A veure, realment va ser un dia molt placid, i a mes la primera meitat del mati vam agafar molta velocitat amb el tema dels brots. Ens vam polir gairebe una renglera sencera en un mati entre 4 persones. Llastima que despres va resultar que a) ens estavem carregant massa flors b) no tot son flors i violes, tambe hi ha fulles que no s'han de tocar pero que de lluny semblen flors. Aixo ens va endarrerir una mica.
Al mati em vaig ofuscar bastant - aquesta feina no requereix pensar gaire, pero no et permet abstreure't en els teus pensaments, perque si no assassines massa floretes - aixi que vaig decidir concedir-me un capritx i anar a l'onsen que l'Akio-san sempre recomana. Es un onsen d'hotel, petito, pero amb vistes. Veure la casa dels Matsumura des d'alla dalt, dins d'una piscina amb aigua a 43 graus va resultar curios. Ara no puc evitar mirar en direccio cap a l'hotel i pensar que hi ha persones despullades observant-nos.
El problema que te l'aigua tan calenta es que quan surts et mareges... No m'hi vaig estar gaire, pero en tornar al vestidor i veure'm al mirall, vaig descobrir que presentava un aspecte de gamba.
Vaig tornar caminant a la casa. Es molt molt friki, pero hi ha un tobogan que baixa pel vessant de la muntanya. No em vaig atrevir a baixar-hi anant amb la camera, pero es un must d'abans de marxar. En arribar a baix de la muntanya, hi havia un parc infantil desert, de manera que vaig tenir el meu moment ganapia fent una mica el tonto en solitari per alla.
En prosseguir el meu cami tot escoltant Jack's Lament (Nightmare Before Christmas OST), em vaig trobar uns quants presseguers. La meva ma anava a arrencar-ne brots com a acte reflex, pero la vaig aturar a temps.
Quan vaig arribar, la taiwanesa ja era aqui. Pel que entenc, es diu Yuu, que es el mateix nom real que la Mavis (el de la Cathy crec que es Ou). No sap parlar angles (tot i que solia treballar en un hotel) pero si que parla japones, forca be, ja m'agradaria a mi... Es veu que s'ha passat des dels 12 anys o aixi veient doramas japonesos.
Aquest mati en Hide m'ha rescatat de les flors, i m'he passat gran part del dia amb ell carregant caixes de compost amunt i avall. Hem anat a buscar terra per les parets de la casa WWOOFer, i aqui l'he deixat sorpres pel mer fet de poder-les carregar uns quants metres... (una ha de remarcar les seves capacitats de tant en tant per fer-se valer). A mi el que m'ha sorpres es que ell les trobes tant i tant pesades (que ho eren) tenint en compte que porta les caixes de compost amunt i avall com si fossin plomes (i sembla nyicris el tio). Total, que ara tinc dos blaus de tamany considerable, un a cada brac, per culpa de les caixes. Pero la conversa (o xapurreig, per la meva part) d'en Hide, i la feina, molt mes entretinguda que no pas arrancar flors, s'ho valen.
Mes coses: avui les gallines s'han escapat del corral i hem hagut d'acorralar-les perque tornessin a entrar; li he ensenyat a en Hide el trailer de Map of the Sounds of Tokyo (no sabia qui era la Rinko Kikuchi, pero si que sabia qui era la Kikuchi, Rinko - cuidao, l'ordre dels factors altera el producte, es veu); he rebut un missatge d'en Masa, que implica practicar japo amb un reading i una sakubun (redaccio); i la obaachan ha fet otoko doumbori. Es un plat tradicional amb humor negre: el bol d'arros del pare i el nen, o sease, el pollastre i l'ou remenat.
Tambe estic contenta perque avui he parlat mes amb les xineses. Els hi he estat ensenyant fotos dels Nishimura (la primera host family) i on esta Espanya en el mon (no ho sabien, creien que estava a prop d'America), aixi com Catalunya, Barcelona, Palau-solita i Plegamans i casa, que es veu horrorosament be amb Google Street View.
(aixo es on viuen elles... flipa)
Total, que em queden una setmana i unes poques hores per haver de marxar d'aquest pais... Haig de disfrutar del que em queda de la meva estancia a Japolandia, com diu en Gerard ;) I despres em passare uns mesos volent tornar-hi. Sort que tornem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada