Nikko i el consumisme reprimit

A les set i escaig d'aquest matí estava dedicant-me a esmorzar fins a rebentar. Al moment m'ha semblat que m'havia passat en el meu propòsit, però sent la cosa que no hem menjat res decent des de llavors fins les 9 del vespre, sort que ho he fet així. També és bo per la meva economia, que avui ha hagut de fer front als temples de Nikko.

Un home escombrant el bosc. Èpic.

Nikko no és el que m'imaginava. De sentir parlar els meus companys jo m'imaginava un lloc de muntanya per fer excursió, no un conjunt de temples envoltats d'arbres (que estaven d'un verd exultant, per cert, res de momiji). I s'ha de reconèixer que els temples eren molt xulos, un pèl massa recarregats, però m'ha faltat alguna cosa. Jo crec que ja arribem esgotats al final del viatge i que és una llàstima, perquè això no ens deixa gaudir tant de les coses.

L'Albert fumant amb els chicos malos.

Hem vist els cinc temples i després hem baixat poble avall a tota velocitat per mirar d'agafar un tren que hem perdut. Hem pogut pujar al següent, on jo m'he menjat amb delit una pasta de l'esmorzar amb la mel de súper que em vaig comprar a Hiroshima.

La pressa ens venia per passar per Akihabara abans que tanquessin les botigues. Hem anat a un centre comercial que es diu Don Quijote, a buscar pijames d'animals guais, i hem marxat amb les mans buides (menys la Núria que ha comprat unes orelles de gat).

Esperant el Dani, la Raquel i l'Alberto (que s'ha comprat un ebook Kobo per 60 € TT_TT) ha passat un home amb un ànec lligat amb corretgeta. Era una monada. Es deia Shiro (Blanc).

Amb la Merche, la Vero i l'Anna hem anat a un lloc barat de Katsudon i curri mentre els altres es gastaven els diners en sushi, i més tard ens hem trobat a la terrassa de l'Edoya per beure Asahi, desestimant el pla de karaoke. Els banys també han anat mooolt bé, ens hi hem passat una hora i la conversa ha sigut interessant. Una abraçada!