音速別荘 Otohaya Guesthouse

Ai, hi ha un forn a Osu que és la meva perdició. Hi ha un munt de coses amb pinta deliciosa, i voler-les provar totes no pot ser! M'encanten aquestes pastes que són flonges i es desfan a la boca... He descobert una cosa que potser m'agrada més que el meronpan: el tamago mushipan.

Allà vaig acudir el dijous al matí, i camí de la parada de tren de Meitetsu vaig anar menjant. Vaig encertar agafar un bitllet d'anada i tornada cap a Owari Seto per casualiat (hi havia tres parades a Seto i la bona hauria pogut ser qualsevol de les tres).



(recordeu allò de les escultures horteres? Aquest contrast encara és amable, hi ha coses pitjors)

En arribar, Seto em va semblar un poble-ciutat gris. Vaig tardar en descobrir el museu de ceràmica (Seto és conegut per la seva ceràmica, fins i tot en japonès setomono és una paraula que fa referència a la ceràmica en general) però va ser molt interessant, perquè hi ha una reproducció d'un taller, amb un vídeo que et mostra com s'elabora la ceràmica seguint el mètode tradicional. Em va sorprendre molt la manera d'asseure's al torn: cames creuades. Això encara deu ser pitjor per l'esquena que l'estil occidental.



També hi havia una exposició d'eines, i d'un munt de peces...

I alguna cosa una mica friki també: una escultura d'un alien. Un ALIEN. Camuflat entre les ombres. Estan com una cabra.

Després del museu vaig anar a dinar misonikomi udon. La dona del lloc em va dir que li agradava la meva roba i em va regalar una figureta d'un drac o.o (perquè estem a l'any del drac).



(piràmide de l'alimentació saludable, versió japonesa)

Vaig seguir fent turisme pel poble, i la cosa m'estava agradant. Em semblava un poble decadent amb encant.

Llavors, quan estava caminant per un carrer amb una paret feta amb els materials que es fan servir per posar les peces de ceràmica al forn, se'm va acostar una dona que havia vist passejant per allà i em va preguntar d'on venia, blablabla, i em va dir que tenia un taller, que si volia podia anar a veure'l. Havia reclutat dues dones més, i vaig accedir.

Nah, només volia que li comprèssim unes coses cursis cursis. Xungues de fer, però molt lletges. Total, que cap de les tres va consumir i en sortir plovia. Vaig voltar més pel poble, però ja no m'agradava. No ho dic per la pluja: de cop hi havia un munt de cotxes, i vaig trobar a faltar les voreres; vaig anar a un museu de maneki-neko ( els típics gats que saluden) però no vaig entrar, amb la botiga en vaig tenir prou; tot era caríssim...



(hi havia uns gats que donaven grima de veritat, com aquesta Verge Maria amb Crist després de la creu. EIs amants de The Rocky Horror Picture Show, fixeu-vos en els tres gatets que hi ha a la banda esquerra de la foto, concretament el de l'esquerra de tot...)

Total, que vaig anar a buscar el paraigua que havia oblidat al Museu i me'n vaig tornar. A Sakae vaig emprendre la recerca i captura de material d'estudi de japonès. No va ser fàcil. Estava ja dels nervis (la gent a qui preguntava actuava del pal "quina cosa més rara em demanes", i a mi em fa ràbia perquè com pretenen que aprenguem la seva llengua si no hi ha materials per aprendre-la? A més, gairebé sempre sembla que donin per fet que pots entendre el japonès, almenys parlat) quan vaig trobar un munt de llibres i coses cares al centre comercial Loft. Em vaig quedar amb cartes de kanji i un llibre de partícules.





(tu creus que abans de trobar llibres de gramàtica per a extrangers vaig trobar això?!)

Vaig passar per l'hostal i vaig seguir patejant buscant l'onsen. Tampoc va ser fàcil, però preguntar va ser útil i hi vaig arribar. Em van clavar una pasta, però s'ha de reconèixer que el lloc és guai. 40 graus d'aigua sota la pluja, hidromassatge, una piscina d'aigua freda, i sauna amb tele.

Ahir vaig estar treballant a l'hostal. Avui he fet exactament el mateix: escombrar escala, treure llençols, rentadora de llençols, fregar taula i terra de la sala comú, posar llençols, estendre llençols, fregar labavo, fregar dutxa. No he hagut de tocar el vàter estil japonès. En total, poques hores de treball, amb descans entre mig.



(instruccions d'en Mahha-san pel canvi de llençols. Més clar que l'aigua, oi?)



(una llitera de tres pisos! Va ser divertit posar els llençols d'allà...jo vull dormir-hi!)

L'únic problema és que talla el dia pel mig, de manera que no he pogut anar a Inuyama. De totes formes, vaig anar al Museu d'Arts de Nagoya (tot i que és més interessant el que tenen al parc de fora que el que tenen a dintre) i vaig tornar a Osu. Sempre torno al shoutenrai d'Osu xD



Ahir vaig estar molt contenta perquè vaig completar el meu kit de kimono! Ara ja tinc un obi jime de color lila i un obi age de color negre (estampat, compte, que si no és de funeral) i les altres coses que van per dins.

També em vaig acostar a l'estació de Nagoya (230 iens de metro TT_TT realment el Japan Rail Pass s'aprofita, si es té...). Pensava pujar al Sky Promenade per veure la ciutat des de dalt, però em va fer molt de pal pagar 700 iens (pensava que era gratis) per veure una ciutat que tampoc és de gratacels. Així que vaig fer fotos a les torres espiral i vaig tornar a pata a l'hostal.



Allà en Shimo -que abans s'havia acomiadat de mi perquè havia de marxar a Tokyo però va resultar que era la setmana que ve- i els altres hostes estaven preparant-se per anar a fer un "hanami nocturn": vam anar a fer una barbacoa en un parc d'aquí al costat, sota un cirerer.

Estan preciosos (els cirerers). La veritat és que m'esperava que Japó estaria ple de cirerers, i no és així, però els que hi ha valen per deu dels que hi ha per casa nostra. M'encanten.

La gent de l'hostal és curiosa, cadascú a la seva manera. N'hi ha molts que hi viuen; els hi surt a compte. Hi ha alguns amb feines que semblen decents - en Shimo treballa amb una empresa d'ordinadors; una noia que em parla com si jo fos subnormal perquè entengui les coses (en el fons té raó, però em fa sentir malament ^^') és entrenadora personal - però altres són cutres - la Yuki treballa en una pizzeria; un altre en una botiga de merchandising de coreans famosillos.

Després hi ha gent que està de pas, com tres portuguesos que es van quedar dues nits (un porta 5 mesos treballant al Japó però no parla gens de japonès); els americans, que ja estan instal.lats a la Uni; en Shoichi, que també ha anat a una universitat diferent; la Hairi, una taiwanesa amb nòvio japonès que és la única amb qui puc parlar en anglès (i és un descans quan ho faig); en Hiroki, un azafato de vol amb qui vaig parlar ahir; i un noi que no recordo el seu nom, que és de Nara però treballava en un hotel a Nagano.

I després hi ha gent que no s'allotja aquí, però ve igualment, com en Terunori, un tio que toca la guitarra, les maraques, el tambor i canta molt bé.

Total, que vam anar a dormir tardet ahir. Avui no he fet gran cosa, només he parlat amb el noi de Nara pel matí, he fet la feina i he anat a comprar coses per cuinar sopar (avui he descobert la localització de la cuina, ha sigut com una revelació). Vull fer truita de patates!!