L'arribada a Hiroshima, però, ha sigut bona d'entrada: ens ha atret l'olor irresistible d'uns Danish bread (segons el Dani, pa seu) i hem picotejat i alguns comprat.
Després hem tingut una aventura al tranvia; ha quedat dividit el grup de forma sobtada i teníem només una vaga idea del nom de la parada on havíem de baixar.
Tot s'ha solucionat, una noia molt amable de la combini de la cantonada m'ha donat un fulletó de J-hoppers (l'alberg on estem ara), ens hem retrobat i hem anat a l'hostal.
I jo en un hostal sóc feliç. De debò, m'encanten. Crec que és un lloc fabulós per allotjar-se, segons com tens més comoditats que un hotel (cuina, wifi a l'habitació, sala comuna guai) i hi ha un munt d'activitats anunciades. La Merche i el Dani que montin un bar de tapes, que jo al costat hi poso un alberg.
Dinar ha sigut una mica problemàtic (no es pot pretendre dinar a les 3 si no estàs al centre, a Japó) però hem acabat menjant a la sala d'estar a base de combini, i molt bé.
Hem anat al Peace Memorial Museum, i ha sigut bastant impressionant. Ens ha faltat temps per veure'l bé, però són coses que et deixen xafada. Merda de guerres i merda d'armes. Merda de polítics i, en el cas que ens ocupa, merda de científics.
Hem voltat pel parc quan el sol ja s'havia post, hem vist el monument del memorial i l'escultura on s'agrupen milers de grues d'origami en memòria dels nens afectats per la bomba.
A la vora hi havia el pont en forma de T que va ser l'objectiu de l'atac i l' edifici que va resistir parcialment l'embat tot i estar a 160 metres del punt on, mig kilòmetre enlaire, va esclatar la bomba atòmica.
I molt aprop hi havia una botiga de manga, i un carrer comercial... Ens hem de guardar per Tokyo >.< Part del grup s'ha emportat McDonald's a l'hostal i part hem sigut inteŀligents i ens hem agafat okonomiyaki de carn a un local força típic (Nuria insistint en que si era economiyaki, doncs ens sortiria mes barat). Ara mateix, havent-lo acompanyat de mitja Asahi (wiiiii!!!) estic que rebento.
Demà ens espera un dia de caminar molt, però que pot ser molt maco. Una abraçada!
PS: wa, avui he escrit molt xD
Vaja igual que l'altre cop s'em ha esborrat tot el que havia escrit, però com que aquest cop et dediques més a posar fotos que text ( encara que no entengui la meitat de les paraules ) tinc temps de tornar-ho a escriure. Fes el favor de tornar aviat que tinc molt mono d'assajar... I per cert, demà és el meu aniversari saps -.-! (recorda que podrem veure al didac en semi-pilotes quan arribis, to dic per donar-te alguna motivació a deixar Japó enrere... Cuidat molt!!
ResponElimina