Ame no hi

El clima s'ha pres seriosament això de que el setembre és l'època de les pluges. Des del dissabte que plou cada dia, i avui està sent ja un diluvi ininterromput, que ens ha xafat un cop més els plans de fer turisme. És a dir que la Laura encara no ha vist res del Kyoto de les postals.

No és que la pluja no sigui maca, i els carrers d'aquí al voltant tenen molt d'encant d'aquesta forma, també, però són aquests els dies en que més temps tenim per visitar la ciutat abans de començar la uni, i és una llàstima no poder fer-ho.

Sigui com sigui, ahir vam aprofitar bé el dia. La Laura havia de conèixer la seva ashisutanto de la KUFS a les deu del matí, de forma que ens vam llevar d'hora i vam pedalejar de baixada amb la Maud (la francesa) direcció sud-oest.

A la 5a planta de l'edifici 9 ens esperava la Nana, que es va presentar amb un "amic" (-> dubtes sobre què significa això exactament). Li direm M, perquè per desgràcia no se'ns va quedar el seu nom... això ens passa més sovint del que seria maco admetre ^^' 

Els dos ens van ensenyar la uni i després ens van ajudar a trobar caixers d'on poder treure diners. S'ha de dir que Japó és l'infern de les targetes de dèbit. No només no ens agafen la targeta d'EVO a la majoria de llocs, sinó que resulta que tampoc podem treure diners a tot arreu, només als 7eleven i alguns llocs més. 

Després d'això vam deixar-li una nota a la bici a la francesa, que havia desaparegut amb la seva ashisutanto, i vam pedalejar cap amunt. La Nana i l'M venien en metro, perquè havien d'assegurar-se que la Laura tenia un lloc per viure i acompanyar-la a l'Oficina del Districte. I a mi, de pas. L'M va acabar convertint-se en el meu ashisutanto :)

De debó, sort que m'he pogut acoplar amb ells. Estic una mica mosca amb la Ritsumeikan al respecte, que m'ha deixat completament tirada pel que fa a aquesta mena de tràmits. Si no fos per la Laura i aquests dos, hauria d'haver anat jo sola a registrar-me, i la barrera lingüística no es poca cosa. Estic segura que hauria acabat sortint-me'n, però de totes formes em va donar tranquil·litat anar acompanyada.

Ara ja tenim la targeta de residència en regla (si no en tres mesos ens fotien fora) i estem inscrites a la National Health. Ens vam acomiadar dels estudiants (no vam pensar en fer-nos una foto :( ...) i vam anar a dinar udon a un lloc a prop de casa. Amb un dashi que olorava salvatgement a peix...

Després d'una migdiada i recuperar forces amb pastes de la boulangerie de davant de casa, vam agafar les bicis i vam anar a conèixer la Ritsumeikan. Direcció nord-oest, cap al Kinkakuji.

Està clar que d'aquí unes setmanes tindré unes cames com pernils. Com puja allò.

De totes formes, vam fer molta més pujada del que calia, arribant fins al temple. Ja era fosc quan vam aconseguir trobar la Ritsumeikan, però de totes formes, així de nit la uni també té molt d'encant. Tres anys després, vaig fer la fotografia des del mateix punt, quan no tenia ni idea que tindria l'oportunitat d'estudiar aquí.

Vam passejar-nos tot just una mica i vam tornar a casa. Això sí, la ruta de tornada és un plaer, no has ni de pedalejar durant un bon tros. 

Si l'altre dia havíem cuinat curri, ahir ens vam fer una bona truita de patates i pa amb tomàquet. No és el mateix perquè la matèria prima no és la mateixa, però què hi farem. Per algun motiu que no entenem, l'oli que vam comprar per cuinar fa olor a peix quan està calent, i tot i que després no deixa gust ens estem plantejant comprar oli d'oliva i fer servir un pot per reutilitzar-lo una mica i no arruinar-nos.

El que va estar guai és que vam entaular conversa amb el noi nou, en Hoshi (?) i la Kiki. Vam estar parlant una bona estona de temes diversos, i tant la Laura com jo lamentem que ell només es quedi un mes, perquè és molt amable i sense ell la Kiki no parla xD

I d'avui no hi ha massa a dir. Pluja, sortir a comprar, pluja... La Laura ha fet migdiada, jo he dinat i després he sortit a donar un volt amb el paraigües. A la recerca d'algun lloc on pugui comprar coses vegetarianes que no siguin tofu, que encara no he trobat. Però sí que he trobat una cosa que possiblement caigui un dia d'aquests:

I res, depenent del dia que faci demà, ens quedarem a fer turisme per aquí o anirem a Ôsaka al Dendentown.
Així rellegint l'entrada sona molt nostàlgica i tal, i és que el dia és una mica així, però la veritat és que estic bé i m'estic començant a fer a la idea de les coses. Progressivament, cada cop sembla més normal anomenar "casa" al Jurack 3 :)