Ahir va venir una noia que es diu Saya i diu que té 16 anys (n'aparenta 12). Pel que he entès, és una alumna de la Midori-san, que vol practicar l'anglès amb nosaltres... Però no parla! Només la Midori, fent-nos practicar la veu passiva en japonès i anglès va aconseguir que acabés una frase. Aquesta nit no s'ha quedat, però avui ha tornat. Com ha sigut un dia radiant i bastant càlid (en Masa fins i tot s'ha tret la samarreta) hem dinat al camp on hem treballat tooot el dia treient males herbes d'alls i cebes. Se'ns ha afegit en Hire-san, un amic d'en Rai-san, que és dissenyador i estava fent fotos per allà. Ha vingut a menjar bastants cops i a mi em té aŀlucinada, perquè s'ha quedat tota la tarda treballant al camp amb en Masa. Suposo que és la seva manera de donar les gràcies, i també que li deu agradar.

Em sap greu dir-ho així, però la Saya és una mica desastre. Avui s'ha deixat les claus de la cadena de la seva bici, o alguna cosa semblant. Conseqüència: en Masa m'ha desposseït de la bicicleta que he fet servir per arribar al camp per poder-la portar de paquet, i m'ha deixat amb la seva bici alta. Ai, quin patir. Ja estic fent llistes de coses que haig de fer i/o canviar quan torni (que molt probablement no faré/canviaré, però la intenció hi és), i una és anar més en bici. Perdó, vull dir anar en bici. De tant en tant.

En arribar hem tingut una bona visió del final de l'esquena d'en Tony amb la seva roba interior fosforescent. No la vèiem des d'ahir al vespre, perquè va anar a conèixer la Helen, una professora de l'escola d'en Gen-san (resulta que en Tony pretèn quedar-se a viure al Japó amb una feina de profe d'anglès) i bé, vaja, cap allà les deu (hora que plega en Gen) li va dir que no feia falta que el tornés a casa. Que se n'anava a hanging out amb la Helen, a casa d'ella. Que tornaria a les 7:30 del matí (no ha tornat fins a la tarda).
La Midori-san opina que això és massa ràpid.

Total, que en Tony ha tornat i no ha donat explicacions de cap mena, però m'ha fet entrega d'una palestina autèntica, que va comprar a  Diu que és perquè sóc una revolucionària :) ja veieu... La palestina fa la mateixa olor que el Yoga Ashram de Caldes.

Se m'acaba el temps en aquest host, però la Midori i en Masa s'estan esforçant perquè el pugui aprofitar. En Gen i l'Anna a vegades peoden ser molt freds, però ells ho compensen. Ahir la Midori-san (que la Saya anomena Midori-sensei) ens va fer una cerimònia del te informal, i al vespre ens va mostrar els seus kimonos i com posar-nos-els. Resulta que en Gen i en Rai tenen una germana que viu a Osaka i que és finalista de concursos de posar-se kimonos. Sugoi desune! El temps normal que es tarda en posar-se un kimono són 45 minuts. Les professionals tarden 10 minuts.

Durant el temps que he estat aquí en Masa ha estat arreglant una banyera que tenen a l'exterior, i ahir, que no feia tanta rasca, la van emplenar per primer cop. Wa. Tot fosc, en silenci, et despulles sota les estrelles i et fiques en aigua bullint. Sugoi desune x2 (tot i que avui no ha sigut tant guai perque feia fred i no he pogut entrar a l'aigua, estava bullint)

En Masa s'està superant, no només amb el menjar sinó també amb el pa. Avui ha fet un pa de nous que la Ines ha batejat com a Masa-piece (masterpiece=obra mestra). És un paio molt especial. És fascinant observar-lo, com ho fa tot amb la precisió de qui sap exectament de què va el tema. I això que no entenc com s'hi veu, perquè porta ulleres i una gorra vermella (de moment li hem vist tres de diferents) ben calada. Ah, i utilitza la cinta de la gorra per subjectar un llapis (duresa H). Ara mateix s'està fent fosc però ell aquí tallant pastanagues amb ulleres de sol. Olé.
La Ines li va demanar si podria posar el forn una massa de pizza el dissabte, però com que marxo aquest dia, ho farà demà :)

Em sabrà greu separar-me de les noies, també. Els últims dos dies hem estat parlant més. Són unes cracks. L'Annie no només és rossa, alta i forta, i toca el piano; també dibuixa molt bé i escriu coses. Vaja, almenys fan-fics de Transformers. Sí, són frikiiis!!
Els vaig ensenyar el vídeo de The Horrible Slow Murderer With An Extremely Inefficient Weapon (and again and again and again) - que si encara no l'heu vist sisplau procediu a buscar-lo al YouTube quan acabeu de llegir el post - i els hi va agradar ;) el Fua no el van entendre u.u

Per cert, el divendres passat no vaig explicar que en Tony, amb unes quantes cerveses de més, ens va voler posar sobrenoms. La Ines enseguida el va clissar: Mr. Underwear. Ella va esdevenir Miss Frog (segons ell, camina com una granota o_o). L'Annie, Pippi Langstrumpf, tot i que no ha quallat tant. A mi no m'han trobat nickname fins avui: com es fiquen en mi perquè pronuncio malament la paraula cut (la u és com una a en anglès [com a norma general] però jo amb el meu accent guai la deixo tal qual) així que ara sóc Cuttie. Que no és tant mal nom, de fet :)


Fonts parentals m'informen que hi ha força gent que està seguint aquest bloc... cosa que no queda reflexada en el nombre de comentaris :/ Em faria molta iŀlusió que més gent digués la seva sobre allò que escric! I moltes gràcies als que ja ho fan :)