Turisme!!

Per fi us puc ensenyar fotos maques de Kyoto :3 Adverteixo que n'he posat moltes.

No tinc massa a explicar de divendres i dissabte. Divendres bàsicament vaig dormir fins les 4 de la tarda, no sabeu com de bé em va sentar... tot i que sona contradictori si dic que vaig acabar visitant el metge aquella mateixa tarda perquè em trobava malament. El problema és que no podia comprar medicines sense recepta :/ Al final no va ser res, i tampoc em va costar molt d'esforç anar-hi, ja que apart de que l'""hospital"" (és com una petita clínica, però en diuen 病院 igual) està aquí al costat, les que em van atendre van ser molt amables.

Dissabte volíem visitar el Kinkakuji per la tarda, quan la Laura tornés de fer la segona part l'examen de nivell de la KUFS. Havia d'arribar a les 13, i a les 14:30 jo ja pensava que m'havia fet el salt amb algú per dinar, i estava resignada, dient adéu al Pavelló Daurat un dia més. Amb això que va aparèixer ella, anunciant amb un somriure que portava dues hores en bici amunt i avall perquè s'havia perdut.

Perquè us feu una idea de la seva tendència a perdre's, la Laura diu que està destinada al Zoro d'entre tots els personatges de One Piece perquè opina que algun dia s'acabaran trobant en algun lloc remot després d'una de les seves desorientacions.

En la seva defensa he de dir que, si bé Barcelona és una ciutat per a dummies, amb el seu Eixample i els noms dels carrers ben senyalitzats, Kyoto és nivel experto. No és que no sigui una quadrícula, que l'és, però els noms dels carrers no es veuen per enlloc. I si els veus tampoc els sabràs llegir =D Només és possible visualitzar en els encreuaments els noms de les avingudes grans. I moltes vegades no queda clar quin nom correspon a què. 

Dono gràcies als kamis per la meva orientació, que m'està sent molt útil aquests dies. I l'estic exercitant força... Però vaja, en cas de dubte sempre queda preguntar. Hi ha japonesos molt amables al món.

Total, després d'aquesta digressió, com anava dient el dissabte no hi va haver Kinkakuji. Vam sortir a donar una volta i comprar quatre cosetes a la botiga de 100 iens i al súper. Sobre això, haurem de fer alguna cosa, perquè els diners que ens estem deixant en comprar menjar per cuinar-lo a casa són algu espectacular. Sortiria molt millor alimentar-se a base de restaurants de soba i udon, i de coses de combini. Ens han comentat que hi ha un supermercat més barat avinguda Horikawa amunt. Hem de mirar-ho encara.

Arribo doncs al dia interessant: diumenge!

No és que sortíssim a primera hora del matí precisament, però va estar bé. Vam veure el riu Kamo (jo per primera vegada, la Laura l'havia vist quan s'havia perdut xD) i un munt de gent de picnic a la riba ;) La veritat és que és un lloc molt maco que s'ha de veure amb calma.

Així doncs, vam acabar arribant al Ginkakuji, el pavelló de plata. No és que hagi tingut mai plata, però en el seu moment el pla era recobrir-lo amb aquest metall. Tal com està, és un temple zen molt bonic. Llàstima de la quantitat de gent...

Les ones, el mont Fuji i el pavelló de plata

Hem decidit que llocs com aquest els haurem de visitar un cop per estació. I és que d'aquí un parell de mesos tots aquests arbres seran vermells. Després, si neva a l'hivern, això també és preciós. I encara quedaran les sakures...

El Ginkakuji i Kyoto de fons

En sortir del temple vam anar a dinar a un lloc molt molt recomanable, Omen. Està molt aprop del Ginkakuji i tenen opció vegetariana (hallelujah). A part que el lloc és molt maco, i pel que sembla molt famós també, el menjar estava deliciós. 

No són uns udon qualsevols, i no són del tot barats. Però què coi, estaven boníssims. Hi posen verdures de temporada, de forma que el plat va canviant amb les estacions, i de veritat que s'agraeix moltíssim menjar tenint la seguretat que no hi ha cap animal allà dintre.

Després d'això, vam enfilar el Passeig de la Filosofia (un camí que segueix un canal vorejat per cirerers). Encara vam tenir temps de visitar el temple Honen-in abans que tanquessin a les 16:30. Per mi aquest és el temple de la molsa i les arrels. Ja en vaig fer fotos l'altra vegada, però aquest cop més.

També tenim moltes fotos del corb

M'encanten les fulles d'auró japonès, de veritat

 Vam sortir d'allà quan van tancar la gran porta d'entrada del temple, i vam donar un cop d'ull al voltant, trobant aquest cementiri tan maco.

Després vam visitar un santuari sintoista, Ôtoyo-jinja. Me'n recordava força bé de l'altre viatge :)

A part que se'ns havia fet ja una mica tard per visitar temples, la Laura tenia un problema tècnic. Un forat als pantalons que havia començat sent poca cosa havia adquirit un tamany preocupant, de forma que no era una bona idea seguir amb la bici molta estona.

La vaig convèncer per anar al centre a la recerca i captura d'un bloc de dibuix per a mi (no va ser molt difícil). Vam baixar una estona per Kawaramachi-dôri, descobrint una botiga d'animals amb molts bitxos adorables:

Després vam anar a l'arcade de l'altre dia, i vam passar molt de temps en una botiga de manga, com no. En quant al bloc, vam trobar blocs de fulls massa fins i blocs de fulls massa gruixuts. I al Muji, res. Flipo amb el tema del Muji, de veritat.

Hem de dir que això ens va agafar per sorpresa. L'anuncien com a cosa xaxi per aprendre japonès xD

I no molt més a dir. En arribar a casa em vaig posar a estudiar com una desesperada perquè avui tenia la prova de nivell. 

He anat amb temps a la uni, no m'he perdut, i he començat a conèixer gent, encara que molt per sobre. Diguem que un test amb ordinadors no és com la millor ocasió per conèixer gent, eh, Ritsumeikan? Podrien haver començat amb alguna altra cosa... però en fi. 

Pel que he vist, està ple d'americans. Però tampoc puc dir massa, perquè resulta que el test l'hem fet tots els de l'Study in Kyoto Program, no només els de l'Intensive Japanese Track, també els del Business Track i Open Study in English Track. Així que no sé quins seran realment els meus companys. 

El test ha sigut una mica horrible, tipus noken, però amb el temps molt, molt limitat. Un estrès. Però m'ha sortit el que imaginava que sortiria: per sobre de la mitjana del nivell Intermedi, a les portes d'entrar al Upper Intermediate but not quite. A vere què tal em va demà. 

El que en diuen un punt de referència, camí de la Ritsu