La Margherita està al nivell seiki, per sobre del nivell avançat, i va rebre la notícia amb una barreja d'alegria i preocupació, perquè vol acabar el seu màster aquest any i ara se li ha girat un munt de feina. Els seiki ja poden anar a classes universitàries en japonès.
La resta de gent que conec estan en altres grups, així que encara no sé qui seran els meus companys... Els meus horaris de japonès són horribles, amb classes molt disseminades. A més em coincideixen amb Japanese Politics i Tea Ceremony, i m'he hagut d'agafar altres coses, a les que encara no sé si em donaran plaça. No tot podia ser bo ^^'
El mateix dia, van arribar la Judit i la Isabel a Kyoto. Vam anar a sopar juntes al costat de la meva uni, en una cadena de menjar que ja s'està convertint en recorrent perquè és molt barata. Ens vam estar posant al dia menjant fideus i curri, i després elles se'n van tornar a un hostal molt mono i nosaltres cap a casa, perquè al dia següent la intenció era trobar-nos aviat per anar a veure coses.
El primer temple que vam veure va ser el Tôji, al sud de l'estació de Kyoto. És famós per la seva pagoda, la més alta de Japó. També té un munt d'escultures budistes que no es poden fotografiar (ni dibuixar!) i un estany molt maco amb tortugues.
En sortir vam dinar a un lloc d'udon del costat, on la Laura va persuadir a la Judit perquè s'agafés un bol car amb tempura :) I després vam agafar el bus cap al Kyomizu-dera, que és molt maco a la llum de la tarda. Vaig fer de paparazzi amb la Judit i la Isabel, perquè estaven molt mones, però se m'indignaven. I on ens vam passar molta estona va ser a les roques de l'amor, les que has d'anar a cegues des d'una cap a l'altra xD
En deixar el temple vam anar a mirar les botiguetes dels carrerons que el rodegen, però la majoria ja estaven tancant, per tristor de la Laura. Així doncs, vam anar a Gion a donar una volta, tot comentant com la professió de geisha era similar a la de monja. La Laura va apuntar que almenys els empresaris borratxos existien, i la Isabel li va donar la raó.
Només vam veure una maiko passar, cosa que ens va dur a buscar per internet (la Judit i la Isabel ja tenen targeta japonesa al móbil) les diferències entre maikos i geishes. Sembla ser que aquí a Kyoto no es diu "geisha" sinó "geiko"...
Al dia següent també se suposava que havíem d'anar d'hora i vam sortir a les mil. Per la part bona, en arribar a Fushimi Inari vam trobar-nos que estaven fent un espectacle de dansa entre diversos instituts. La Judit i jo els vam veure tots, mentre les altres dues anaven a buscar alguna cosa per menjar. Aquests són els que em van agradar més a mi:
I després ja ens vam ficar entre els toris. La Laura i la Isabel, que no hi havien estat abans, flipaven. Vam pujar fins a dalt i vam menjar-nos els nostres tamago-pans de supervivència, entre els atacs dels mosquits. A mi em va picar alguna cosa a la cama que em va fer molt de mal durant una estona, per sort després es va passar.
Després de la baixada, ja es feia fosc i les botigues tancaven i vam decidir anar al centre al lloc on havíem menjat el pastís l'altre dia. Per decepció profunda de la Laura, no hi havia el mateix pastís de maduixes, però en va provar un altre. I jo vaig ser feliç compartint un cheescake amb la Judit.
A casa vam fer el sopar i vam veure animes d'otomes com el dia anterior... també vam jugar al sushi!
Al dia següent la Laura tenia uni i estava molt fastiguejada. Per fer algu, nosaltres vam anar al castell de Nijô mentre ella era a classe. Em va agradar molt l'edifici del palau, llàstima que les pintures no siguin originals i que no es puguin fer fotos de l'interior.
