空港 Aeroport

Ja estic asseguda a la porta D de la T1 de l'aeroport del Prat, el mateix lloc des d'on vam sortir cap a Buenos Aires. La terminal està tranquiŀla, el sol comença a pondre's, a prop meu hi ha un paquet amb una funda d'on surt la piuladissa d'un ocell i l'home que viatja amb ell se'l mira amoïnat.



Vaig tardar força en comprar el bitllet de British Airways, però dintre del que cap no em va sortir malament de preu. Això sí, m'espera una escala d'unes 10 hores a l'aeroport de Heathrow, a Londres. I després, cap a Haneda, Tokyo. El web Japan Guide ha sigut molt útil a l'hora de planejar el camí des de l'aeroport fins al poblet de Hyougo on he de ser el dilluns 19. Esperem que a la pràctica tot vagi bé.

No ha sigut fins fa unes poques hores que m'he adonat que realment marxo. Que marxo a Japó. Sola. Un mes. Pot ser molt guai, o molt frustrant; la cosa és treballar per a què sigui això primer. En resum, que ara és quan em vénen els nervis i les inseguretat. Ara, de cop i volta al meu cap les flors de cirerer perden protagonisme en favor de coses terrorífiques com ara Kanji, línies de metro teranyinoses i frases en forma diccionari en condicional.

En fi, ja vorem.

PS: si hi ha foto en aquest post i en els que vindran, és gràcies a l'Ivan (rodolí).