Dema marxo cap a Nagoya!
Si, es arribar i marxar, ja ho se...
(perdoneu els accents, escric en un ordinador japo [que contrariament al que us pugueu pensar, no esta nomes en caracters, sino que te un alfabet llati amb les lletres mes grans que els caracters] perque a la casa no hi ha wifi)

M`explico/justifico: vinc d`una casa amb un munt de gent anant i venint, treballant amb un horari mitjanament definit i amb gent que sabia el que es feia, que s`havia de fer, i que havien de fer els WWOOFers. Aixo independentment de que m`hagin malcriat pel que fa al menjar i el kotatsu.

Aqui em sento atrapada a la muntanya. Fot un fred considerable (avui encara ha fet bon dia, pero ahir em podia veure l`ale DINS de la casa, asseguda a l`ordinador, i dema esta previst que nevi) i la casa es rara rara. De lluny el vater sembla un vater normal [si per normal s`enten que te una coberta peluda al lloc on t`asseus] pero en realitat es un forat al terra). A part del bany, hi ha una graaaan sala, on soc ara, que utilitzen de restaurant. Ara per ara, esta tancat, l`obren el dissabte que ve. I la cuina, que es una cuina d`un restaurant, molt plena de coses, pero d`una netedat questionable (ho dic perque avui he escombrat) freda, i on mengem fent servir de taula la superficie de cuinar. Tambe es on ens rentem les dents, perque no tenen un labavo propiament dit.

Jo dormo en una habitacio a part (haig de sortir a la intemperie per arribar-hi) que esta be. Plena de coses, es on assequen la roba, pero mentre tingui una estufa i un calefactor de futon, a mi m'esta be. Encara no se on dormen els hosts.

Son molt poc comunicadors. Ell no em cau gaire be, i ella, ara m'esta caient millor, tot i que ahir em va semblar molt tacanya (no em va deixar menjar poma perque la capsa plena que en tenien era per caramelitzar [ah, i avui hem omplert bosses d'aquesta poma amb en Kani-san, a ojimetro poc calculat, i quan hem comencat a segellar-les amb una maquina me n'he adonat que eren per vendre i que posava que contenien 300g. Ja no em refio del menjar ecologic]). La radio es l'unic que se sent durant els apats.



La feina es... es? Ahir em vaig passar el dia a la botiga, amb la Nikuma-san i la Chie-chan (a mi tambe m'anomenen -chan, i abans era -san... [almenys en Gen em deia Ina-san]). En la meva opinio, va venir un munt de gent malgrat que es un poble que sembla petito. De totes formes, a mi nomes em tocava rentar plats de tant en tant, vaig fregar (osti quina fregona mes rara... mereix una foto que no tinc) i ajudar a pelar i tallar pomes (menjant algun trosset abans de que anes al cubell de menjar per les cabres, quan la Nikuma-san no mirava).

A part d'aixo, vaig exercir de fotografa perque la Nikuma-san pretenia fer fotografies decents dels seus pastissos amb una camara indecent. Aixi que vam anar a buscar la meva Canon amb en Kani-san (la botiga esta a uns 2 km de la casa) i vaig fer un munt de fotografies d'un chiffu de te verd que despres em van deixar menjar. La texura del pastis es molt guai, pero el gust no es val 600 iens tamany petit (que es petit) i 1200 el gran. D'aquestes fotos, nomes en van utilitzar una de la crema, i per la del pastis es van quedar una que havia fet la Nikuma. Les dues molt normaletes.

(aquesta es la que jo volia que fessin servir)

Despres d'aixo, en veure que estava bastant desocupada, van decidir explotar la meva vessant artistica i em van tenir dibuixant sobre uns futurs coixins d'exterior que en realitat son trossos de caixa de cartro mal tallats (no els vaig tallar jo). Vaig dibuixar el que em va venir...



(l'objectiu dels castellers es que algun catala que arribi en aquest lloc remot flipi, si es que arriba abans que els coixins s'hagin fet malbe)

M'estic enrotllant molt. En resum: de 8 a 5 vam estar a la botiga. Llavors la Nikuma-san em va dur a casa i em va dir que tenia temps lliure, que vaig utilitzar per arrepapar-me a l'ordinador i fer un perfil de CouchSurfing, considerant la possibilitat de marxar abans d'hora.

Despres de sopar (estic fins als nassos de la sopa de peix, de debo, crec que el peix esta mes bo que la seva sopa)vam anar a l'onsen d'un ryokan que hi ha a la vora (pels que es queixen que soc criptica, un ryokan es un hotel en plan tradicional japo). La Nikuma es va preocupar molt de que utilitzes be els banys, em van donar un llibret i tot que contradeia la manera com s'utilitza realment. Total, que vaig ser intel.ligent i vaig imitar-la a ella en tot per si de cas feia alguna cosa rara que jo no sabes (no va fer res estrany: primer rentar-se en els taburets, despres ficar-se a la gloria del bany. Be, l'us final d'una tovallola minuscula per assecar-se si que resulta curios. Em vaig endur certa tovallola blava, per cert ;) ).

Avui no hem anat a la botiga, sino que ens hem quedat aqui. En Kani-san ha volgut que l'ajudes a tallar fusta, perque vaig comentar que a Sasayama ho havia fet, pero el cert es que no tenia destral, tronc per fer de base, o un martell el manec del qual no se separes del cap. Total, que pretenia que fes servir maquines. La motosserra no, pero si una per partir troncs que no m'ha fet gracia, i quan li he demanat de fer alguna altra cosa, m'ha posat una maquina molt mes perillosa que m'he negat a utilitzar. Llavors s'ha estat 10 minuts pensant que podia fer i finalment m'ha encomenat treure la merda de sota el galliner i posar-la en sacs. He trobat a faltar la merda de gallina en pols.

Com que realment allo era molt fastigos la Nikuma-san m'ha portat amb ella als camps que tenen a la vora i he estat treient un plastic dels renglons que estava enterradissim. Despres de dinar, he tingut molta estona lliure, basicament perque ella ha marxat a la botiga i ell no ha volgut pensar quines tasques havia de fer mentre mirava el facebook (es un calcasses), aixi que m'he estirat al tatami, al costat de la finestra per on entrava la llum del sol, en plan sargantana.

Cap alla les 4 he hagut de tornar a la merda de gallina, i aquest cop no hi havia escapatoria. La mascareta ha ajudat, pero tot i aixo, l'olor... >_< En acabar hem tornat al camp amb la Nikuma, a treure una red pels tomaquets. Tambe he vist el seu procediment pel que fa als brots de l'hivernacle: en lloc de moure'ls d'una casa a una altra amb llar de foc (Nishimura way), ella els ha canviat d'una caixa a una altra i els ha tapat amb un munt de capes de plastic i altres materials per protegir-los del fred.



Aixo era el final de la feina, aixi que he fet una bona neteja de les botes (no vull que la maleta olori a merda de gallina). M'he tornat a posar a l'ordinador a buscar hostal pels dos propers dies. Els he dit a l'hora de dinar que marxaria, i no han semblat ni sopresos ni molestos.

Us pot semblar un pel precipitat, pero la veritat es que tinc clar que aquest no es el meu lloc. Tampoc es que me'n penedeixi d'haver vingut (tot i que em penedeixo d'haver marxat, aixo si...) perque he vist un estil de vida diferent, encara que sigui per poc temps. La Nikuma m'ha dut a un assaig de timbals japonesos tradicionals despres de sopar, he parlat amb ella i la Chie, amb uns adolescents hormonats que no saben angles, tambe amb una dona que no em coneixia de res i que m'ha dit que tornes...

El cas es que estic contenta d'haver decidit anar a Nagoya improvisadament. De moment nomes tinc dues nits reservades, i despres ja veurem que faig. Potser m'accepten alguna sol.licitud de CouchSurfing, el tercer host em diu que no hi ha problema en que hi vagi abans d'hora, i si no me'n vaig igualment a la prefectura de Nagano i busco hostal a Matsumoto. Ah, li he enviat un e-mail a la Sanae. Perque us feu a la idea de com va el meu cap, li he escrit en angles. Hi he caigut unes hores despres d'haver-lo escrit.

Aaah, tinc ganes de comprar coses, i porto vici de dolcos a sobre (si, nomes he provat un tros de pastis, nomes un! i els japos [almenys amb els que he estat] no mengen postres T_T).