春日江 Kasugae

Kasugae és el nom del lloc on està la casa. És com un barri en plan Totoro total (encara que amb més telèfons).  Cotxes japonesos - que no tenen la mateixa pinta que els nostres: tenen les cares aixafades - van amunt i avall per carrers súper estrets ona continuació de l'asfalt hi ha un petit precipici cap al camp.



Ahir vam fer una petita excursió per la muntanya després de dinar, amb en Tony, en Key i l'Annie. Vam pujar per una roca des d'on es veia una gran plana, on està Sasayama, i les muntanyes que la rodegen.

Hi ha diferents camps - no gaires són d'arròs - intercalats amb zones de bosc i cases, d'una varietat d'estils i materials que en algun cas arriba a ser còmica (com una casa de teulada tradicional amb parets d'alumini platejat). 

Aquesta casa sembla construïda pels que hi viuen. Les parets estan fetes d'un conglomerat de palla, i el sostre éstà recobert de palla i una espècie de molsa. Les bigues són de fusta massissa i fosca. Les sortides principals estan orientades cap al sud, però de totes maneres la casa és molt freda, suposo que és perquè no està ben aïllada. 

El plànol de la casa és un malson de portes corredisses. De cop i volta et pot sortir algú de la paret. L'habitació del vàter té dues portes i travessar-la és la forma més ràpida de creuar la casa. El dormitori que comparteixo amb les alemanyes és la part més íntima, però, perquè és l'altell. El bany està al costat de la cuina, i és un gran invent. El dia que vaig arribar gairebé m'entrebanco, perquè resulta que el fons de la banyera és més profund que el del terra. L'aigua està a 42-44 graus. És la glòria.

Un altre gran invent és el que estic disfrutant en aquest moment: el kotatsu. L'estufa + manta sota la taula. Olé. Aquesta habitació és també la més càlida perquè hi ha la llar de foc, una petita estufa. La Nena, la gossa, que és molt vella, es passa hores aquí.

La casa està plena de coses i sabatilles, i el jardí no es queda curt. Hi ha gallines passejant-se, el gall del galliner, el galliner, un parell de coberts, l'estable de les cabres, un petit hibernacle, i una edificació que estan fent on es traslladaran en Gen-san, l'Anna i la Mio.



Ahir vaig passar una bona estona al pati perquè vam tallar fusta amb l'Annie. Pel matí havíem anat a talar troncs al bosc (en Gen-san portava la serra mecànica, en Tony, l'Ines i jo la fèiem rodolar i  l'Annie la duia amb el carretó fins la furgo) i per la tarda va tocar partir-los. L'Annie feia les meitats amb falca i martell i jo les vaig aprendre a partir amb la destral. Agotador, però satisfactori.



La feina d'aquest matí no ha sigut tan satisfactòria. He ajudat en Tony a pintar fustes de color rosa pàŀlid (em sembla que ja sé de quin color imaginar-me la capa de Lord Bolton) per fer una valla. He acabat amb complex de lenta i maldestra (m'he tacat tota, en canvi, les alemanyes, impecables).

La tarda ha compensat. Hem anat a plantar patates, senyors. M'he sentit bona irlandesa.



L'Anna ha aprofitat per recollir verdures. Netejar-les de tornada a casa no ha sigut gaire maco... N'hi havia quantitat. Avui ha sigut un dia molt llarg.

He esbrinat més coses de la història de l'Anna i en Gen-san. Resulta que ella va venir al Japó fa un parell d'anys com a professora de l'escola d'anglès que porta ell. En un any estava embarassada i casada, paraules textuals. També he conegut el germà petit d'en Gen-san, en Rai-san, que tot i que aparenta poc més que jo, té 28 anys, està casat i té una filla d'uns mesos. 

Ah, per acabar, més històries: pels que m'han dit que era valenta i/o boja per atrevir-me a fer aquest viatge, resulta que les alemanyes, aquí al meu costat, que semblen noies innocents escrivint el seu diari, pretenen no només passar tres mesos WWOOFejant per Japó, sinó que després se'n van a Nova Zelanda. Nou mesos. Sense res planejat. La cirereta del pastís és que el pare de l'Annie no sap que és al Japó, es pensa que ja està a Nova Zelanda. Resulta que l'home no volia que la seva filla s'irradiés per culpa de Fukushima.