Silver Week

El divendres passat ens van anunciar finalment a quin grup de japonès estàvem. Tots vam anar consultant les llistes penjades a la paret, buscant el nostre número d'estudiant. Vaig estar molt contenta en veure que m'havien posat a l'upper intermediate :) Al B3, que és el grup més baix dintre d'aquest nivell, que a mi ja em va perfecte.

La Margherita està al nivell seiki, per sobre del nivell avançat, i va rebre la notícia amb una barreja d'alegria i preocupació, perquè vol acabar el seu màster aquest any i ara se li ha girat un munt de feina. Els seiki ja poden anar a classes universitàries en japonès.

La resta de gent que conec estan en altres grups, així que encara no sé qui seran els meus companys... Els meus horaris de japonès són horribles, amb classes molt disseminades. A més em coincideixen amb Japanese Politics i Tea Ceremony, i m'he hagut d'agafar altres coses, a les que encara no sé si em donaran plaça. No tot podia ser bo ^^'

El mateix dia, van arribar la Judit i la Isabel a Kyoto. Vam anar a sopar juntes al costat de la meva uni, en una cadena de menjar que ja s'està convertint en recorrent perquè és molt barata. Ens vam estar posant al dia menjant fideus i curri, i després elles se'n van tornar a un hostal molt mono i nosaltres cap a casa, perquè al dia següent la intenció era trobar-nos aviat per anar a veure coses.

El primer temple que vam veure va ser el Tôji, al sud de l'estació de Kyoto. És famós per la seva pagoda, la més alta de Japó. També té un munt d'escultures budistes que no es poden fotografiar (ni dibuixar!) i un estany molt maco amb tortugues.

En sortir vam dinar a un lloc d'udon del costat, on la Laura va persuadir a la Judit perquè s'agafés un bol car amb tempura :) I després vam agafar el bus cap al Kyomizu-dera, que és molt maco a la llum de la tarda. Vaig fer de paparazzi amb la Judit i la Isabel, perquè estaven molt mones, però se m'indignaven. I on ens vam passar molta estona va ser a les roques de l'amor, les que has d'anar a cegues des d'una cap a l'altra xD

En deixar el temple vam anar a mirar les botiguetes dels carrerons que el rodegen, però la majoria ja estaven tancant, per tristor de la Laura. Així doncs, vam anar a Gion a donar una volta, tot comentant com la professió de geisha era similar a la de monja. La Laura va apuntar que almenys els empresaris borratxos existien, i la Isabel li va donar la raó.

Només vam veure una maiko passar, cosa que ens va dur a buscar per internet (la Judit i la Isabel ja tenen targeta japonesa al móbil) les diferències entre maikos i geishes. Sembla ser que aquí a Kyoto no es diu "geisha" sinó "geiko"...

Al dia següent també se suposava que havíem d'anar d'hora i vam sortir a les mil. Per la part bona, en arribar a Fushimi Inari vam trobar-nos que estaven fent un espectacle de dansa entre diversos instituts. La Judit i jo els vam veure tots, mentre les altres dues anaven a buscar alguna cosa per menjar. Aquests són els que em van agradar més a mi:

I després ja ens vam ficar entre els toris. La Laura i la Isabel, que no hi havien estat abans, flipaven. Vam pujar fins a dalt i vam menjar-nos els nostres tamago-pans de supervivència, entre els atacs dels mosquits. A mi em va picar alguna cosa a la cama que em va fer molt de mal durant una estona, per sort després es va passar.

Després de la baixada, ja es feia fosc i les botigues tancaven i vam decidir anar al centre al lloc on havíem menjat el pastís l'altre dia. Per decepció profunda de la Laura, no hi havia el mateix pastís de maduixes, però en va provar un altre. I jo vaig ser feliç compartint un cheescake amb la Judit.

A casa vam fer el sopar i vam veure animes d'otomes com el dia anterior... també vam jugar al sushi!

Al dia següent la Laura tenia uni i estava molt fastiguejada. Per fer algu, nosaltres vam anar al castell de Nijô mentre ella era a classe. Em va agradar molt l'edifici del palau, llàstima que les pintures no siguin originals i que no es puguin fer fotos de l'interior.

