Buenu, volia fer una entrada llargueta pero crec que em contindre.
Torno a estar sense wi-fi. Aixo implica no accentuar, nomes poder posar les fotos de la camera xaxi (tot i que he de dir que ei, veient el bloc en pantalla gran, em sento orgullosa del meu iPhone), i compartir l'ordinador amb quatre persones mes. Rectifico: potser no puc posar fotos. El lector de la targeta no va. Hi ha tres xineses, tot i que crec que una marxa dema, i una francesa. Totes marxaran aquesta setmana.
A la familia semblen molt amables, ho tenen tot molt estructurat; tot i que potser una mica massa diferenciat entre wwoofers i familia. Son els unics que m'han demanat la meva acreditacio de wwoof, i tenen un horari concret de 6 hores (wiii). L'Akio-san, el marit, que m'ho ha explicat tot, ha flipat quan li he explicat que els altres llocs on havia estat passaven del tema. Ells donen forca seguretat, la veritat. I de moment el que he menjat estava molt bo :)
Avui m'he llevat ben d'hora ben d'hora per agafar l'autobus. Per cert, la maleta esta a punt d'explotar. Literalment. No, en serio, abans de marxar demanare fil i agulla per reforcarla (es el que passa quan la maleta es justeta i una s'emporta a casa un kimono i un pijama d'esquirol volador).
Wa, quins paisatges entre Nagoya i Matsumoto. Cims alts, nevats. Part dolenta: no sakura fins el 25 d'abril.
Com que amb la familia haviem quedat a les 5:30-6 de la tarda, he invertit 500 iens en deixar la maleta a l'estacio de Matsumoto i anar a fer turisme al castell i voltants. Se m'ha acostat un tio amb bici i s'ha ofert a fer-me de guia pel castell tot ensenyant-me una targeta de Goodwill volunteer guides. Si no hagues sabut de la seva existencia per la guia m'hauria semblat estrany.
Entre ell i un altre m'han acompanyat pel castell. La iniciativa em sembla molt bona, pero crec que jo no he ensopegat el millor guia... m'ha explicat poc mes del que sortia als cartells (siii, cartells en angles, yujuu!) i parlava un angles poc intel.ligible i si parlava jo no m'entenia gaire. Ains.
Ahir la Heidi em va ajudar amb la truita de patates i el pa amb tomaquet (els hi va agradar) i vam estar comentant com d'alleujant es poder parlar en angles i expressar-se en un lloc on tothom parla japones. Ara, pero, penso que tan de bo aqui en aquesta familia fos igual, perque realment millores per nassos.
Vam passar un bon rato amb la Heidi. No hi va haver karaoke, pero que hi farem (en Shimoji m\havia posat el caramel a la boca el divendres dient que podiem anar-hi tots). Ains, no m'agraden gens els comiats, i a Otohaya hi he passat bons ratos.
En el ticket del castell m'entrava el museu, aixi que hi he anat i he trobat algunes explicacions molt interessants dels festivals de la zona. Coses curioses. Com una sandalia de palla gegant.
Poc despres me n'he tornat a l'estacio, he agafat el tren fins a Hitoichiba, i l'Akio m'ha recollit a mi i a les altres noies que tornaven del dia lliure.
Ja explicare mes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada