Dema la interrogare.
Avui m'he passat el dia escampant terra amb monstres i quan se'ns ha acabat aixo, branquetes de pomer i presseguer, que tambe serveixen de fertilitzant. Es molt divertit intentar parlar japones amb en Hide. He apres l'expressio tokitobainiyoru. Molt llarg per dir "depen". Estic amb les onomatopeies, ara. A ell li agraden molt les nato, unes mongetes horroroses i enganxoses (jo crec que als japos els hi agraden perque els han acostumat des de petits). La onomatopeia de la massa enganxosa es neba-neba. Despres hi ha l'onaka peko-peko, que seria l'equivalent a onaka suita (tinc gana) i l'onaka pam-pam (onaka ippai, estic tipa). Son adorables. I tenen un muuuunt d'onomatopeies per la pluja.
Avui li he ensenyat a penjar fotos al facebook a l'Obaachan, i com estava molt contenta ens ha fet una foto a en Hide i a mi durant el tea break. I l'ha penjada al facebook.
Durant el dinar s'ha decidit que el dimecres se m'encomana la tasca de fer paella per sopar. Vull fer paella de verdures de temporada (res d'alberginia, carbasso o carxofa, aqui no en tenen d'aquestes coses fora de temps) i pollastre... a veure com surt. Consells? Suggerencies?
Avui m'he sentit inspirada per fer pastis de poma, tambe. Mmm, la veritat es que les pomes que tenen aqui son una mica timo. Vull dir, estem envoltats de pomers, pero no se d'on venen les que mengem ara, o si es que son velles, mes aviat, perque tenen molt poc gust. Que hi farem... He hagut d'utilitzar 7 ous perque les gallines d'aqui els ponen molt menuts, pero ha quedat mes o menys be (m'he passat de poma). Vaja, ells l'han trobat molt bo, o aixo m'han dit.
Merche, sempre dic que la recepta es teva, eh, no et pensis que me l'atribueixo :)
Aquesta tarda han vingut les dues noies noves. La Mikki, de Saitama (prop de Tokyo) i la Ina (siii, ironies del desti xDD) d'un poblet de l'est d'Alemanya. La Mikki nomes es s'hi estara una setmana, pero la Ina es quedara 3 mesos amb els Matsumura.
Per la paella fes servir les verdures que tinguin al país, tingues en conte que els alls son quasi imprescindibles, tot fregit, el pollastre també fregit a trossos petits, millor el fas a part i l’incorpores al final amb el arròs i el aigua, que la podries escalfar posant-hi una pastilla de caldo, l’hi dona gust i porta sal per tota la paella. Que tinguis sort.
ResponEliminaUna abraçada.
Marina no ens deixis malament davant els japonesos i fes el favor de fer una paella de marisc com Déu mana coi.. xd. AL final vem assajar diumenge eh!! ( la veritat es que se't trobava bastant a faltar, sobretot cantant eh... ( els cors eh..) (t'has d'aprendre fairy tail of new york eh..) )Apa cuidat molt, i ens veiem molt aviat ( suposo que més del que voldries xd )
ResponEliminaEi! Tant parlar del pastís de poma de la Merche, ja podries explicar la recepta en el teu bloc i així la podriem aplicar.
ResponEliminaEl tema "paella de verdures" és tota una responsabilitat, eh? No sé de quines verdures disposaràs i ja saps que no és el meu fort, però en tot cas tinc entés que la seba i l'arrós no casen gaire. Quin oli utilitzen els japonesos?, perquè no crec que sigui el d'oliva, oi? En tot cas has de tenir en compte que pot modificar el resultat.
Sort cuinera!