Vam trobar-nos amb la Laura per dinar i després vam anar a un centre comercial del costat de la KUFS a buscar mitjons llargs per la Judit. La intenció inicial era jugar als taikos de les recreatives de l'última planta. Com que estaven ocupats, vam fer un parell de partides hilarants a una altra màquina i després vam anar al centre a unes altres recreatives més grans, on vam poder jugar el que vam voler als taikos i després la Judit i la Laura van demostrar que era possible treure coses de les màquines enganya-bobos.

El consumisme va seguir en passar davant d'una botiga de mitjons i després en una botiga hippiosa molt guai on finalment la Judit i la Isabel es van comprar bombatxos (hallelujah). Molt macos, per cert. 

Vam sopar okonomiyaki a un lloc on la Judit ja havia estat, i després de passar per casa vam anar al karaoke que ens havia recomanat el Toshi. 

Ens ho vam passar genial, el problema va ser la factura després, que doblava les nostres expectatives xD Però ens ha servit de lliçó per la propera.

El dimarts al matí ja només vam veure el Kinkakuji. Estava petadíssim de gent. Ens hem estat trobant molts turistes japonesos degut a aquestes vacances, anomenades la Silver Week, però aquest lloc s'enduia la palma.

Després d'això ens vam haver d'acomiadar de la Isabel i la Judit, que havien d'agafar la seva successió de trens fins a Tokyo. Queda clar que han de tornar a venir aviat perquè ens queda molt per veure :)

La Laura i jo vam passar per la Ritsumeikan perquè jo fes la matrícula del curs i després vam fer la gran descoberta de les "croquettes", menjar bueno i barato del supermercat. Però no ens vam entretenir gaire per dinar, perquè la intenció era tornar al Family Center al costat de la KUFS, on la Laura pensava que s'havia deixat la seva càmera. Els estereotips se'ns estan caient un darrere l'altre: els japonesos incompleixen les normes de circulació amb la bici, se salten semàfors en vermell quan van en cotxe, i roben càmeres oblidades en un bany enlloc de portar-les a objectes perduts... u.u

Em sap molt de greu per la Laura. Ja havia tingut un mal dia perquè l'han posat en un grup inexplicablement baix de japonès... Esperem que les coses s'arreglin aviat >_<

Al vespre en Toshi, la Maud, la Daisy, la Yurie i jo vam sortir a veure el festival del temple d'aquí el barri, el Seimei-jinja. El Toshi ens va aconseguir farolets com els que tenien els nens :3 Va estar molt bé. Després vam anar amb les bicis a un lloc d'Imadegawa-dori a menjar ramen.

Ahir em vaig llevar tard, però encara a temps d'acceptar l'oferta d'un company de la uni, l'Artur (txec) d'anar a veure moar temples. 

Vam anar al Ryoanji, amb els seus jardins preciosos. Tan de bo hi haguessin menys turistes.

Vam tenir temps també de veure el Ninna-ji, que jo pensava que era un altre temple però no, era el de la pagoda i els terrenys enormes. Malgrat que anàvem justos de temps, va resultar que vam agafar una bona hora, perquè vam poder veure els monjos realitzant les seves pregàries del vespre.

També vam tenir la sort de trobar-nos amb això pujant per un caminet que sortia de la carretera. No només hi havia un tori semi-abandonat al mig d'un bosc, sinó que vam trobar un cementiri amb tombes a banda i banda de caminets de muntanya. No ens ho esperàvem, però va ser una bona visita...

Avui he anat a la revisió mèdica de la uni, l'últim tràmit així presencial important abans de l'inici de les classes... Fa una setmana ens van fer una explicació detallada de com fer servir això:

Ma mare no es creia que havíem de pixar aquí dintre fins que li vaig ensenyar les instruccions xD En fi, no sé què ha estat més incòmode, si això o la prova dels raigs X, amb un munt de noies esforçant-se per treure's els sostenidors per sota la samarreta en una carpa davant la facu de medicina. Però ara ja està, i pel que sembla estic sana :)

De com la Ritsumeikan va talar un bosc pels estudiants d'intercanvi (Sobrevivint l'Orientation)

