Ahir al final no vaig anar a dormir tant d'hora. He de dir que la cervesa Asahi m'està agrdant, i que la companyia era molt bona i ningú anava al llit, de forma vaig anar a dormir tard.
Però m'he llevat d'hora, perquè vam quedar amb tres noies japoneses per anar a esmorzar: la Yuki (una altra Yuki) que era esteticient a Tòquio però ho va deixar; la Mika, de Kyoto, que estudia per a kenchikuka (arquitecte [li he parlt de tu, Ivan ;) ]); i la Nami, que es una furi-ta- (part time jobber, o séase, que treballa a temps parcial) de Hokkaido. M'han acompanyat a treure diners a la conbini. A la primera que hem anat la màquina no m'acceptava les targetes, però el Seven Eleven ha sigut definitiu.
Així que ha quedat solucional el tema diners i hem esmorzat en una petita cafeteria. Elles marxaven a Kyoto i a Nagano respectivament, i ens hem separat al metro. Les he convidat a venir a Barcelona quan vulguin.
Jo he anat al castell. Al parc del davant he pogut veure un munt de sakura! (flors de cirerer) Ha començat a ploure al cap d'una estona. Gran part del matí hi ha hagut aquesta pluja intermitent. No he entrat al recinte del castell,mperò he anat al teatre Noh. It's free!
Tenien màscares per emprovar-se... M'han quedat ganes de veure una obra d'aquestes.
He anat al temple d'Atsuta, al sud de la ciutat. El parc que l'envolta és molt bonic, però el temple no tant; és molt nou. He observat que molts japonesos fan una reverència quan estan sota d'una tori (les portes molones dels temples, de tamanys, materials i colors diversos). En tornar cap al metro m'he trobat per casualitat amb una botiga-taller de paper japo. L'hauria comprada sencera!
Com que no hi havia llocs per dinar a la vora, s'estava fent tard i no volia un Himeji 2 (recordeu que amb les alemanyes ens vam desesperar buscant restaurant?) he decidit anar a allò conegut i he tornat a Osu. Una dona d'un lloc on imagino que feien Okonomiyaki m'ha indicat amb extrema amabilitat japonesa on podia menjar kishimen, un tipus de fideus típics de Nagoya que em va recomanar la Sanae.
He fet una volteta per Osu, i m'he aturat en un café perquè es deia Spoon Coffee. La broma m'ha sortit més cara que el dinar! Ai, cheesecake... Hi havia Weekley Jump pels clients, i n'he fullejat una. Per una pàgina que entenc, m'he endut un spoiler de Bakuman!
He curiosejat la plaça on hi ha el Museu de Disseny. Hi havia un pas de zebra en creu, imagino que minúscul comparat amb el de Shibuya, però m'ha fet iŀlu.
Nagoya està plena d'escultures molt horteres, en plan clàssic. És una mica xungo. Ja sé que no ve a cuento perquè no puc posar-ne cap foto, però creieu-me, és cert.
Seguint una recomanació de la Lonely Planet, he anat al barri de Kazuozan. No sé a què veure exactament, perquè no hi havia res especial. Això sí, m'he comprat el volum 9 de Bakuman, he trobat el primer cargol que veig des que estic al Japó i he vist un carrer amb un munt de cirerers.
He tornat al centre en metro, a una terminal de bus que es diu Oasis 21 i és en plan futurista. Està al costat d'una de les torres japoneses que imiten la torre Eiffel. He caminat per Sakae fins a arribar a la parada de Fushimi. Els peus ja em feien un mal considerable. Però és un mal agradable: vol dir que has vist moltes coses, i que has cremat moltes calories i per tant pots consumir més menjar =D He donat per finalitzat l'ús del meu One-Day Subway Pass en aquest últim trajecte (crec que l'he aprofitat bastant) i he tornat a l'hostal. He reservat una nit més.
Amb els americans (en Peter, de Winsconsin, and Rachel, de Seattle [es veu que els seus pares van estar a punt de comprar la casa on va morir Kurt Cobain, abans que hi morís]), el japonès cohesionador (Shimu, crec), i un altre japo nou (Shyo, o alguna cosa similar) hem anat a sopar a un xinés. Sí, raro. Ha estat bé. En tornar he tret el uirou que he comprat a Osu, un dolç que també em va recomanar la Sanae i que és com un mochi sense res a dins.
La Terumi-san encara no ha contestat el meu missatge (i segons la pàgina de WWOOF, tampoc l'ha vist) però tinc una bona notícia: em puc quedar sense pagar aquí a Otohaya Guesthouse a canvi de treballar de 10 a 15. Tenint en compte que són 2400 iens la nit, surt a 480 iens l'hora, que no està del tot malament. Així ja no haig d'estar pendent d'hostals i històries!
Bueno noia. deu ni do quin ritme! Que guai tot això ultim, t'en has sortit prou bé dels problemes pel que sembla ;) Ja has escrit algo en la llibreta que et vaig regalar?
ResponEliminaJa veig que estas fent fotos, però fes-ne més que després t'en arrepentiràs de no tindre'n.
T'ho juro que m'he passat com una hora i pico, potser més llegint totes les entrades, he estat com una mica ocupat ultimament (el Merlin i la Dbo, estande campaments desde el dilluns i no tornen fins demà, així que no et poden comentar) jo marxo de divendres a diumnegue. Oseaser más de lo mismo.
Que guai, a mi em vindrien moltes ganes de dibuixar, veient totes les fotos que poses, clar que no deus tenir gaire temps per la labor ;)
T'estimo mol Maren, molts anims, segueix així
Me n'alegro que seguiu el meu bloc, per mi signific molt, de veres :)
EliminaLa teva llibret la vaig emplenant, no et preocupis! Hibescric coses curiosesque em passen, que no son tn trascendents com per posar-les al bloc, (tot i que algunes si que lesnhe posat porque eren gracioses) i que vull recordar.
Si, no dibuixo gaire... No nomes per la falta de temps, tambe pel temps en si, no par de ploure! No m'enduc la llibreta per por q es mulli.
La veritat es que estic fent moltes fotos (japorto quasi 4G) pero aqui, amb l'iPad, nomes puc penjar les del mobil. Ja us les ensenyare totes quan torni!
Una abraçada molt forta, jo tamb testimo molt!!
Sembla una ciutat molt amable. I de què treballaràs a l'hostal?. Ti penses quedar gaires dies?
ResponEliminaESTÀS MOLT GUAPA A LES FOTOS I SEMBLES MOLT FELIÇ
Avui he parlat amb el Ramon i m'ha dit que els timbalers de qui parlaves l'altre dia sembla ser que són molt importants en les festes tradicionals japoneses. És com si fos un ofici mil·lenari que porta molts anys aprendre i que és molt valorat.