La Vero i la Merche se n'han anat per la seva banda, i nosaltres hem seguit amb els temples. Crec que ja estem una mica saturats xD tots són preciosos, però també es troba a faltar veure altres cares de la ciutat... Tot i que no ens podem queixar; hem passat per un campus universitari, for free.
Una dona molt vella ens ha fotut un avançament molt denigrant en un dels moments de més cansament, abans de retrobar-nos amb les dues fugitives.
Hem anat a dinar i després hem visitat l'últim temple. La posta de sol ens ha enxampat dins el camí de bambú, i hem fet servir mòbils i llanterna per baixar pel camí de la muntanya cap al tren. Hem agafat l'hora punta, i en pujar a l'estació de Kyoto ens hem trobat un noi netejant la barana de l'escala mecànica.
Per sopar cadascú ha fet el que ha volgut. Jo personalment he anat a buscar un nikuman a la desesperada al Lawson de l'estació. Oh, quant de temps. Aquests panets japonesos porten la felicitat.
Ara acabem de tenir una sessió d'intent de trobar la manera d'arreglar les 4 nits que tenim a l'aire a Tokyo. De moment ho tenim cru, però això és Japó i tinc l'esperança de que no ens costarà arreglar les coses. Una abraçada!
Precioses les fotos. La del bosc de bambú és molt semblant a la foto de la revista de la National Geographic. A veure si teniu sort i trobeu una bona opció per aquestes properes nits sense allotjament i sense haver de invertir-hi molt de temps.
ResponEliminaT'estàs posant les botes de dolços japos, eh?
Un petonàs
Aparte de lo interesante que me parece el viaje y lo que cuentas.... ¡¡¡estás preciosa, Marina!!! Japón te sienta de maravilla...
ResponEliminaEl bosc de bambu es molt emblematic :) I si, mengem molt poc saludable, no sas com trobo a faltar la verdura i les amanides xD
ResponEliminaMuchas gracias, Victoria!