Hem fet una dormida espectacular de 2 h i pico fins arribar a l'última parada, Shin-Osaka. Pel camí he tornat a veure el castell de Himeji tot tapat, i un dels enormes ponts que uneixen Honshu (illa gran de Japó) amb Shikoku (una de les petites, que surt a Kafka a la platja).
A Shin-Osaka hem agafat un altre Hikari (tren 2) fins a Shin-Yokohama. Temps just hem tingut pet agafar un Yokohama line fins a Hitoichiba (tren 3). Hi havia una love letter gegant a la muntanya o_o
D'allà, Chūo line fins a Ōtsuki (tren 4). I d'Ōtsuki un altre regional (tren 5) fins a l'estació de Fujiyoshida, teòricament al costat del Mont Fuji. 7 hores.
Però el Mont Fuji encara no l'hem vist. Teòricament el tenim davant dels nassos, però ben tapat està. Tenim l'esperança que el Sr. Fuji San es deixi veure demà a través de la nostra finestra.
L'home del ryokan on estem, Fujitomita, ens ha vingut a buscar a l'estació en minibus (donant-nos el temps just per engolir com a dinar un peix de pà farcit de xocolata/castanya/anko, anhelat per la Vero), i ha acceptat dur-nos directament fins al llac Yamanako. Se'ns ha post el sol, però hem tingut una estona per caminar al costat del llac.
Mola perquè en aquest viatge ens estem fent un munt de fotos de grup.
Tinc una fascinació per les tapes de clavagueram japoneses. És estrany que encara no n'hagi posat cap aquest viatge.
En lloc d'agafar el bus tal i com havíem quedat, l'home (rebatejat Sr Atractivo - es un home de mitjana edat que té el seu què) ha vingut a buscar-nos en minibús per sorpresa.
Hem aŀlucinat amb el ryokan. El Dani i la Vero tenien raó, és una passada. El sopar (sopar a les 7, per fi, horari japo!) ha sigut increïblement bo. Perquè us en feu una idea, m'he menjat el peix i m'he begut la sopa de peix i bolets.
Després d'una sobretaula dirigida pels infermers ens hem anat a banyar a l'onsen. Set ties ficades en un espai força petit. Ens havíem de fer fotos a la banyera, per suposat. Però aquestes no les penjaré :3
És genial haver sopat tant d'hora perquè tenim molta més tranquiŀlitat i calma. En fi, demà toca una altra gimcana... Però abans, esperem una muntanya. Potser amb un halo celestial i tot, com diu la Merche.
Una abraçada!
Sort amb el mont Fuji! De tot cor. La gimcana s'ho mereix.
ResponEliminaPetons
Ja se que tens més motivacions per tornar a palau, i més sabent que jo visc a prop de casa teva ( i que he adquirit un joc nou sobre la pesta bubònica). Espero que no malgastesiu hores a japolandia mirant el barça-madrid, que per cert, encar ano ser com va acabar. Ah, i em vas felicitar la primera, però el meu avi afirma que es trampa, ja que hauriem de sumar la diferencia horaria a el moment del whatsap, i llavors no surt a les 24:00, aixi que ha guanyat ell. Bona nit marina ( o dia o tarda, no ser en quin moment del dia vius...)
ResponEliminaHahaha, molt habil el teu avi, com de costum. Em vindra molt de gust una nit de jocs i cervesa quan torni i m'hagi posat al dia :) una abracada!
ResponElimina