Recordeu que vaig dir que vam passar molt de fred la nit del diumenge? Doncs ahir al matí, quan ens vam llevar, estava nevant. No va nevar gaire, però durant tot el matí el cel va estar ple de núvols blancs. 

Jo creia que els japonesos no corrien a la carretera, però crec que això no és aplicable a Sasayama. En Masa al volant fa una mica de por. Com l'Anna, té el costum d'agafar el volant amb una sola mà. Bé, el cas és que ens va portar sans i estalvis fins al cobert on guarden muntanyes de llenya. Vam estar per allà ordenant i tallant troncs. Aquesta fusta sembla acer. Estava jo barallant-me amb el meu primer tronc, un tió grandet, quan va apropar-se un home gran i va agafar-me el martell i la cunya, rient-se de mi i amb ganes de demostrar la seva masculinitat. El pobre home va perdre la seva dignitat. Després d'una estoneta d'esbufecs es va rendir i va marxar. Al final vaig aconseguir partir el tió, i em vaig sentir realitzada.

Al darrere del cobert hi tenen uns troncs on hi creixen shiitake. Grossos i deliciosos. 

Això em porta a parlar del menjar. És un tema extens. Pel matí, mengem estil occidental. Això podria ser decepcionant si no fos perquè resulta que és en Masa-san qui fa el pa. I el muesli. I la mermelada és casolana. L'Anna em va dir l'altre dia que no s'imaginava una vida en un pis, comprant verdures al supermercat. Són bastant autosuficients, i tot el que conreen es per consum propi. 

De moment no m'he hagut d'enfrontar al peix cara a cara, només en forma de dashi un parell de cops. Pel que fa a la carn de cèrvol, ho sento Débora, però està molt bona. Portem un parell de dies menjant especialment bé. Ah, trobaré a faltar el menjar japonès quan torni.

Encara que l'esmorzar sigui occidental, el dinar i el sopar són japonesos i amb palets. He descobert que no els agafava bé, i en intentar fer-ho bé m'he n'he oblidat de l'altra forma i ara se'm cau el menjar...



És freqüent que vingui gent a menjar. Ahir va venir un home que no sé qui era, i aquest matí la Midori-san m'ha tingut fregant (sí, estil Chihiro) i escombrant tota la casa perquè a l'hora de dinar s'ha presentat un regiment de dones amb nens petits. M'ha tocat ajudar a vigilar-los també... Per sort eren tranquilets i les mares estaven també amb mi. N'hi ha hagut un que he hagut de perseguir bastant perquè tenia un gran interès en les gallines. Al final m'ho he acabat passant bé.





[Sí, les prestatgeries de la foto estan plenes de manga. I tenen el llibre de The Howl's Moving Castle!]

Escombrant he descobert dues habitacions més d'aquesta casa. Hi ha com una segona cuina on la Midori-san té les coses de la cerimònia del te, i una sala contigua, on fa la cerimònia en si (m'hi van explicar l'Annie i la Ines). També he descobert una sala dels mals endreços.



Més coses: ahir vam anar a donar un tomb en bici (feia molt de temps que no n'agafava una...!) per la zona. Vam poder veure els camps d'arròs amb la posta de sol. Tinc les fotos a la Canon.

En Gen-san té una escola d'anglès. La setmana passada estava de festa, però ara que ha tornat a la feina, la veritat és que s'hi passa molt de temps. En aquest aspecte, crec que vaig arribar en un bon moment, perquè si no no li hauria vist gaire el pèl.

En Key ha marxat aquest matí. Passarà uns dies a Kyoto i a Osaka abans de tornar a Tailàndia.

Els troncs que ens ha tocat partir aquesta tarda són durs com una pedra.

S'acosta el moment de canviar de host (dissabte) i tinc alguns nervis. Ja estic mirant com arribar-hi. En Gen va trobar la casa per Google Street View. No és veu una mansió, però no sembla pas més cutre que aquesta. Em pregunto com m'anirà allà, i em fa certa cosa marxar d'aquí: hi estic bé i ja conec a tothom i com funcionen les coses. Al mateix temps, per això, tampoc em quedaria aquí el mes sencer. Tinc ganes de veure i fer coses diferents - i aquí ens fan treballar de 8 a 12 i de 2 a 5, sovint més xD.