Totoros, trens i banys

Per fi, aquest matí, ha arribat el moment del planning que ens duia a Mitaka, on hi ha el museu dels estudis Ghibli. A poques parades del centre de Tokyo, és un lloc molt acollidor, i el museu és increïble; com estar dins d'una peŀli de Ghibli.

El curt exclusiu que hem vist ha molat molt, era una fumada impressionant (el títol és alguna cosa com "La massa de pa i la princesa ou", ahí lo dejo). Un grup escolar de nens d'uns cinc anys encara ha fet més graciós el tema. 

He hagut de veure el museu corrents, perquè a 6 persones de 10 Ghibli no els fascina gaire, i les altres 3 restants ja hi han estat un o dos cops. Ens hem quedat poc temps, ens ha petat el cap a la botiga, i hem anat de tornada cap a l'estació passant per un 7/11. La Núria m'ha donat la seva entrada, un fotograma de Howl's Moving Castle; també tinc els fotogrames de Ponyo de la meva entrada; i de Chihiro, que me'ls he comprat expressament.

El tren cap a Tokyo Sta. bé, el shinkansen cap a Odawara tambė, fins i tot el regional cap a Hakone-Yumoto. Amb el cremallera cap a Gora el Dani l'ha liat. Resulta que ens havíem de quedar a Hakone-Yumoto. En fi, almenys ha sigut una hora de tren amb vistes.

Arribar a un onsen apte per la nostra butxaca ha requerit 20 minuts de pujada, i la voluntat de no desanimar-se per la visió de Lamborghinis i BMWs tunejats. Ha començat a ploure just quan jo comentava la meva experiència amb onsens, pluja i llocs foscos i poc atractius ( a les 6 ja semblava negra nit). Però al final hem arribat.

I s'ha de reconèixer que el lloc era guai guai. Piscines de diferents temperatures a l'aire lliure (la millor, la d'aigua freda), sauna, un munt de llocs per dormir... Maco, molt maco, i prou econòmic. A mes la Nuria ha tingut una inspiracio budistica referent a que la Vero, petitona ella, no aconseguia flotar com nosaltres: la piedrecita se hunde, el barco flota.

El tema de l'economia, la meva, em preocupa bastant. He calculat malament el que gastarem aquests últims dies (no contava tant de temple ni transport) i he arribat a la conclusió que hauré de menjar poc i pagar molt amb targeta :(

La tornada a Tokyo semblava que es faria eterna des de Hakone, però hem anat prou bé, sobretot tenint en compte que la Vero, la Merche i jo ens hem quedat tirades a l'andana per voler comprar el sopar amb el temps massa just. Però en fi, hem sopat, hem estrenat la meva instant camera, i hem pogut gravar la musiqueta del shinkansen un cop dins.

Ens hem trobat els altres al carrer del costat de l'Edoya; resulta que el seu metro s'ha endarrerit per alguna averia. I com sempre, anem tardíssim tot i que demà ens hem de llevar d'hora. Una abraçada!