Welcome to the Jungle

Ens hem despertat en un poble rodejat de muntanyes i boscos, tranquil, antic, i ara estem a la recepció d'un hotel en mig d'una ciutat de 30 milions de persones. Això és Japó.

Aquest matí hem pogut veure un parell de mercats a l'aire lliure. Un era principalment de pomes. La fruita aquí és molt cara (quan dic molt cara vull dir que hem vist algunes pink ladies per 200 ¥, 2€, la peça), i la trobem a faltar, de forma que ens hem comprat un paquet de fuji a 62¥ la peça. Nice.



L'altre ens ha proporcionat esmorzar a base del picoteig de les mostres de galetes i pastissets. I jo m'he gastat diners en un nikuman de qualitat.

Després hem anat a Hida-no-Sato, un poble artificial fet a partir de cases medievals provinents de diferents llocs de la regió. Ha sigut molt maco.







Hem dinat a Takayama, i després cap a Tokyo. Hem comentat al tren que no teníem son, que ja dormiríem al shinkansen. Poc després estàvem tots inconscients.







Hem arribat a Nagoya que es feia fosc, i hem pillat el nostre últim shinkansen del viatge. Que ens ha deixat a Tokyo station, enmig de la jungla.



Vam solucionar el tema de l'Edoya fa uns dies, al final serà un show de canviar molt sovint d'habitació i coŀlocar més gent de la que en teoria hi cap. Però hem tingut molts problemes per pagar. La targeta de la compta conjunta no funciona, i els límits de les targetes de crèdit ens han putejat bastant, però al final està tot més o menys pagat i ja treurem el tema de la reserva a nom meu de l'últim dia (que la parella de lluna de mel ja haurà marxat) en un altre moment.



La Merche sent iŀluminada per les ensenyances de Buda.



En fi, que només ens quedava temps de voltar pel barri. La majoria han menjat en un Kentucky, però la Núria, la Merche i jo ens hem ficat en un restaurant italià on tot estava per 500€ (la cervesa tenia el mateix preu que el gintònic).



Ens han tornat a fer la putada de cobrar-nos les taxes de la taula, però el compte no ha pujat tant com a Osaka.

De tornada hem passat per un lloc on els pijames xaxis estaven per 40 €, i hem marxat cap a l'Edoya a l'onsen. El ryokan en sí és una mica cutre comparat amb els altres on hem estat (no tenim Tōto guai amb xorritos a l'habitació o uns futons de 10 cm...) però tenim banyera exterior.

I ara és tardíssim i encara hem de planificar el dia de demà. Una abraçada!