadly animals". A part, aquí els semàfors estan d'atrezzo, tan per peatons, bicis, com cotxes. 

Hem vist alguns dels colleges, la Blackwell Bookstore, Sheldonian Theatre, hem entrat a una sala de la Bodleian Library on van filmar un tros de Harry Potter, Radcliffe Camera, St Mary the Virgin, Christ Church college, i Martyrs Memorial.

Després del tour he anat cap a la Modern Art Oxford Gallery, i ha començat a ploure. Seguiria plovent tooota la tarda. Així que després de recloure'm a la galeria m'he reclòs al Science History Museum. Tenien coses interessants... Càmeres velles de Lewis Carroll, una de Lawrence d'Arabia, estris de cirurgia antics, molts microscopis, molts astrolabis, sciency things...  

Fins i tot un rellotge de foc xinès i una pissarra on Einstein va dir la seva sobre l'expansió de l'Univers. 

He seguit protegint-me (o més ben dit protegint la meva bossa de roba) de la pluja a la Blackwell Bookstore, que té el rècord Guinness de la sala més gran on es venen llibres que va ser construïda amb aquest propòsit. Tenien tota una secció a l'entrada de Tolkien i moltes coses xules, com tasses amb acudits d'advocats a la secció de Dret.

Aquesta fotografia només representa la meitat del soterrani.

He acabat la visita del dia per Covered Market i una botiga de música. Després de comprar coses pel sopar d'avui he tingut la sort de trobar-me l'Svenja a la parada de bus.

Després d'un te he començat a cuinar una truita el tamany de la qual se me n'ha anat de les mans. Al final no n'ha sobrat gaire, però, estic satisfeta :3

Estic molt contenta de tornar a estar de viatge. Trobava a faltar coses com la sobretaula d'avui, malgrat que el meu anglès és molt més penós del que pensava i no em puc expressar com voldria. He de millorar >_<

Hello again

Ha passat més d'un any des que vaig escriure per últim cop. En tot aquest temps només he fet un viatge: un tros del camí de Santiago. Massa difícil de bloguejar, i a més no estava sola. 
Portava temps amb síndrome d'abstinència, i per fi m'he decidit a marxar. Després de mirar preus (i d'una obsessió whovian aguda, les coses com són) aquí em teniu, a Anglaterra. 
Ara sóc a Oxford, on m'acullen una noia de Couchsurfing. És la meva primera experiència amb aquest sistema :)

Rellegint els meus posts anteriors de Japó m'han entrat ganes d'esborrar-los o reescriure'ls per complet... Suposo que el millor seria que l'escriptura durant el viatge es quedés en el meu diari i ja està, però vaja, em fa il·lusió seguir aquest bloc i espero millorar algun dia ^^' intentaré compensar la meva prosa avorrida amb fotografies... Sí, m'he d'enrecordar de fotografiar coses >_<

Què explicar del primer dia? 

Per començar que he dormit una hora. Perquè sóc un ésser intel·ligent que es va deixar els dos últims especials de Doctor Who molt pel final. Però ja està, ja visc lliure del perill constant d'spoilers, per fi :D 

He dormit a l'avió i al primer bus cap a Londres, que ens ha fet tot un tour i una mica més i em fa arribar tard a l'autobús cap a Oxford. Pel que he vist d'aquesta ciutat, que no és gaire - limitada com estava per la meva motxilla gran - sembla un lloc encantador.

^ Aquell moment en què arribes a Oxford i et compres un falafel per dinar, i mentre camines per un mercat ple de coses random et trobes una parada de gyoza... I nikuman. 

He acabat anant a fer temps a l'Ashmolean Museum -primer museu públic de Gran Bretanya - on he quedat amb l'Svenja. Apunt he estat d'adormir-me dreta mentre escoltava la història de Medea contada per una guia. He decidit que necessitava un cafè amb urgència. 

Resulta que August era del Barça...
Tant l'Svenja com l'altra surfer que també ha arribat avui són persones molt maques :) L'Svenja treballa en l'arxiu de la Bodleian Library reconstruint el passat d'un personatge relacionat amb la Universitat, i la Sara és literalment una artista que es dedica a instal·lacions i altres formes d'art contemporani. Te, amanida, pizza i una bona conversa :)

Això és un cobertor de tetera... I aquest és el meu couch :3