Se m'està fent molt tard per escriure avui, però de totes formes demà fins la una del migdia no he de ser a la uni :D Em podré aixecar tard i esmorzar tard. El que per ells seria pràcticament dinar, vaja (a la Ritsumeikan les classes de tarda comencen a la una. L'horari de dinar és de 12 a 13). Ah, i torna a ploure :_D

Després de l'examen als ordinadors del dilluns, vaig tenir un "written exam" el dimarts. Per written crec que la majoria pensàvem que ens farien escriure una redacció o algu, però va ser multichoice un altre cop... Estava dividit en tres parts, la primera molt fàcil, la segona més o menys, i la tercera mortal en molts sentits. Però vaig aconseguir mig entendre el reading de la tercera, so... 

Això d'aquí és la paperassa que ens van donar després d'unes quantes llargues hores de presentacions sobre diversos temes de la uni. Algunes coses més importants que altres, però vam acabar tots fins el gorro, perquè es van allargar molt més del que posava als horaris...

Vaig conèixer una mica de tot, però tampoc vaig parlar molt amb ningú. Vaig anar a dinar amb un grup de xinesos, que resulta que no estan al meu programa (SKP-IJL), sinó que estan aquí per quatre anys fent un grau. Estaven molt contents de relacionar-se amb una occidental, diuen que tenim tendància a fer grups tancats molt ràpid i que els xinesos es queden sols xD Vaig acabar randomly amb un grup de franceses (n'hi ha moltes), una italiana, i una noia d'Alicante que no sap res de japonès... I una canadenca, molt maca. També vaig conèixer un noi txec, un grup d'americanes rosses i una italiana, i vaig parlar més amb el Carson, l'americà del dia anterior, i la Marie, la francesa. La majoria d'aquesta gent està a la Tokiwa (International House I), una residència on tenen una tortuga per mascota... resulta que fa dos anys la companya de pis, la Yurie, vivia allà també!

Els de la Ritsu es preocupen massa per naltros, crec.

Ahir va ser de nou un llarg dia de presentacions. Per mi menys, ja que em vaig adormir molt indignament, i no vaig arribar a la uni fins les 11:30, el que en teoria era la pausa per dinar. Que no ho era, perquè tornaven anar tard. Res de puntualitat japonesa aquí. 

Vaig tenir sort de ser trobada per una de les coordinadores (Shimamoto-san), que em va acompanyar molt amablement on eren els altres :)

Em vaig ajuntar amb la Marie, i els Buddies (més aviat "les") ens van ensenyar el campus. Després d'això la Marie estava molt freda, i vaig acabar anant amb la Margherita, la italiana. Després de la xerrada sobre les normes de trànsit i la bici (el més important del dia, perquè si me l'hagués perdut no tindria un certificat d'assistència, i sense això no puc registrar la bici a la Ritsu, i si no la tinc registrada no la puc aparcar al recinte D:) els Buddies ens van muntar una festa de benvinguda, sobre la qual tenia expectatives 0, però va estar prou bé. Les noies són molt amables i es van preocupar molt perquè tots estiguéssim bé. Ens donaven conversa (vaig ser testimoni un cop més de com de bé parlen el japonès alguns i patir per com de malament el parlo jo) i menjar, i vam estar fent un quizz sobre la uni i figures d'origami xD 

Vaig tornar amb la Margherita cap a casa, passant per un temple en direcció al seu apartament...

I per un altre direcció a casa, el Kita no Tenmangû, que és el que té el torii que vaig posar l'altre dia. És estrany com aquests llocs són ara llocs quotidians per a mi...

La veritat és que ahir estava una mica frustrada, perquè m'estic trobant que les coses són una mica diferents a com esperava. Però de camí cap a casa em vaig trobar un lloc de taiyakis que em va donar la felicitat. Crec que a la Laura el taiyaki de moniato la va fer feliç també :3

La Laura resulta que es va agafar aquest mòbil, però la veritat és que la tarifa seva és bastant caca i ara estem mirant què fem, perquè tot hauria sigut millor si no se l'hagués pillat. Surt molt millor agafar una targeta sim enlloc d'un mòbil, pel que estem sentint... jo encara no m'he decidit per res, però és una cosa que he de solucionar aviat. 

