Des del ferri ja hem pogut admirar el famós tori que queda enmig de l'aigua quan hi ha marea alta, que era el cas. A l'illa, com a Nara, hi ha un munt de cèrvols.
Al temple sintoïsta (que a mi personalment pel que fa a l'estètica m'agraden més que els budistes) hem comprat la Merche, la Núria jo un amulet igual que el que la Vero va comprar aquí fa tres anys.
La Merche i la Núria ja fa uns dies que tenen els ulls posats en aquests tios fibrats que duen la gent amunt i avall en carros. Tios wenorros, marits proporcionadors de nacionalitat japa en potència. Avui n'han vist un d'especialment guapo... I jo he acabat a la foto amb elles xD
Al cap de poc hem començat l'ascenció. Hem tingut moments molt xulos, com quan hem començat a cantar Mononoke-hime i The Rains of Castamere.
El Dani ens havia dit que eren unes 3 hores, però que no hi havia escales. Total: 2 hores de pujar escales.
A la part de dalt on el Dani ens havia dit que hi havia micos (però no n'hi havia) hi havia uns budes molt particulars. També un temple pels enamorats i una foc que diuen fa 1200 anys que dura i que va servir per engegar el foc del Memorial d'Hiroshima.
Però encara quedaven més escales. Això sí, a dalt de tot, vistes magnífiques (i més cèrvols).
Hem passat d'agafar el telefèric de tornada (molt car), així que hem fet un ràpid descens esglaons avall. Anàvem justos de temps i jo em posava nerviosa per moments, i al final de fet he hagut de còrrer per veure com es ponia el sol davant del temple. No he pogut fotografiar-ho, però la cursa que he fet per agafar la llum té molt de mèrit considerant l'excursioneta prèvia. Aquí van les millors fotos:
Aquesta de més tard:
Ens ho havíem guanyat, de forma que amb la Merche hem anat a comprar-nos una pasta que es diu momiji, típica de l'illa.
Hem assumit que la marea tardava massa en baixar i hem enfilat la tornada. Aquesta és una foto de prova de què passa quan s'utilitza l'ISO a 3.200 amb llum interior, i el sr ha quedat en plan interessant i tot.
Per cert, des que hem descobert que els seients de trens i ferris es poden canviar de sentit i posar-los de 4 en 4 viatjar per Japó encara mola més.
Una abraçada!! (a dormiiiiir)
PS: com que no puc respondre el comentari del Merlin (merci per comentar) ho fai per aquí:
Ja sas quan torno :) Jo també tinc mono d'assajar, avui he estat cantant les nostres songs pel bosc... I me'n recordo, me'n recordo. Ah, i per sort tinc motivacions a més a més d'aquesta xD Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada