花とどろ Flors i Fang

Ahir ens vam passar les sis hores de feina treient els brots dels presseguers. N'hi ha molts. I hi ha MOLTS arbres. I som poques persones.



(per que us feu una idea de la quantitat de floretes, entre tres persones es tarda una hora aprox en acabar un arbre)

Vaig coneixer la Etsuko, l'altra persona contractada juntament amb en Hide. Es una dona de mitjana edat, mes aviat timida.

Ains, el problema que estic tenint aqui es el silenci. Crec que WWOOFejar depen molt de la sort que tinguis en coincidir amb uns o amb altres, i que ara mateix no som un grup equilibrat. Ens falta algu amb una mica de salsa (com en Toni) o mes confianca (com la que tenia al final amb les alemanyes).

Per cert, la Ines em va enviar un missatge el dilluns que dona altes dosis d'enveja. No nomes es van estar dues nits de gorra a Kyoto, a casa d'un amic d'en Gen. Hi havia sakura, i a mes el diumenge va anar-hi en Masa per fer-els-hi de guia. A part, ara estan a Nara, i despres tenen tot un planning dels dos mesos i escaig que els hi queden al Japo el qual inclou Okinawa i una setmana de JR Pass entre altres.

Aaaaaaaagh. Miaw.

Sigui com sigui, jo ara estic aqui. Ahir vam tenir una experiencia curiosa, vam anar a classe de hula hula amb la Terumi. Si, danca hawaiana (ara tinc mono de Lilo i Stich). Al garatge d'una amiga de la Terumi, amb una profe molt solemne que dona molta enveja a l'hora de contornejar-se. I tinc la canco enganxada...

Dios, en Towa es un pesat. Ara esta plorant com un desesperat (es que els nens porten un rato corrent amunt i avall i se'm comenca a pujar la mosca al nas xD) per a saber quina tonteria. Te 3 anys, no 5, i ja em se el nom dels seus germans: Fuwa i Wara. Els tres comparteixen kanji.

Ah, mes coses sobre la Obaachan. Te facebook i esta motoritzada: porta un ciclomotor. Es tant mona! Per mi, es la joia de la casa.

(ella, no en Towa, encara que les xineses pensin el contrari)

Avui ha estat plovent (i continua plovent) tot el dia, malgrat que ahir feia sol i s'estava be. M'ha tocat passar-me dues hores preparant patates per ser plantades, escoltant la radio i entenent nomes com la locutora es queixava de la pluja i el vent.

Poc abans de la beneida pausa del te amb galetones de Hokkaido (i unes que tenien gust de galeta Maria) m'he ajuntat amb la Mavis i l'Eline per fer alguna cosa mes divertida: hem estat fent la segona capa de les parets de la casa WWOOFer, amb terra, aigua i palla. La preparacio de la pasta es en plan trepitjar raim. Quan hem acabat la feina ja estavem una mica avorrides, pero. Nomes quan ja estavem rentant la roba de treball (estava massa plena de terra per posar-la directament a la rentadora) se m'ha acudit que ja posades podriem haver fet una bona guerra de fang.

L'Eline ha marxat poc despres de dinar, per aixo (avui hem dinat pancakes en honor seu, perque l'obaachan en va fer l'altre dia i l'Eline volia repetir). Ara esta WWOOFejant en una altra granja a prop d'aqui. Em queia be, i la trobare a faltar... (a mes de caure'm be aquesta tia esta fibrada perque fa kendo i natacio i es una maquina a l'hora de fer tasques com treure males herbes, flors, o carregar caixes de terra).

Per cert, ella em va explicar que es veu que a partir dels 30 anys els estrangers no poden obtenir visats de treball pel Japo. Cosa rara. Ella creu que hi deu haver excepcions, pero que en tot cas el que no deu ser possible es esdevenir kaishain (empleat d'empresa). Algu d'Otohaya em va dir tambe que per poder obtenir la nacionalitat havies d'haver estat treballant uns 6 anys almenys. Total, que el matrimoni continua sent la opcio mes senzilla...

Tornant a les parets de fang, volia comentar que a l'interior de la casa WWOOFer ja estan acabades (vaja, sino no hi dormiriem, crec) i son maquissimes. L'ultima capa que s'aplica es de limestone (calc, ho acabo de buscar xD) fa que quedi tot compactat, de manera que no deixa anar pols, pero es veu tot el fang esquerdat. El pis de dalt on dormim es forca mono, amb quatre habitacions. Te la pega que les habitacions estan comunicades de dues en dues, en plan vaters publics (de forma que em desperta l'alarma de les xineses molt abans que la meva). La part de baix, de mona no en te gaire. Es on hi ha la comuna, un magatzem de coses varies darrere una porta corredissa (i al costat d'una poma en plan Apple que hi ha gravada amb el fang de la paret) i una pica gran amb diferents superficies per treballar i posar eines.



La casa principal es molt diferent.En entrar hi ha el distribuidor on estic ara amb l'ordinador, a ma esquerra el menjador, amb tres taules occidentals ajuntades al llarg, que arriben fins a la porta de la cuina. L'habitacio de l'obaachan dona a la cuina. El menjador tambe te un raco que es l'estudi amb l'ordinador de l'Akio i la Terumi. A ma dreta del distribuidor hi ha una graan sala on dorm la familia Matsumura (amb kotatsu, tele, taules d'estudi, sofa i piano). Tot recte, el passadis que comunica l'ofuro (banyera) amb la rentadora, el labavo, i l'habitacio de l'altre vater (forat al terra tambe). Tot plegat te un porxo envidriat i caotic (totes les cases on he estat tenen un jardi extra caotic, coses del camp, suposo).

El problema que te aquesta casa es que els WWOOFers no tenim un acces gaire legitim a la sala on hi ha tots els luxes (vull kotatsuuuuu). Ah, i tambe que ens dutxem i ja ta... no ofuro per WWOOFers :'( el diumenge nomes va ser una excepcio.

Aixi que res, a veure que hi ha dema.