Ahir havent sopat ho vam estar parlant molt amb la Yurie i el Toshi (que marxa la setmana que ve a una altra casa i no vull D: és molt molt amable i ens cau molt bé) i ens van ajudar molt. També va venir en Yusuke i ens va donar llums d'estudi noves :D

Avui també he hagut d'anar a la Ritsumeikan, per una xerrada de mitja hora, el qual és una mica frustrant. Per sort, la Margherita i jo hem aprofitat molt la tarda. Li hem donat a en Rayson-san (un altre dels coordinadors, un amor també) els papers de la nostres unis respectives que necessitem firmats, i després ens hem fet membres del Co-op, la cooperativa obligatòria de la uni. Tenen un supermercat de preus un pèl més barats, i ens hem fet l'assegurança per cobrir els danys a tercers, sobretot de cara la bici. 

Tant la Margherita com jo tenim beques i necessitem una compta bancària a Japó, i per fer-la sol ser necessari un inkan o hanko, el segell que els japonesos fan servir com a firma. Però són cars i tarden en fer-se. Hem preguntat al Co-op i costaven entre 1.000 i 1.400 iens, segons el tamany, i una setmana en fer-se. Una mica just. La Margherita té molts contactes aquí a Japó (també té un Noken 1 -el Proficiency del japonès-, tot s'ha de dir) i li havien parlat de l'existència de màquines on et fan inkans en centres comercials i tal. Així doncs, hem anat a l'altra punta de la ciutat, a l'estació de Kyoto, on jo sabia d'un centre comercial on hi ha una botiga d'esports que també volia visitar.

Malgrat que no hi havia tal màquina en aquest lloc, ens han indicat on podíem anar, no molt lluny de l'estació. Tan fàcil i obvi com haver buscat "Hankoya" al Google (que vindria a ser "botiga de segells" tal qual). Abans d'anar-hi he comprat per fi una esterilla de ioga i ens hem agenciat dos matcha latte cars i deliciosos.

I resulta que, on estava la Hankoya? Alguns que jo em sé coneixen el següent restaurant il·luminat com "El Antro" o "El Tugurio", lloc llegendari que s'havia de probar però mai s'ha fet, a prop del Towa, mític ryokan de Kyoto :) Qui m'havia de dir a mi que al cap de tres anys m'estaria fent el meu propi inkan aquí...

Ens ha sortit molt barat, ràpid i kawaii. Ens han traduït els noms en kanji; la pronunciació no té res a veure, però queda molt maco: a la Margherita hi han posat el nom de la flor, i en el meu el kanji de mar i el de naixement i vida.

I ja ho tenim, així que quan puguem anirem al banc. Estic contenta també perquè la Yurie s'ha ofert a acompanyar-nos :) Ja per rematar el dia, ha vingut la noia nova a Jurack 3, una taiwanesa que es fa dir Daisy (la coincidència és graciosa) i sembla molt maca. En Yusuke ha portat cadires d'estudi noves també (algunes habitacions no en tenien, la de la Laura era horrible) i les hem muntat entre ell, en Toshi, la Yurie, la Laura i jo. Ha sigut divertit ^^

El noi txec (Artur) va comentar ahir que la Ritsumeikan devia haver causat la tala d'un bosc només per nosaltres, i la veritat és que no li falta raó. A aquesta pila de papers li falten coses, perquè us feu una idea, i s'ha de multiplicar per unes 100 persones! Tots estem ja una mica farts de l'Orientation, però ja s'acaba. Demà sabrem finalment a quin grup de japonès va cadascú, i podrem escollir les nostres classes en anglès i els cursos d'Art Tradicional.

Turisme!!

Per fi us puc ensenyar fotos maques de Kyoto :3 Adverteixo que n'he posat moltes.

No tinc massa a explicar de divendres i dissabte. Divendres bàsicament vaig dormir fins les 4 de la tarda, no sabeu com de bé em va sentar... tot i que sona contradictori si dic que vaig acabar visitant el metge aquella mateixa tarda perquè em trobava malament. El problema és que no podia comprar medicines sense recepta :/ Al final no va ser res, i tampoc em va costar molt d'esforç anar-hi, ja que apart de que l'""hospital"" (és com una petita clínica, però en diuen 病院 igual) està aquí al costat, les que em van atendre van ser molt amables.

Dissabte volíem visitar el Kinkakuji per la tarda, quan la Laura tornés de fer la segona part l'examen de nivell de la KUFS. Havia d'arribar a les 13, i a les 14:30 jo ja pensava que m'havia fet el salt amb algú per dinar, i estava resignada, dient adéu al Pavelló Daurat un dia més. Amb això que va aparèixer ella, anunciant amb un somriure que portava dues hores en bici amunt i avall perquè s'havia perdut.

Perquè us feu una idea de la seva tendència a perdre's, la Laura diu que està destinada al Zoro d'entre tots els personatges de One Piece perquè opina que algun dia s'acabaran trobant en algun lloc remot després d'una de les seves desorientacions.

En la seva defensa he de dir que, si bé Barcelona és una ciutat per a dummies, amb el seu Eixample i els noms dels carrers ben senyalitzats, Kyoto és nivel experto. No és que no sigui una quadrícula, que l'és, però els noms dels carrers no es veuen per enlloc. I si els veus tampoc els sabràs llegir =D Només és possible visualitzar en els encreuaments els noms de les avingudes grans. I moltes vegades no queda clar quin nom correspon a què. 

Dono gràcies als kamis per la meva orientació, que m'està sent molt útil aquests dies. I l'estic exercitant força... Però vaja, en cas de dubte sempre queda preguntar. Hi ha japonesos molt amables al món.

Total, després d'aquesta digressió, com anava dient el dissabte no hi va haver Kinkakuji. Vam sortir a donar una volta i comprar quatre cosetes a la botiga de 100 iens i al súper. Sobre això, haurem de fer alguna cosa, perquè els diners que ens estem deixant en comprar menjar per cuinar-lo a casa són algu espectacular. Sortiria molt millor alimentar-se a base de restaurants de soba i udon, i de coses de combini. Ens han comentat que hi ha un supermercat més barat avinguda Horikawa amunt. Hem de mirar-ho encara.

Arribo doncs al dia interessant: diumenge!

No és que sortíssim a primera hora del matí precisament, però va estar bé. Vam veure el riu Kamo (jo per primera vegada, la Laura l'havia vist quan s'havia perdut xD) i un munt de gent de picnic a la riba ;) La veritat és que és un lloc molt maco que s'ha de veure amb calma.

Així doncs, vam acabar arribant al Ginkakuji, el pavelló de plata. No és que hagi tingut mai plata, però en el seu moment el pla era recobrir-lo amb aquest metall. Tal com està, és un temple zen molt bonic. Llàstima de la quantitat de gent...

Les ones, el mont Fuji i el pavelló de plata

Hem decidit que llocs com aquest els haurem de visitar un cop per estació. I és que d'aquí un parell de mesos tots aquests arbres seran vermells. Després, si neva a l'hivern, això també és preciós. I encara quedaran les sakures...

El Ginkakuji i Kyoto de fons

En sortir del temple vam anar a dinar a un lloc molt molt recomanable, Omen. Està molt aprop del Ginkakuji i tenen opció vegetariana (hallelujah). A part que el lloc és molt maco, i pel que sembla molt famós també, el menjar estava deliciós. 

No són uns udon qualsevols, i no són del tot barats. Però què coi, estaven boníssims. Hi posen verdures de temporada, de forma que el plat va canviant amb les estacions, i de veritat que s'agraeix moltíssim menjar tenint la seguretat que no hi ha cap animal allà dintre.

Després d'això, vam enfilar el Passeig de la Filosofia (un camí que segueix un canal vorejat per cirerers). Encara vam tenir temps de visitar el temple Honen-in abans que tanquessin a les 16:30. Per mi aquest és el temple de la molsa i les arrels. Ja en vaig fer fotos l'altra vegada, però aquest cop més.

També tenim moltes fotos del corb

M'encanten les fulles d'auró japonès, de veritat

 Vam sortir d'allà quan van tancar la gran porta d'entrada del temple, i vam donar un cop d'ull al voltant, trobant aquest cementiri tan maco.

Després vam visitar un santuari sintoista, Ôtoyo-jinja. Me'n recordava força bé de l'altre viatge :)

A part que se'ns havia fet ja una mica tard per visitar temples, la Laura tenia un problema tècnic. Un forat als pantalons que havia començat sent poca cosa havia adquirit un tamany preocupant, de forma que no era una bona idea seguir amb la bici molta estona.

La vaig convèncer per anar al centre a la recerca i captura d'un bloc de dibuix per a mi (no va ser molt difícil). Vam baixar una estona per Kawaramachi-dôri, descobrint una botiga d'animals amb molts bitxos adorables:

Després vam anar a l'arcade de l'altre dia, i vam passar molt de temps en una botiga de manga, com no. En quant al bloc, vam trobar blocs de fulls massa fins i blocs de fulls massa gruixuts. I al Muji, res. Flipo amb el tema del Muji, de veritat.

Hem de dir que això ens va agafar per sorpresa. L'anuncien com a cosa xaxi per aprendre japonès xD

I no molt més a dir. En arribar a casa em vaig posar a estudiar com una desesperada perquè avui tenia la prova de nivell. 

He anat amb temps a la uni, no m'he perdut, i he començat a conèixer gent, encara que molt per sobre. Diguem que un test amb ordinadors no és com la millor ocasió per conèixer gent, eh, Ritsumeikan? Podrien haver començat amb alguna altra cosa... però en fi. 

Pel que he vist, està ple d'americans. Però tampoc puc dir massa, perquè resulta que el test l'hem fet tots els de l'Study in Kyoto Program, no només els de l'Intensive Japanese Track, també els del Business Track i Open Study in English Track. Així que no sé quins seran realment els meus companys. 

El test ha sigut una mica horrible, tipus noken, però amb el temps molt, molt limitat. Un estrès. Però m'ha sortit el que imaginava que sortiria: per sobre de la mitjana del nivell Intermedi, a les portes d'entrar al Upper Intermediate but not quite. A vere què tal em va demà. 

El que en diuen un punt de referència, camí de la Ritsu

Una setmana

Avui ja fa una setmana que vam arribar aquí, què fort. I encara no hem fet turisme xD Què diferent es veuen les coses quan tens onze mesos per davant. Fa por, també. 

Però el que tinc d'interessant a explicar avui és el nostre day-trip d'ahir a Ôsaka. Fins al gorro de la pluja - mmm, sobre això: resulta que era un tifó. Sip, ni ens en vam enterar fins ahir. És que només hem vist pluja, molta pluja, res de vent - vam decidir anar de compres al Denden Town de la ciutat veïna. I, per rabieta que li tingui jo a Ôsaka, he de reconèixer que el Denden Town hauria de ser un must per tot friki que vagi al Japó. Alguns preus estan rebentadíssims, i bàsicament, en tot un dia no ens ho vam acabar. És Akihabara versió osakense. A més, pel que sembla està a prop del castell d'Ôsaka i Dôtonbori, les dues coses més turístiques de la ciutat. 

La Laura feliç amb tot un dia de botigues per davant.

So, vam agafar un tren Hankyu des de l'estació de Karasuma, que ens va deixar a l'estació d'Umeda a la part nord d'Ôsaka. Allà vam aconseguir finalment comprar les Icoca, la targeta de prepagament, i vam agafar el metro fins a l'estació de Namba, al sud de la ciutat. Està tot ple d'anuncis d'Ikea, per cert, ja que a les afores resulta que n'hi ha un.

El Denden Town està al costat de Namba. Consisteix bàsicament en botigues d'informàtica i electrodomèstics alternades amb botigues de CDs, DVDs, manga i merchandising. Hi havia llocs de menjar de soba normals, també llocs tan bizarros com un "rice hot dog" (on el pà és arròs), i combinis, per suposadíssim.

I màquines d'aquestes per tot arreu, més del normal. La Laura estava fascinada, sobretot quan va trobar-ne una de Yû Yû Hakusho. Cal dir que algunes de les màquines eren de coses una mica preocupants.

Nosaltres vam voltar per moltes botigues diferents. No vam trobar la PSVita de segona mà barata que buscava la Laura, però vam veure moltes coses i ens ho vam passar bé en general. En sé d'alguns que s'haurien tornat una mica bojos allà.

One Piece ocupant ben bé una prestatgeria sencera. En una altra banda, JoJo no es quedava enrere.

No es veu bé, però tot això és de Monster Hunter.

 Ens va donar la bogeria de les figures. Especialment quan vaig veure la figura del Law de l'altre dia, aquella que em volien vendre per 5.000 iens, a 2.000. Sense capsa, però, i al moment no em vaig adonar de les picades a les mans i el nas. I després em vaig horroritzar pel que havia fet perquè vaig trobar la mateixa figura, amb capsa, nova, a 1.800 i després a 1.600. Vaig seguir en estat de xoc un bon rato, dubtant sobre si comprar la segona figura i revendre la primera, provablement guanyant força diners i tot. Però al final vaig acceptar el meu Law amb el nas picadet; el que em sap greu és no tenir la capsa, perquè aquesta figura està molt ben feta.
Hi havia moltes figures molt xules, i també cares, no tot eren gangues com les que hi havia amb les del Law (Ace fora de les meves possibilitats ara per ara u.u ). I a mi, que no sóc de figures, m'hauria agradat comprar-ne moltes d'elles. Menys aquesta, aquesta no, em trencaria el cor a diari :(

La crueltat feta figura...

Com en tota bona visita a Ôsaka, vam acabar a Dôtonboribashi, donant un volt per les arcades de botigues. Plenes de gom a gom. Però estàvem esgotades ja, i vam fer mitja volta cap a Namba. Abans d'entrar a l'estació, vam fer una última parada en un Muji, i he de dir que em té al·lucinada com no trobo el que busco en aquestes botigues. La botiga de l'Illa Diagonal de Barcelona cobreix millor les meves necessitats que les de Japó, ara per ara.

Malgrat que estàvem fetes pols vam tenir ànims de fer-nos curri per sopar, i vam menjar veient Ouran Highschool Host Club, perquè la Laura va decidir que no podia ser que no hagués vist aquesta sèrie. La veritat és que no discrepo xD

Mentre cuinàvem, i fins les tres del matí al menys, la Kiki i en Kenta van estar parlant a la sala. Amb ell no hem parlat gens, però pel que fa a ella tenim la sensació que no parla amb nosaltres perquè no sabem prou japonès. I per tant no pot practicar amb naltros. No sé, realment l'ambient de la casa no és el que esperàvem. A veure si millora amb el temps.

Aquest matí he acompanyat la Laura a la KUFS, a la Orientation. Però he marxat en seguida: la cosa es feia en una aula per a alumnes de la KUFS, i la Laura no tenia el passaport i pensàvem que feia falta. De forma que he tornat a caseta i li he enviat el número.

Un tros del campus de la KUFS

 I no sé, volia estudiar japo, però no aconseguia concentrar-me, tot i tenir un Law mirant-me amb desaprovació. He acabat llegint articles haters de vegetarians contra l'actitud de posar carn i/o peix a tot dels japonesos, i després un en contra de Japó en general, i m'he pansit una miqueta. Després he anat a donar un volt i a comprar un bloc de dibuix i coses per l'habitació, que a poc a poc va sent més meva. El bloc no, no n'he trobat cap que m'agradés.

Que s'aprecïi la BSO de Final Fantasy IX que vaig comprar ahir :3

Quan he tornat la Laura ja havia arribat, i estava molt contenta amb com li havia anat el dia malgrat l'estrès del matí :) I, no sé, hem anat a comprar, hem tornat, i ara fa res hem sortit de nou perquè sentíem timbals i flautes al carrer, però no n'hem trobat l'origen. Hem arribat fins el temple d'aquí el barri, de totes formes, fins que una dona s'ha quedat mirant-nos malament des d'una bici (vés a saber quin era el problema, ser gaijins amb càmera?) i hem marxat.

I això, demà dormiré per fi, ja que no he de fer res. Amb una mica de sort, dissabte a la tarda i diumenge podrem fer turisme. Dilluns tinc l'examen de nivell. Comença a fer por.