Aquest es el segon caragol que he vist a Japo. Estava a Matsumoto.
Aquest es el meu guia pel castell de Matsumoto. Dona la casualitat que tambe va ser el guia de l'Eline poca estona mes tard... a ella tambe li va dir que vigiles amb les escales, que eren molt escarpades, cada vegada que hi havia uns esglaons (son 6 pisos de castell).
Aixo va ser el dimarts, a la classe de hula hula. L'Ou-chan, l'Eline, watashi, i la You-san. A mi em va tocar pareo enlloc de faldilla hawaiana autentica, i crec que va ser una sort... (sobretot veient la combinacio de l'Eline xD)
Les vistes des del mirador de l'hotel de l'onsen. Amunt a l'esquerra, a prop del bosc, es veu una caseta marro-taronja. Alla dormo jo. Segons l'Akio, a la part superior dreta, en dies molt clars, es pot veure el Mont Fuji.
Ahir va ser dia de pluja, aixi que va tocar enfangar la paret. La You taiwanesa i jo vam fer hores extra netejant de fang les eines i les escales. Vam coneixer el pare de la Terumi, que es de Yokohama pero es mudara aqui a la vora perque s'ha retirat, i l'obaachan va tornar del seu dia d'adivinacio (si, molt xungo, no ho vaig entendre be pero es alguna cosa aixi com que prediu si una unio matrimonial es bona o si no val la pena intentar-ho segons les estrelles, els kanji del nom i els grups sanguinis :S) amb un amic amb el cabell gris recollit en una cua, el qual va aprovar la musica del meu iPhone. Ah, per cert, ara tothom em diu que soc jyousu (habil) amb els bastonets! :3 (en Hide es va meravellar l'altre dia per com vaig agafar dues mongetes negres... es meravella per moltes coses xD)
Al vespre vaig veure una pel.licula amb els Matsumura i les xineses (mes aviat amb l'Akio, perque tothom es va adormir/marxar en algun moment donat xD). "My fair lady", amb l'Audrey Hepburn. Angles subtitulat en japones. Sort que era un musical.
Avui m'he llevat igual de d'hora que sempre des que estic aqui (6:25). Amb la You-san taiwanesa hem tingut temps de devorar un pa (similar al pa de neu, Merlin) fet per l'obaachan mentre les xineses ho empaquetaven tot, i despres d'unes fotos (vull una camera instantaaaaniaaaaa!!) l'Akio-san ens ha portat en cotxe a l'estacio de Hitoichiba.
Amb la You i l'Ou ens hem acomiadat amb abracades i se n' han anat cap a Matsumoto. L'altra You, que en principi havia de venir amb mi, se n'ha anat a un poble vell que es diu Narai. Jo ho he agrait, la veritat. Una mica d'autonomia de tant en tant va be!
Aixi que jo he anat a Hotaka. Azumino en realitat es tipus Taunusstein: uns quants pobles poc definits posats junts. Jo estic a Misato, i Hotaka n'es un altre. El seu principal atractiu es la granja de wasabi mes gran del Japo.
En arribar he comes l'error de no llogar una bici i he anat a pata tot el mati. Almenys he escoltat musica. El temple sintoista, un taller de vidre (Celia, he trobat Llagrimes d'Unicorn com les de Memories d'Idhun *.* pero no he comprat), la famosa granja, un restaurant-taller de soba on he arribat massa tard per fer soba i menjar-me-la... Tot bastant separat una cosa de l'altra. Per sorpresa meva, hi havia cirerers en flor! En canvi a Misato la sakura encara no ha arribat...
Al principi estava tot molt ennuvolat, pero a mesura que s'ha aclarit el dia, han quedat al descobert els Alps Japonesos. Impressionant.
La granja era realment un lloc molt turistic. Avui diumenge, estava ple d'autobusos. Mmm, no n'hi ha per tant, la veritat. Esta be (perque es gratis) pero per mi, em falta algu que m'expliqui com s'utilitza la planta i tot plegat... L'unic que se es que per cultivar-la fa falta que l'aigua que la rega constantment (es en plan camp d'arros) ha d'estar a 13 graus. He tornat direccio a l'estacio una mica mosca pel tema de no poder fer soba (crec que puc declarar oficialment que els meus noodles favorits son els yakisoba. Jo no se quina merda hi posen, pero tant quan els fa en Masa, com en un restaurant d'Osaka, com l'obaachan, tenen el mateix gust. El mateix gust delicios). Seguint una recomanacio d'una de les llibretes de WWOOFers que te l'Akio, m'he ficat en un lloc que es diu Spoon Art Gallery and Cafe. M'ha alegrat de cop.
Jo m'esperava alguna cosa interessant, pero no aixo... aixo era mol mol friki, mol mol impressionant. Els ulls no et donen l'abast alla dins. He fet un munt de fotos. Tambe he aprofitat per dinar.Aquesta soc jo amb el propietari. Un cafe friki ha de tenir un propietari friki. Portava unes botes negres en plan cowboy que feien soroll quan caminava.
En sortir d'alla m'he decidit a llogar una bici. El lloc on les lloguen es un cafe, i ha resultat que tambe hostes de WWOOF. M'he trobat amb dos WWOOFers mes, una parella d'estudiants d'arquitectura anglesos, la Claire i en Ben.
He fet la baixada a tota velocitat (tranqui mare, sent prudent i mirant primer a la dreta i despres a l'esquerra) pero aixo no m'ha estalviat pagar la 3a hora de lloguer de la bici. He fet temps al cafe mentre esperava que fos hora d'anar a l'estacio, acabant la 6a practica de l'Ateneu i parlant amb la Claire. Ells estan be en aquesta familia, pero jo crec que alla m'hauria marcit igual que em va passar a Inabu...
A Hitoichiba m'he trobat la You, i despres en el cami de tornada l'Akio m'ha desenganyat sobre els cirerers de flors magenta. No son cirerers, son pruners :( (pero la flor es molt maca igualment, i crec que fa mes olor).
Total, m'he quedat amb ganes de soba i d'onsen a l'aire lliure. Coses a fer per l'octubre ;)
Per ultim, si tot va be, el dijous anire al Muro, versio japonesa :)
Bé Marina, a mesura que passa el temps t'organitzes millor. Quasi que podràs fer de guia turístic amb els teus companys. No sé si teniu previst venir per aquesta part del païs. I això d'anar en bicicleta no deixa de sorprende'm. I baixant amb preses per camins empinats. Qui ho havia de dir!
ResponEliminaEt sento i veig molt contenta i això em fa molt feliç.
Cuida't molt.