Vam trobar-nos amb la Laura per dinar i després vam anar a un centre comercial del costat de la KUFS a buscar mitjons llargs per la Judit. La intenció inicial era jugar als taikos de les recreatives de l'última planta. Com que estaven ocupats, vam fer un parell de partides hilarants a una altra màquina i després vam anar al centre a unes altres recreatives més grans, on vam poder jugar el que vam voler als taikos i després la Judit i la Laura van demostrar que era possible treure coses de les màquines enganya-bobos.
El consumisme va seguir en passar davant d'una botiga de mitjons i després en una botiga hippiosa molt guai on finalment la Judit i la Isabel es van comprar bombatxos (hallelujah). Molt macos, per cert.
Vam sopar okonomiyaki a un lloc on la Judit ja havia estat, i després de passar per casa vam anar al karaoke que ens havia recomanat el Toshi.
Ens ho vam passar genial, el problema va ser la factura després, que doblava les nostres expectatives xD Però ens ha servit de lliçó per la propera.
El dimarts al matí ja només vam veure el Kinkakuji. Estava petadíssim de gent. Ens hem estat trobant molts turistes japonesos degut a aquestes vacances, anomenades la Silver Week, però aquest lloc s'enduia la palma.
Després d'això ens vam haver d'acomiadar de la Isabel i la Judit, que havien d'agafar la seva successió de trens fins a Tokyo. Queda clar que han de tornar a venir aviat perquè ens queda molt per veure :)
La Laura i jo vam passar per la Ritsumeikan perquè jo fes la matrícula del curs i després vam fer la gran descoberta de les "croquettes", menjar bueno i barato del supermercat. Però no ens vam entretenir gaire per dinar, perquè la intenció era tornar al Family Center al costat de la KUFS, on la Laura pensava que s'havia deixat la seva càmera. Els estereotips se'ns estan caient un darrere l'altre: els japonesos incompleixen les normes de circulació amb la bici, se salten semàfors en vermell quan van en cotxe, i roben càmeres oblidades en un bany enlloc de portar-les a objectes perduts... u.u
Em sap molt de greu per la Laura. Ja havia tingut un mal dia perquè l'han posat en un grup inexplicablement baix de japonès... Esperem que les coses s'arreglin aviat >_<
Al vespre en Toshi, la Maud, la Daisy, la Yurie i jo vam sortir a veure el festival del temple d'aquí el barri, el Seimei-jinja. El Toshi ens va aconseguir farolets com els que tenien els nens :3 Va estar molt bé. Després vam anar amb les bicis a un lloc d'Imadegawa-dori a menjar ramen.
Ahir em vaig llevar tard, però encara a temps d'acceptar l'oferta d'un company de la uni, l'Artur (txec) d'anar a veure moar temples.
Vam anar al Ryoanji, amb els seus jardins preciosos. Tan de bo hi haguessin menys turistes.
Vam tenir temps també de veure el Ninna-ji, que jo pensava que era un altre temple però no, era el de la pagoda i els terrenys enormes. Malgrat que anàvem justos de temps, va resultar que vam agafar una bona hora, perquè vam poder veure els monjos realitzant les seves pregàries del vespre.
També vam tenir la sort de trobar-nos amb això pujant per un caminet que sortia de la carretera. No només hi havia un tori semi-abandonat al mig d'un bosc, sinó que vam trobar un cementiri amb tombes a banda i banda de caminets de muntanya. No ens ho esperàvem, però va ser una bona visita...
Avui he anat a la revisió mèdica de la uni, l'últim tràmit així presencial important abans de l'inici de les classes... Fa una setmana ens van fer una explicació detallada de com fer servir això:
Ma mare no es creia que havíem de pixar aquí dintre fins que li vaig ensenyar les instruccions xD En fi, no sé què ha estat més incòmode, si això o la prova dels raigs X, amb un munt de noies esforçant-se per treure's els sostenidors per sota la samarreta en una carpa davant la facu de medicina. Però ara ja està, i pel que sembla estic sana :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada