Avui m'he llevat mes d'hora (encara) de l'habitual per anar a la Tateyama-Kurobe Alpine Route. Gairebe no m'he pogut acomiadar de la Yang ni menjar-me la porcio que em tocava de la seva leaving cake, perque anavem tard.
He aconseguit agafar el tren, pero, que a les 6:45 de dijous estava ple d'uniformes. A Omachi he comprat els meus tickets per arribar a Murodo -el punt mes famos de la ruta- i tornar, i he agafat el bus cap a Ogisawa. He comprat unes ulleres de sol en plan Bono The Fly (no tenia temps per pensar quines ulleres agafar... i des que m'agrada U2 que volia unes ulleres de mosca. A mes, aquestes son made in Japan [ho posava a la botiga]. Sigui com sigui, SORT que les he comprat). A partir d'Ogisawa comenca l'autentica ruta: bus electric, caminadeta, funicular, teleferic, i un altre bus electric per arribar a Murodo.
Tot aixo ho he fet acompanyada de la Robyn, una australiana de Perth que he conegut a la primera cua (molta molta gent i guies amb Totoros i Doraemons). Ella ha arribat amb el mateix bus que jo i posseia un mapa en angles.
Porta tres mesos al Japo, ajudant a una amiga que s'acaba de separar en un Bed & Breakfast. Va deixar la seva feina per venir aqui, i despres d'aixo es planteja intentar viure 6 mesos al Canada i 6 mesos a Australia. Hem tingut forca temps per parlar, pujar graons i caminar per la neu.
Dios quanta neu. No se si mai en tornare a veure tanta junta.
Murodo es el lloc on hi ha una famosa paret de neu, be, de fet dues, ja que es la neu a banda i banda de la carretera per on un bus continua el trajecte cap a Toyama (la Robyn ha seguit per alla). Aquestes parets solen fer al voltant d'uns 20 metres, i aquest any la mes alta feia 17. El cert es que m'he decepcionat una miqueta perque me les esperava mes altes, pero el paisatge ha compensat aixo
.
Avui feia un dia radiant, a mes, i enmig de la neu, feia calor. La Robin fins i tot s'ha quedat en maniga curta.
Despres d'acomiadar-me d'ella, tornant pel mateix cami, encara he descobert un parell de llocs que no havia vist en el cami d'anada. A la presa de Kurobe m'he entretingut a intentar reunir tots els segells que es requerien per tenir un record gratis, tot i saber que no podia completar-ho perque hi ha un que nomes esta quan el panta no esta congelat.
He tornat a Omachi en el bus de les 4, i en pujar al tren, tornava a estar ple d'estudiants. Fins i tot hi havia un que estava al mateix vago del cami d'anada.
En arribar a Hitoichiba he trucat l'Akio-san des d'una cabina, i m'ha vingut a buscar amb el monovolum. Despres de sopar he escrit al llibre de WWOOFers donant les gracies per tot i tambe al quadern de les excursions, explicant la sortida a Murodo.
Tambe m'he banyat per ultim cop, he cosit en plan apanyao la meva maleta perque no es trenqui mes, i hem buscat amb la Ina la diferencia entre les flors de cirerer i les de pruner o "albercoc japones". Tothom diu que principalment es distingeixen pel moment en el que floreixen. Classificacio no valida si estas a Nagano.
De totes formes, em sembla que dema a Tokyo ja no hi haura res. Nya, haure de tornar una altra primavera...
Deus haver fet unes fotos molt maques. Sort que et vas endur la càmara bona, oi? Ja entenc que estiguis trista de deixar tot aquest espai de llibertat que estàs disfrutant. Potser el tema és aconseguir "importar" una mica aquest estil a la teva qüotidianitat a casa nostra.
ResponEliminaPel que sé, avui serà - bé, deu està sent per l'hora que és - la darrera nit d'aquest viatge que dormis en un llit al Japó ja que la propera tornaràs a estar en un aeroport esperant la sortida del teu vol. A veure si l'espera resulta més lleugera que la de Londres!
Estarè pendent. Quines ganes tinc de veure't.
Una abraçada molt molt forta.
Que extranya deu la ser la sensació de tornar ja. Tan estrany com tenir calor entre parets de neu. Perdona'm per no comentar-te aquests dies, però he tingut molta feina i complicacions, per aqui, la terra maleida.
ResponEliminaMolts petons Cuttie, i ens veiem aviat, vulguis o no.
T'estimo molt. anims!
Has de pensar que Japó no te res de diferent a Palau ( a part de tot el que Japó te i Palau no). Bueno, tinc molt poc temps, així que només et dic que per poc que pugui vindré a rebre dissabte a casa, quan surti del esplai. Cuidat i no t'amarguis molt, pensa que no queda tant per que tornis!
ResponElimina