週末 Cap de setmana

Ahir a l'hora d'esmorzar estava tothom amunt i avall amb preparatius, i de cop estàvem soles a la casa. Els Nishimura havien anat al dentista i no sabíem si tornarien abans de dinar, i els altres tres estàven a casa d'un veí tallant llenya. Total, que per arribar al bus vam decidir fer autoestop. Va ser una mica frustrant i humit. En un moment la pluja ens va deixar empapades, i vam refugiar-nos al porxo d'un colmado. Vaig preguntar a un parell de dones que anaven en cotxe si Sasayamaguchi estava lluny, i es van apiadar de nosaltres. 

Entre bus i tren, arribar a Osaka és caret, uns 1400 iens. El viatge és la transició del camp a la ciutat. Resulta curiós... Tot està ple de publicitat, de gent amunt i avall, tot és molt retro. Molt diferent. 

Ens hem gastat més money per arribar a Momotari, l'estació des d'on s'arriba a l'hostal, la IM Guesthouse. Un barri humil i amb el seu encant, i un allotjament senzill amb uns propietaris amablíssims. 



Per estalviar-nos okane vam agafar el one-day subway pass (encara que ens toqués caminar més) i vam anar amunt i avall seguint les recomanacions d'en Masa-san. Al castell vam poder veure cirerers florits, a Shinsekai les sales de pachinko, i a Namba l'home de neó de Glico. 



Realment aquesta última part va ser una mica frustrant. Em pregunto on anaven aquell munt de japoneses maquillades per sortir, perquè tot el que vèiem nosaltres eren restaurants i girl bars. Vam entrar en un "irish" pub, vam marxar, vam estar a punt d'entrar en un karaoke, però estava buit. Portàvem molta estona caminant i ja no quedava molt per l'últim metro, de forma que vam comprar pastes en un supermercat i vam enfilar cap a l'hostal on ens esperaven matalassos amb calefactor elèctric (yeah!).

Caminant per aquests llocs la veritat és que penso molt en el viatge de l'octubre i en tinc moltes ganes. Sé que ens ho passarem molt bé :) Tant de bo poguèssim empalmar viatges...

Aquest matí la dona de l'hostal s'ha volgut fer una foto amb nosaltres perquè "beautiful desu". Ens n'hem anat amb un somriure cap a l'estació, on hem despatxat un esmorzar tradicional i després ens hem gastat 1620 iens en el bitllet cap a Himeji. 

El castell està en reformes, amb un cub de lona gegant que cobreix l'edifici principal. Hi han posat un ascensor (que costa 200 iens o_o ) perquè els visitants puguin veure com van les obres al sostre i l'últim pis. Una timada, només es pot veure a través d'un vidre, i d'una sola banda. Això sí, les vistes sobre la ciutat estan molt bé i la resta del recinte també, tot i que molt restaurat i una mica buit.



Conclusió, s'hi ha de tornar després del 2015 per veure el castell per dins.

Trobar un lloc per dinar bé de preu ha resultat ser molt difícil i hem acabat en un cutri-lloc de l'estació menjant udon instantanis. Per satisfer-nos hem comprat més pastes (meronpaaan!). Hem descobert un Muji a l'estació i jo hi he volgut entrar. Resulta que la meitat de la botiga és menjar!

Se'ns estava fent tard i hem decidit marxar. Al tren una japonesa que venia d'un casament ens ha donat conversa una estoneta. El viatge ha sigut llarg, i per sort en Gen-san ens ha vingut a buscar a l'estació. Quin fred que hem passat fins que no ha arribat, dios. 

He conegut la Midori-san, la mare d'en Gen, que resulta que s'ha passat la setmana en un lloc on meditava 6 hores al dia. Hem sopat i ara estic al costat de la llar de foc amb en Gen i l'Anna, que s'han tret un projector de la màniga i estan mirant una peŀli (anglès subtitulat al japonès, sembla una forma interessant d'aprendre).

Realment no tinc temps de res, he decidit no fer la UP de Narrativa i encara haig de fer la PAC d'Animació. Per això no contesto gaires mails ni em connecto a l'skype de moment... Això no vol dir que no em faci iŀlusió saber de vosaltres. A veure si aconsegueixo trobar l'equilibri (o el ki, com diria en Tony).