Compres, compres

En els dos dies que portem aquí, ens hem gastat força diners. Però això no vol dir que no ho haguem fet de forma sàvia. Més o menys.

Això es la vista des de la porta de casa. És un carreró on hi ha la nostra sharehouse (Jurack 3) i les altres dues Juracks, la 1 i la 2. Dóna a un carrer una mica més ample que dóna a un carrer ja gran i amb botigues. Ahir vam dedicar gran part del dia a anar a un supermercat i a una drogueria a abastir-nos. En la nostra defença, a vegades és difícil assabentar-se del que estàs comprant, i alguna sorpresa en arribar a casa també l'hem tinguda.

Després de dinar ramen instantani vam fer la nostra segona sortida, a la recerca d'una cosa que ens urgia: tovalloles. Però pel camí, surprise, vam trobar aquestes dues coses magnífiques, que també volíem:

Va ser amor a primera vista. Aquí a Kyoto, el metro és escàs i el bus és car, i com que no hi ha gaires cotxes i és una ciutat plana, tothom va en bici. Aquestes bicis súper mones amb cistelleta. Ja que vivim aquí, no serem menys :)

Havent pedalejat fins el centre i amb les nostres noves tovalloles, vam tornar a casa i ens vam cuinar un bon sopar: arròs amb curri. Amb "Curri Vermont", que consti xD Vam conèixer un altre company, en Kenta. Un altre japonès, poc parlador...

Avui porta tot el dia plovent, i ens hem adormit. Ha quedat clar que teníem molta son endarrerida, i que no estem portant el jetlag gaire bé. No hem sortit de casa fins a la tarda, però abans em conegut un altre company japonès que només es quedarà un mes. Ens ha caigut simpàtic :)

Quan finalment hem sortit, hem descobert que tenim un canal al costat de casa...

Volíem fer una mica de turisme, però no agafar les bicis, de forma que hem anat cap als jardins del palau imperial, que ens queden aprop.

Hi ha molts aurons japonesos, i de segur que això en un parell de mesos estarà vermell i encara més preciós. 

Al final hem tornat a anar al centre comercial subterrani d'ahir, amb la intenció de fer-nos la targeta pre-pagament del bus a l'estació... però ens hem quedat a berenar. Oh què bo. I què car. I el lloc de la targeta estava tancat, al final.

Així doncs, hem caminat per unes galeries cobertes. Ha estat bona idea, perquè seguia plovent. Ens hem deixat uns diners i dignitat a les recreatives, intentant aconseguir una figura del Zoro, i una del Law... La Laura ha deixat el Zoro a punt a punt, però ha quedat clar que allò és un enganyabobos quan la pinça ha sudat olímpicament de tirar la capsa cap amunt. En una altre lloc de màquines d'aquestes, he regatejat per la mateixa figura del Law, i me la deixaven per 5.000 iens... Segons la Laura això estava molt bé, però em temo que esperaré a anar a Akihabara.

Hem seguit windowshopping una estona, fins a sortir a un dels carrers principals. Hem anat a la secció de llibres de japonès d'una llibreria de cinc plantes, i hi hem gastat diners ben gastats. Després hem anat a una altra botiga friki de tres plantes, i hem aconseguit mantenir les carteres tancades. Té mèrit.

Llavors ja hem iniciat la llarga caminata de retorn, perquè pel que fa al transport sí que som unes rates. Pel camí hem trobat un lloc de curri... i hem tornat a menjar curri. Si és que està massa bo. He aconseguit menjar curri del tot vegetarià, i tenien Shonen Jumps que es podien agafar per llegir, d'aquesta setmana i l'anterior. Tinc ganes de començar a comprar-ne per llegir amb calma.

I això és tot, crec... Hem fet la nostra primera rentadora (súper ràpida) ens hem dutxat, i aquí estic. Demà anirem a la KUFS, la uni de la Laura. Esperem que no plogui... *toca fusta*