Una setmana

Avui ja fa una setmana que vam arribar aquí, què fort. I encara no hem fet turisme xD Què diferent es veuen les coses quan tens onze mesos per davant. Fa por, també. 

Però el que tinc d'interessant a explicar avui és el nostre day-trip d'ahir a Ôsaka. Fins al gorro de la pluja - mmm, sobre això: resulta que era un tifó. Sip, ni ens en vam enterar fins ahir. És que només hem vist pluja, molta pluja, res de vent - vam decidir anar de compres al Denden Town de la ciutat veïna. I, per rabieta que li tingui jo a Ôsaka, he de reconèixer que el Denden Town hauria de ser un must per tot friki que vagi al Japó. Alguns preus estan rebentadíssims, i bàsicament, en tot un dia no ens ho vam acabar. És Akihabara versió osakense. A més, pel que sembla està a prop del castell d'Ôsaka i Dôtonbori, les dues coses més turístiques de la ciutat. 

La Laura feliç amb tot un dia de botigues per davant.

So, vam agafar un tren Hankyu des de l'estació de Karasuma, que ens va deixar a l'estació d'Umeda a la part nord d'Ôsaka. Allà vam aconseguir finalment comprar les Icoca, la targeta de prepagament, i vam agafar el metro fins a l'estació de Namba, al sud de la ciutat. Està tot ple d'anuncis d'Ikea, per cert, ja que a les afores resulta que n'hi ha un.

El Denden Town està al costat de Namba. Consisteix bàsicament en botigues d'informàtica i electrodomèstics alternades amb botigues de CDs, DVDs, manga i merchandising. Hi havia llocs de menjar de soba normals, també llocs tan bizarros com un "rice hot dog" (on el pà és arròs), i combinis, per suposadíssim.

I màquines d'aquestes per tot arreu, més del normal. La Laura estava fascinada, sobretot quan va trobar-ne una de Yû Yû Hakusho. Cal dir que algunes de les màquines eren de coses una mica preocupants.

Nosaltres vam voltar per moltes botigues diferents. No vam trobar la PSVita de segona mà barata que buscava la Laura, però vam veure moltes coses i ens ho vam passar bé en general. En sé d'alguns que s'haurien tornat una mica bojos allà.

One Piece ocupant ben bé una prestatgeria sencera. En una altra banda, JoJo no es quedava enrere.

No es veu bé, però tot això és de Monster Hunter.

 Ens va donar la bogeria de les figures. Especialment quan vaig veure la figura del Law de l'altre dia, aquella que em volien vendre per 5.000 iens, a 2.000. Sense capsa, però, i al moment no em vaig adonar de les picades a les mans i el nas. I després em vaig horroritzar pel que havia fet perquè vaig trobar la mateixa figura, amb capsa, nova, a 1.800 i després a 1.600. Vaig seguir en estat de xoc un bon rato, dubtant sobre si comprar la segona figura i revendre la primera, provablement guanyant força diners i tot. Però al final vaig acceptar el meu Law amb el nas picadet; el que em sap greu és no tenir la capsa, perquè aquesta figura està molt ben feta.
Hi havia moltes figures molt xules, i també cares, no tot eren gangues com les que hi havia amb les del Law (Ace fora de les meves possibilitats ara per ara u.u ). I a mi, que no sóc de figures, m'hauria agradat comprar-ne moltes d'elles. Menys aquesta, aquesta no, em trencaria el cor a diari :(

La crueltat feta figura...

Com en tota bona visita a Ôsaka, vam acabar a Dôtonboribashi, donant un volt per les arcades de botigues. Plenes de gom a gom. Però estàvem esgotades ja, i vam fer mitja volta cap a Namba. Abans d'entrar a l'estació, vam fer una última parada en un Muji, i he de dir que em té al·lucinada com no trobo el que busco en aquestes botigues. La botiga de l'Illa Diagonal de Barcelona cobreix millor les meves necessitats que les de Japó, ara per ara.

Malgrat que estàvem fetes pols vam tenir ànims de fer-nos curri per sopar, i vam menjar veient Ouran Highschool Host Club, perquè la Laura va decidir que no podia ser que no hagués vist aquesta sèrie. La veritat és que no discrepo xD

Mentre cuinàvem, i fins les tres del matí al menys, la Kiki i en Kenta van estar parlant a la sala. Amb ell no hem parlat gens, però pel que fa a ella tenim la sensació que no parla amb nosaltres perquè no sabem prou japonès. I per tant no pot practicar amb naltros. No sé, realment l'ambient de la casa no és el que esperàvem. A veure si millora amb el temps.

Aquest matí he acompanyat la Laura a la KUFS, a la Orientation. Però he marxat en seguida: la cosa es feia en una aula per a alumnes de la KUFS, i la Laura no tenia el passaport i pensàvem que feia falta. De forma que he tornat a caseta i li he enviat el número.

Un tros del campus de la KUFS

 I no sé, volia estudiar japo, però no aconseguia concentrar-me, tot i tenir un Law mirant-me amb desaprovació. He acabat llegint articles haters de vegetarians contra l'actitud de posar carn i/o peix a tot dels japonesos, i després un en contra de Japó en general, i m'he pansit una miqueta. Després he anat a donar un volt i a comprar un bloc de dibuix i coses per l'habitació, que a poc a poc va sent més meva. El bloc no, no n'he trobat cap que m'agradés.

Que s'aprecïi la BSO de Final Fantasy IX que vaig comprar ahir :3

Quan he tornat la Laura ja havia arribat, i estava molt contenta amb com li havia anat el dia malgrat l'estrès del matí :) I, no sé, hem anat a comprar, hem tornat, i ara fa res hem sortit de nou perquè sentíem timbals i flautes al carrer, però no n'hem trobat l'origen. Hem arribat fins el temple d'aquí el barri, de totes formes, fins que una dona s'ha quedat mirant-nos malament des d'una bici (vés a saber quin era el problema, ser gaijins amb càmera?) i hem marxat.

I això, demà dormiré per fi, ja que no he de fer res. Amb una mica de sort, dissabte a la tarda i diumenge podrem fer turisme. Dilluns tinc l'examen de nivell. Comença a fer por.