Vam quedar a les 4 del matí al Prat. El vol a Roma es va fer curt, i més en comparació al vol fins a Tokyo. Amb una mica de vi negre i diacepan, només he sigut capaç de veure dues peŀlis: Rio i una de japonesa molt friki.
Al tren des de Narita a Tokyo station hem dormit força, però la gran sobada ha sigut amb el shinkansen. Arribant de l'estretor de l'avió, aquests trens són la glòria. En arribar a Kyoto hem anat al nostre ryokan, el Towa, dinar ràpid, i després a voltar per dos temples (sí, tenim una moral considerable).
El sopar del Dani, la Vero, l'Anna, el meu, però sobretot el de la Merche, ha sigut un tall de pastís de maduixes. DEL pastís de maduixes que portava quatre anys esperant repetir. Les famoses, delicioses, trangèniques maduixes japes.
Al Towa ens hem banyat a la japonesa com Déu mana, amb els nostres yukates, i ara, després d'una intensa sessió de comunicació via wi-fi, anem caient un rere l'altre, a dormir, finalment, en futons meravellosos. Una abraçada!
Maren, Maren! que guai... Quines foto més maques!^^
ResponEliminaMe n'alegro molt de que us estagi anant bé i de veure que esteu bé.. la veritat és que feu enveja^^
Ja us aniré escrivint (des del bitxo del Merlin)
una abraçada molt i molt forta tots, i molts miaus! :D