dimecres, 3 d’octubre del 2012

Temples

Kyoto és més gran del que pensava. Aquesta és la conclusió a la que arribo després de patejar una petita part de la ciutat temple rere temple, després de començar el dia amb un abundant esmorzar Japanese style.

photo

photo

src="http://farm9.staticflickr.com/8458/8050468375_6463d8e750.jpg" width="333" height="500" alt="photo">

photo
photo
Els temes del dia han sigut, a més dels temples, els bitxos (aranyes per tot arreu amb teranyines gegants, mantis religioses i un mariposaurus rex), i l'stalking de menors als seus coŀlegis.

Per cert, aquest home d'abaix és el paradigma de Japó. Amb kimono, i amb l'iPhone penjant de la cintura.

photo

photo


photo

photo

Suposo que ja ho he dit en algun moment, però el motiu important per anar a Japó a la tardor en ple curs era veure el momiji, les fulles vermelles. De moment tot està bastant verd per aquí encara, i fa massa calor per les mànigues llargues de les nostres maletes, però hi ha alguns arbres que tenen l'amabilitat de ruboritzar-se per nosaltres.

photo

Que consti que no tot el que mengem és tan saludable com l'esmorzar del Towa. Meron-paaan!

photo

Moment What The Fuck: un aqüeducte al Japó.

photo

photo

photo

He tingut un moment d'intensa felicitat anant cap a l'últim temple. Era un barri super mono, amb gent en kimono, amb botigues xules, ple d'adolescents amb uniformes (pel matí n'hem vist dues que semblaven sortides d'Evangerion). Se'm fa fins i tot estrany fer tant de turisme per Japó sense haver de preocupar-me per la feina al camp.

photo

photo

Era ja de nit quan hem passejat per Gion, el barri de les Geishes. No n'hem vist cap, però era un lloc amb molt d'encant...

photo

photo

Hem tornat cap a l'estació en bus, després de sopar i fer una compra nocturna i viciosa al Lawson (una de les nombroses combini -botiga d'usos múltiples en plan gasolinera) de Japó, hem vist un executiu borratxo fent esses, ens hem banyat, la Merche ha tingut una confusió molt graciosa amb la pasta de dents verda com el fairy i ara estem aquí al wi-fi time.

És tardíssim ja i estem morts tots, però no volia deixar-vos sense fotos :) Demà més, espero! Una abraçada!

PS: per cert, potser em repeteixo, però mola que comenteu :) (merci, Débora!) si ho feu ja intentaré contestar, ok, Rul?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada