初日 Primer dia

El futon és còmode. De moment faig aquesta afirmació tenint en compte que qualsevol cosa on caure morta m'hauria estat bé.

Ja no tinc jet lag, l'he patit només durant el viatge. Això sí, fa un fred que pela. M'he aixecat amb energia i després d'un esmorzar estil occidental hem anat en cotxe a serrar bambú en una casa de per aquí. Ens han donat cafè... i alfajores de xocolata! El treball de tot el dia ha girat entorn del bambú.



Hem collit flors silvestres que hem menjat amb tempura, ha vingut una comadrona a dinar, les alemanyes i en Key han anat a passejar les cabres (una de les quals és geperuda), hem visitat un petit temple sintoïsta enmig del bosc...

Però vull parlar de la gent.

En Gen (que no Ken) va crèixer a Sasayama. Almenys la seva mare és japonesa (es diu Midori), Però podriampassar per un atractiu occidental morè. Ha passat molt de temps viatjant pels EEUU i Europa! I fa uns anys tenia elmprojecte de que els WWOOFers no servissin una sola família, sinò la comunitat de Sasayama. Va llogar una masia perquè hi visquessin, i en dos anys hi van passar més de 200 WWOOFers. Però aquest no és el plan de vida que volen els WWOOFers, i va fracassar. Ara accepta només uns 6 WWOOFers, que l'ajuden en tres camps. Responent una pregunta d'en Key, diu que té tres camps perquè els WWOOFers l'ajuden, que si no en tindria menys però que perdria la motivació de compartir el que produeix.

L'Anna, la seva dona, és de North Carolina, EEUU. Està aprenent japonès d'oïda, però no el sap llegir gaire i "no té la intenció de passar-se la seva vida estudiant kanji". Està embarassada per segona vegada, però no li fa gens de gràcia que la seva prole sigui educada a Japó.

La Mio és un cul inquiet. És molt かわあい。En Gen-san insisteix que cadascú li parli en la seva llengua. Jo li he ensenyat algunes paraules en català, però cada vegada que intento dir alguna cosa en japonès se'n riu de mi descaradament.

En Masa és un tio molt callat, que imposa respecte i cuina bastant bé. I això és tot el que puc dir, gairebé que ni tan sols s'ha assegut amb nosaltres durant els àpats.

En Tony porta tres setmanes aquí, i no és un WWOOFer, si no una ànima lliure anglesa-escocesa que feia autoestop per Japó i algúnli va parlar d'en Gen-san. I aquí està ell. Treballa sis mesos a l'any a Noruega, està en contra de la Unió Europea, a favor de viure al dia, enamorat de Japó, i creia que el català era un dialecte del castellà, de forma qeu l'he hagut de posar en antecedents (entre altres coses, li he explicat que Anglaterra ens va deixar penjats a la Guerra de Successió a canvi de Gibraltar).

En Key no és japonès com creia jo, és tailandès. Se'l veu bona persona i és molt atent amb la Mio. Peca una mica de suficiència, segons com, i té un gran defecte: li cau bé el Cristiano Ronaldo. Res més a objectar.

L'Annie i la Ines tenen 18 anys i vénen del sud d'Alemanya. La Ines es aficionada a l'anime i en acabar l'escola (quan acaben l'escola els alemanys?!) va "arrossegar" l'Annie a WWOOFejar per Japó tres mesos. Acaben de començar i només tenen aquest host emparaulat. Jo els he parlat de Taunnusstein, de messer i kartoffen. Was augh immer.

En resum, si ens ajuntem tots acabem de rentar els plats en 3 minuts. I en Tony cantant.