dimecres, 18 d’abril del 2012

No intenteu fer paella per 12 amb arros japones... i sense paella

Ahir va fer un dia mig-mig, a estones amb un sol brillant i a estones plovent. La feina va ser escampar branquetes nomes un rato i despres anar al camp de pomers i tallar les branquetes amb una maquina destroyer. Nah, molt mes segura que no pas la cosa que volien que fes servir a Inabu.

Tant ahir com avui, que hem estat plantant pastanagues, els tea breakes han sigut assoleiats i bastant amens, amb un munt de gent i fotografies. I galetes rares.

El sol ens va somriure en el moment apropiat, de forma que vam poder anar a la Azumino Winery en bici. Ens van fer un tastet de vins by the face, i estaven tots deliciosos... volia comprar, per no n'estava convencuda. Una moneda d'un ien a cara o creu va decidir que nanai. La meva economia i la meva maleta li ho van agrair.

Aquesta tarda hem plantat patates (potaaatoes) pero quan hem tornat un moment per beure aigua (avui si que feia calor... com esta el temps per casa?) l'Obaachan ha dit que que feia jo treballant, que havia de tenir temps lliure abans de fer la paella. Aixi que he aprofitat la mitja hora de regal per anar en bici fins al tobogan... i ha sigut molt trist, perque no relliscava. Es veu que no funciona a no ser que portis roba de licra, i jo portava coto.

Total, que he tornat, m'he dutxat i he posat mans a l'obra... com he pogut. Pel titol de l'entrada us podeu imaginar els problemes. Dintre del que cap, pero, no ha quedat malament. La part de l'arros mes a la vora del cul de l'olla s'ha socarrimat una mica, i potser en algunt punt estava una mica cru, pero el gust estava be. Algu ha repetit, i l'Akio-san s'ha menjat un quart del contingut de l'olla ell sol. Per la resta, no se que els ha semblat...

Tambe he volgut fer crema catalana (avui es l'ultim dia de la Yang i per tant tocava pastis - perque els altres wwoofers estiguin felicos quan algu se'n va xD l'Ina es beneficiara d'aixo, en tres mesos...) pero hi ha hagut un petit gran problema idiomatic. A veure, de shyou i satou, quin dirieu que es sucre i quin es sal?

Nah, que ha sigut culpa meva de demanar shyou en lloc de satou i de l'Obachaan de no recordar que estava fent un postre. Sort que l'ha tastat. Puaj.

De totes maneres, m'ha demanat que li escrivis la recepta per fer-la divendres abans que marxi jo.

Em queden dos dies, i aixo m'amarga bastant. De la mateixa manera que quan vaig marxar no em creia que marxava, ara no em crec que torno. 










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada